Guifi.net - Wiki Català - Contribucions de l'usuari [ca]

Usuari:Lib2know

2015-04-30T17:53:54Z

Lib2know:

Hola tots,

la meva pàgina de wiki catalá és molt curt. 
Però vaig escriure més a la wiki anglés: [http://en.wiki.guifi.net/wiki/User:Lib2know lib2know].

Salute, 
lib2know

=====Canvis=====
;Language links
:[[Zona/ca]]

[[en:User:Lib2know]]
[[es:Usuario:Lib2know]]

Començar una illa des de 0

2015-04-30T17:35:39Z

Lib2know: enllaç al traducció anglès

= Què és una illa? =
Una illa s'entén com un tros de xarxa que no està interconnectat a la xarxa troncal de guifi.

L'aparició de les illes normalment es dóna en llocs aïllats d'on hi ha ja una infraestructura de xarxa guifi funcionant, sigui per accidents orogràfics o simplement molt allunyats (és el cas de l'inici del desplegament en una nova comarca, consell o comunitat autònoma).

Si estàs de sort que a la teva zona ja hi han nodes de guifi.net et costarà menys unir-t'hi i col·laborar a estirar el carro perquè vagi cada vegada millor.
Però si vius en algun poble on guifi.net encara no hi és, això és perquè ningú abans que tu ha decidit posar-se a fer xarxa oberta, des d'aquí t'encoratjo perquè podràs tenir el privilegi de fer néixer guifi.net a la teva zona i també perquè hauràs de barallar-t'hi una mica més per aconseguir que es posin en marxa els primers nodes, però pensa que només que tu i un teu amic, parent, ... en tingueu ganes i us connecteu ja tindreu en marxa l'embrió de la xarxa oberta al vostre poble i després a conquistar a més i més companys, veïns, ... i a afegir-hi continguts !

La creació d'una illa implica la creació d'uns serveis i d'una infraestructura per a permetre la correcta expansió de la mateixa.

= Què necessita una illa? =
'''Infraestructura:''' Es requereix com a mínim un supernode (se'n recomanen 2 per poder visualitzar la propietat de l'enrutament dinàmic) i que el(s) mateix(os), permetin la connexió de nodes o clients. Aquesta darrera part és molt important per permetre l'expansió de la xarxa.
* '''[[Crear_un_supernode|Crear un supernode]]'''

'''Serveis:''' Per tal de dur una correcta gestió de la xarxa i descobriment de la mateixa són necessaris uns serveis bàsics
* '''[[Servidor_de_gràfiques|Servidor de gràfiques]]:''' Permeten graficar l'estat dels nodes i supernodes.
* '''[[Servidor_DNS|Servidor de noms de domini (DNS)]]:''' Permeten resoldre els noms dels dispositius per el seu nom i no la seva IP (més fàcil de recordar per als usuaris)
* '''[[Servidor_Rellotge|Servidor de rellotge (NTP)]]:''' És recomanable que tots els dispositius disponguin de la mateixa hora, això facilita la identificació de problemes en els logs i la sincronització dels mateixos.
* '''[[Servidor_Proxy|Servei de sortida a internet (Proxy)]]:''' La sortida a internet mitjançant un proxy és la millor forma de captar nous usuaris a la xarxa. Es recomana que el proxy sigui un proxy federat de guifi.
* '''[[Servidor_FTP|Servidor de compartició de fitxers (FTP)]]:''' Com que compartir és bo, disposar d'un servei de compartició de fitxers és una altra forma de captar també nous usuaris a la xarxa. Aquest permet als usuaris en comptes de descarregar continguts directament d'internet fer-ho localment, dintre de la xarxa guifi. La transferència dels fitxers sol ser més elevada que des d'internet. Aquest servei és important per explicar-los als usuaris la diferència entre sortir a internet o quedar-se dintre la pròpia xarxa.

= Com començo? =
* [[Zona|Crea la zona si no està creada]]
* [[Afegir_un_node_de_guifi.net|Marca el teu punt al mapa]]
* [[Crear_un_supernode|Configura el primer supernode]]
* Crea els serveis abans esmentats
* [[Zona|Defineix els serveis per defecte a la teva zona]]
* [[Guifi.net|Fés difusió del projecte guifi.net]]

[[es:Empezar una isla desde 0]]
[[en:Start an island from scratch]]

Servidor de gràfiques 1

2014-04-20T22:08:46Z

Lib2know: /* language links */

__TOC__

= Introducció =
snpservices és un conjunt d'eines que permetran capturar les gràfiques dels nodes i supernodes que estiguin configurats en aquest servidor. Aquesta màquina haurà de tenir aleshores sortida a guifi.net i a internet, ja que de moment el servidor de guifi.net només està accessible des de internet.
Per a llegir les gràfiques, el servidor de guifi.net preguntarà al nostre servidor, via web, les gràfiques dels nodes que estan configurats amb aquest servidor.

