Guifi.net - Wiki Català - Contribucions de l'usuari [ca]

Servidor Repositori Linux (Cache)

2012-06-10T17:16:22Z

Algorismia:

Quan tens vàries màquines amb el mateix sistema operatiu compartint connexió a internet sota el mateix sostre, és absurd que cada cop que s'actualitzen hagin d'anar a internet a descarregar-se cadascuna pel seu costat els paquets.

Si ens sobra connexió a internet i tenim poques màquines això és absurd, a menys que ho vulguis per frikejar, però a la que comences a tenir un parc d'ordinadors interessant i a guifi.net a l'hora punta és com un embotellament a les rondes, veiem la necessitat.

Així que tenim dos eines interessants per a muntar un catxejador de paquets apt, apt-proxy i apt-cacher.

Comencem amb apt-proxy:

<pre># apt-get install apt-proxy</pre>

llestos :) ara anem al seu fitxer de configuració a /etc/apt-proxy/apt-proxy.conf

i ens fixem que hi ha dos seccions, la <nowiki>[DEFAULT]</nowiki> i la <nowiki>[debian]</nowiki>.

Per a què les nostres màquines facin servir aquest proxy configurarem al seu /etc/apt/sources.list

<pre>deb http://ipdelservidoraptproxy:9999/debian stable main non-free contrib</pre>

i comentarem les línies que van a buscar els paquets a internet (afegint # davant de cada linia).

L'altra opció és apt-cacher.

La diferència és que apt-cacher permet catxejar més d'un repositori, és a dir, totes les distribucions que utilitzen apt, en decriment les tracta de forma independent cadascun dels repositoris de varis països, és a dir, descarregarà els paquets dos vegades si una màquina va a alemanya a buscar els repositoris o a finlàndia.

A més apt-cacher té una interfície web que mostra les estadístiques dels paquets.

La seva instal·lació és tan simple com la d'apt-proxy:

<pre># apt-get install apt-cacher</pre>

l'apt-cacher funciona amb python, però existeix un apt-cacher-ng basat en c i una mica més lleuger.

El fitxer de configuració està a /etc/apt-cacher/apt-cacher.conf i amb la configuració per defecte hauria d'estar funcionant sense problemes. Però es recomana modificar alguna d'aquestes línies:

<pre>admin_email=usuari@localhost
generate_reports=1
expire_hours=24</pre>

El primer és per a que enviï els reports al teu mail del sistema, el segon per a què es descarregui els fitxers releases i packages i el tercer el temps que passa un paquet abans de buscar una nova versió del mateix (útil per aquells que utilitzin versions sid i testing del sistema).

Per veure si el apt-cacher està funcionant, en un navegador escriurem:

<pre>http://ipdelservidor/apt-cacher</pre>

veurem algunes estadístiques del servidor. Ara només faltarà configurar els clients per a què l'utilitzin.

Deixarem el nostre /etc/apt/sources.list més o menys que quedi així.

<pre># Originals
#deb http://ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free
#deb-src http://ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free

deb http://ipdelservidor/apt-cacher/ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free
deb-src http://ipdelservidor/apt-cacher/ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free</pre>

Hi ha una altra opció si no vols tocar el sources.list . Consisteix en dir-li a l'APT que cerqui els paquets a través d'un proxy. Això ho farà amb totes les entrades del sources.list, molt útil per distribucions com Ubuntu on hi ha moltes entrades, inclús les de tercers que s'afegeixen al directori /etc/apt/sources.list.d/ . Per a fer-ho, creem un fitxer al directori /etc/apt/apt.conf.d/ , per exemple, /etc/apt/apt.conf.d/90-apt-proxy.conf . El seu contingut ha de ser:
<pre>
Acquire::http::Proxy "http://ipdelservidor:port";
</pre>

Amb qualsevol de les opcions que hagis escollit, desarem el fitxer i farem
<pre>apt-get update</pre>

Si anem al servidor i fem un ps aux al moment que fem el apt-get update veurem que hi ha processos del apt-cacher fent alguna cosa:

<pre># ps aux |grep apt-cacher
www-data 3168 0.0 0.6 14120 6492 ? S Feb19 0:00 /usr/bin/perl /usr/sbin/apt-cacher -R 3 -d -p /var/run/apt-cacher.pid
www-data 6200 15.2 0.7 12960 7468 ? S 11:47 0:20 /usr/share/apt-cacher/apt-cacher.pl [libcurl]
www-data 6209 0.2 0.8 12924 8428 ? S 11:47 0:00 /usr/share/apt-cacher/apt-cacher.pl [cgi]
www-data 6210 0.0 0.6 12780 6516 ? S 11:47 0:00 /usr/share/apt-cacher/apt-cacher.pl [cgi] [ftp.de.debian.org/debian/dists/squeeze/main/binary-i386/Packages.bz2]
root 6213 0.0 0.0 3108 744 pts/0 S+ 11:49 0:00 grep apt-cacher</pre>

Si en algun moment volem regenerar el apt-cacher abans de 24h i forçar a actualitzar els paquets podrem fer això:

<pre># ./usr/share/apt-cacher/apt-cacher-report.pl</pre>

Aquesta comanda també és interessant executar-la quan es quedi algun paquet enganxat i no hi hagi forma de descarregar-lo.

Doncs vinga a còrrer!!! em quedo amb el apt-cacher.

[[es:Servidor_Repositorio_Linux_(Cache)]]

Servidor Repositori Linux (Cache)

2012-06-10T17:14:56Z

Algorismia: Afegim l'opció Acquire::http::Proxy

Quan tens vàries màquines amb el mateix sistema operatiu compartint connexió a internet sota el mateix sostre, és absurd que cada cop que s'actualitzen hagin d'anar a internet a descarregar-se cadascuna pel seu costat els paquets.

Si ens sobra connexió a internet i tenim poques màquines això és absurd, a menys que ho vulguis per frikejar, però a la que comences a tenir un parc d'ordinadors interessant i a guifi.net a l'hora punta és com un embotellament a les rondes, veiem la necessitat.

Així que tenim dos eines interessants per a muntar un catxejador de paquets apt, apt-proxy i apt-cacher.

Comencem amb apt-proxy:

<pre># apt-get install apt-proxy</pre>

llestos :) ara anem al seu fitxer de configuració a /etc/apt-proxy/apt-proxy.conf

i ens fixem que hi ha dos seccions, la <nowiki>[DEFAULT]</nowiki> i la <nowiki>[debian]</nowiki>.

Per a què les nostres màquines facin servir aquest proxy configurarem al seu /etc/apt/sources.list

<pre>deb http://ipdelservidoraptproxy:9999/debian stable main non-free contrib</pre>

i comentarem les línies que van a buscar els paquets a internet (afegint # davant de cada linia).

L'altra opció és apt-cacher.

La diferència és que apt-cacher permet catxejar més d'un repositori, és a dir, totes les distribucions que utilitzen apt, en decriment les tracta de forma independent cadascun dels repositoris de varis països, és a dir, descarregarà els paquets dos vegades si una màquina va a alemanya a buscar els repositoris o a finlàndia.

A més apt-cacher té una interfície web que mostra les estadístiques dels paquets.

La seva instal·lació és tan simple com la d'apt-proxy:

<pre># apt-get install apt-cacher</pre>

l'apt-cacher funciona amb python, però existeix un apt-cacher-ng basat en c i una mica més lleuger.

El fitxer de configuració està a /etc/apt-cacher/apt-cacher.conf i amb la configuració per defecte hauria d'estar funcionant sense problemes. Però es recomana modificar alguna d'aquestes línies:

<pre>admin_email=usuari@localhost
generate_reports=1
expire_hours=24</pre>

El primer és per a que enviï els reports al teu mail del sistema, el segon per a què es descarregui els fitxers releases i packages i el tercer el temps que passa un paquet abans de buscar una nova versió del mateix (útil per aquells que utilitzin versions sid i testing del sistema).

Per veure si el apt-cacher està funcionant, en un navegador escriurem:

<pre>http://ipdelservidor/apt-cacher</pre>

veurem algunes estadístiques del servidor. Ara només faltarà configurar els clients per a què l'utilitzin.

Deixarem el nostre /etc/apt/sources.list més o menys que quedi així.

<pre># Originals
#deb http://ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free
#deb-src http://ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free

deb http://ipdelservidor/apt-cacher/ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free
deb-src http://ipdelservidor/apt-cacher/ftp.de.debian.org/debian/ squeeze main contrib non-free</pre>

Hi ha una altra opciósi no vols tocar el sources.list . Consisteix en dir-li a l'APT que cerqui els paquets a través d'un proxy. Això ho farà amb totes les entrades del sources.list, molt útil per distribucions com Ubuntu on hi ha moltes entrades, inclús les de tercers que s'afegeixen al directori /etc/apt/sources.list.d/ . Per a fer-ho, creem un fitxer al directori /etc/apt/apt.conf.d/ , per exemple, /etc/apt/apt.conf.d/90-apt-proxy.conf . El seu contingut ha de ser:
<pre>
Acquire::http::Proxy "http://ipdelservidor:port";
</pre>

Desarem el fitxer i farem un apt-get update.

Si anem al servidor i fem un ps aux al moment que fem el apt-get update veurem que hi ha processos del apt-cacher fent alguna cosa:

<pre># ps aux |grep apt-cacher
www-data 3168 0.0 0.6 14120 6492 ? S Feb19 0:00 /usr/bin/perl /usr/sbin/apt-cacher -R 3 -d -p /var/run/apt-cacher.pid
www-data 6200 15.2 0.7 12960 7468 ? S 11:47 0:20 /usr/share/apt-cacher/apt-cacher.pl [libcurl]
www-data 6209 0.2 0.8 12924 8428 ? S 11:47 0:00 /usr/share/apt-cacher/apt-cacher.pl [cgi]
www-data 6210 0.0 0.6 12780 6516 ? S 11:47 0:00 /usr/share/apt-cacher/apt-cacher.pl [cgi] [ftp.de.debian.org/debian/dists/squeeze/main/binary-i386/Packages.bz2]
root 6213 0.0 0.0 3108 744 pts/0 S+ 11:49 0:00 grep apt-cacher</pre>

Si en algun moment volem regenerar el apt-cacher abans de 24h i forçar a actualitzar els paquets podrem fer això:

<pre># ./usr/share/apt-cacher/apt-cacher-report.pl</pre>

Aquesta comanda també és interessant executar-la quan es quedi algun paquet enganxat i no hi hagi forma de descarregar-lo.

Doncs vinga a còrrer!!! em quedo amb el apt-cacher.

[[es:Servidor_Repositorio_Linux_(Cache)]]

Webmail

2012-06-10T17:04:17Z

Algorismia:

{{en desenvolupament}}

* [http://roundcube.net roundcube]: estable 0.7.2 des de l'11 de maig de 2012
* [http://code.google.com/p/super-roundcube/ superroundcube]: no hi ha noticies des del juliol del 2009
* [http://atmail.org atmail]: està molt guapo però la versió opensource és antiga, la versió de pagament és oberta, he enviat un mail a veure què ténen pensat fer, el meu caramelet és oferir la traducció en català i euskera a més de fer-los publicitat, però només podem posar software als nostres servidors si és opensource (no he especificat gratis, però seria lu seu). Un pavo comenta que s'han posat la versió de pagament i estava donant alguns problemes (2 de juny del 2009), a més de que el suport tècnic era una merda.
* [http://www.openkm.com openkm]: interessantíssim! a més té segons diuen a la web 3 tipus d'instal·lacions diferents, pega, el webmail es basa en java, és a dir que s'ha de posar jboss a alguna de les màquines, dos per a ser recomanable i poguer tenir el clustering.
* [http://www.zimbra.com/ zimbra]: no hi ha res a explicar, superplataforma que ja et vé tot muntat. Molt guapo! però crec que has de pagar per poguer-lo utilitzar. Perfecte sincronització amb mòbils, blackberrys i demés. [http://www.zimbra.com/downloads/os-downloads.html zimbra opensource version] [http://files2.zimbra.com/website/docs/Zimbra%20OS%20Release%20Notes%206.0.6.1.pdf Release notes]

Webmail

2012-06-10T17:03:25Z

Algorismia: actualitzem versió del roundcube

{{en desenvolupament}}

* [http://roundcube.net roundcube]: beta 0.7.2 des de l'11 de maig de 2012
* [http://code.google.com/p/super-roundcube/ superroundcube]: no hi ha noticies des del juliol del 2009
* [http://atmail.org atmail]: està molt guapo però la versió opensource és antiga, la versió de pagament és oberta, he enviat un mail a veure què ténen pensat fer, el meu caramelet és oferir la traducció en català i euskera a més de fer-los publicitat, però només podem posar software als nostres servidors si és opensource (no he especificat gratis, però seria lu seu). Un pavo comenta que s'han posat la versió de pagament i estava donant alguns problemes (2 de juny del 2009), a més de que el suport tècnic era una merda.
* [http://www.openkm.com openkm]: interessantíssim! a més té segons diuen a la web 3 tipus d'instal·lacions diferents, pega, el webmail es basa en java, és a dir que s'ha de posar jboss a alguna de les màquines, dos per a ser recomanable i poguer tenir el clustering.
* [http://www.zimbra.com/ zimbra]: no hi ha res a explicar, superplataforma que ja et vé tot muntat. Molt guapo! però crec que has de pagar per poguer-lo utilitzar. Perfecte sincronització amb mòbils, blackberrys i demés. [http://www.zimbra.com/downloads/os-downloads.html zimbra opensource version] [http://files2.zimbra.com/website/docs/Zimbra%20OS%20Release%20Notes%206.0.6.1.pdf Release notes]

Manteniment de discs durs

2012-04-25T00:31:23Z

Algorismia: /* Errors pendents d'identificar */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.

==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:
apt-get install memtest86+

Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc i particions ==
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.
mkfs.ext2 /dev/''partició''

=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-25T00:30:35Z

Algorismia: /* Errors pendents d'identificar */ Afegim ordres per instal·lar memtest

{{en desenvolupament}}

Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.

==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:
apt-get install memtest86+

Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara us la presentarpa i us permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc i particions ==
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.
mkfs.ext2 /dev/''partició''

=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-25T00:19:26Z

Algorismia: /* Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.

==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc i particions ==
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.
mkfs.ext2 /dev/''partició''

=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:43:11Z

Algorismia: /* Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i lents, i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc particions ==
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.
mkfs.ext2 /dev/''partició''

=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:41:26Z

Algorismia: /* Formateig de disc durs */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs, junt a les [[placa base|plaques bases]], són els components més susceptibles de fallar, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc particions ==
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.
mkfs.ext2 /dev/''partició''

=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:38:23Z

Algorismia: Ampliar info de Reallocated_Sector_Ct

{{en desenvolupament}}

Els disc durs, junt a les [[placa base|plaques bases]], són els components més susceptibles de fallar, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc durs ==
=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:28:15Z

Algorismia: /* Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs, junt a les [[placa base|plaques bases]], són els components més susceptibles de fallar, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquila quan canviis el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc durs ==
=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:26:55Z

Algorismia: /* Discs SCSI */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs, junt a les [[placa base|plaques bases]], són els components més susceptibles de fallar, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquila quan canviis el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Aventatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc durs ==
=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:24:25Z

Algorismia: /* Discs IDE */

{{en desenvolupament}}

Els disc durs, junt a les [[placa base|plaques bases]], són els components més susceptibles de fallar, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquila quan canviis el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Aventatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc durs ==
=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]

Manteniment de discs durs

2012-04-24T16:21:50Z

Algorismia: Correcció de faltes, ampliació de SMART, correcció i ampliació mínima de fsck

{{en desenvolupament}}

Els disc durs, junt a les [[placa base|plaques bases]], són els components més susceptibles de fallar, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquila quan canviis el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Aventatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és de 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos.

Instal·lació:
apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
Power_On_Half_Minutes
indica el temps total que ha treballat el disc dur
Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
badblocks -svnf /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o o eliminada.
-f repara els blocs fets malbé
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al dics dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
dumpe2fs -b filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs dolents ====
Podria fer perdre dades:
debugfs -w /dev/sdc1
clri <1>
quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq"

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada, sense el sistema operatiu engegat.

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc durs ==
=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]