= Creació del servei a la web de guifi =
Prèviament haurem d'haver afegit un dispositiu tipus '''servidor''' en el nostre supernode i assigar-li una IP de guifi (dispositiu del supernode > editar > secció de connexions per cable > Rang de IPs destinat als server (es crea si no existeix) > endoll > Enllaça dispositiu > crea > Guardar y modificar.

# Crea continguts
# guifi.net service
## '''Service name:''' Servidor de Gràfiques BCNRossello208
## '''Nom curt:''' BCNRossello208-GRAF
## '''Contactar:''' mail de contacte de l'administrador
## '''Dispositiu:''' comencem a escriure el nom del nostre servidor i sortiran els noms dels servidors que comencen així
## '''Servei:''' SNP Graph Server
## '''Estat:''' Estat del servei
# Desa

Un cop desat, tornem a modificar i canviem alguns valors:

# '''versió:''' 2.0
# '''url:''' URL a la que accedirem a la aplicació web de les gràfiques, normalment http://ipdelservidor/snpservices
# Desa

= Metodologia =
Entrem per ssh a la màquina i afegim els repositoris d'apt de guifi:

* [[Configurar_Repositori_apt_guifi|Configurar el repositori d'apt de guifi]]

i instal·lem el paquet snpservices

<pre># apt-get install snpservices</pre>

Ens sortirà un menú de configuració que ens demanarà algunes dades:

* '''SNP Graph Server Id. (Default: bandoler=6559)''' El numero de id del servei que hem creat a la web de guifi
* '''rootZone: which is the ROOT zone. (Default: 3671)''' Deixem el valor per defecte 3671
* '''SNPDataServer_url: without ending backslash, the url where the data is. (Default: http://snpservices.guifi.net)''' Deixem el valor per defecte http://snpservices.guifi.net
* '''MRTGConfigSource: mrtg csv data. (Only URL, Graph Server Id will be concatenated)''' Deixem el valor per defecte http://www.guifi.net/snpservices/graphs/cnml2mrtgcsv.php?server=
* '''CNMLSource: url for CNML node query, use sprintf syntax.''' Deixem el valor per defecte http://www.guifi.net/snpservices/common/qnodes.php?nodes=%s_
* '''rrddb path.''' Deixem el valor per defecte /var/lib/snpservices/rrdb/
* '''rddimg path.''' Deixem el valor per defecte /var/lib/snpservices/rrimg/
* '''rddtool version.''' Deixem el valor per defecte 1.3
* '''Force to fetch mrtg.cfg now.''' Yes

I començarà a descarregar el fitxer mrtg.cfg corresponent al servidor de gràfiques definit en el punt 1.

En aquest punt ja podem accedir al servei snpservices via web a aquesta url:

<pre>http://ipdelservidor/snpservices</pre>

Si no funciona comprova que tinguis un enllaç simbòlic a /var/www que es digui snpservices i apunti a /usr/share/snpservices, si no existeix, crea'l.

<pre># ln -s /usr/share/snpservices /var/www/snpservices</pre>

= Ampliació =
El servidor va desant la informació que li envien els nodes gràcies a uns scripts que veiem a /etc/cron.d/snpservices

<pre>fermat:~# cat /etc/cron.d/snpservices
*/30 * * * * root if [ -x /var/www/snpservices/graphs ]; then cd /var/www/snpservices/graphs ; fi; if [ -x /usr/bin/php ] && [ -r /var/www/snpservices/graphs/mrtgcsv2mrtgcfg.php ]; then env LANG=C /usr/bin/php mrtgcsv2mrtgcfg.php >> /var/log/snpservices/mrtgccfg.log 2>&1;fi
*/5 * * * * root if [ ! -x /var/lock/mrtg ]; then mkdir /var/lock/mrtg ; fi; if [ -x /usr/bin/mrtg ] && [ -r /var/lib/snpservices/data/mrtg.cfg ]; then env LANG=C /usr/bin/mrtg /var/lib/snpservices/data/mrtg.cfg --lock-file /var/lock/mrtg/guifi_l >> /var/log/snpservices/mrtg.log 2>&1; fi</pre>

El snpservices de la nostra màquina està configurat per tal de preguntar-li a la web de guifi quins nodes n'ha de guardar les gràfiques. Els scripts s'executen cada 5 minuts per a recollir les dades i cada mitja hora per a saber quins nodes s'han de graficar.

Si volem fer un backup de les dades que està recol·lectant el servidor de gràfiques copiem el contingut del directori /var/lib/snpservices. A /usr/share/snpservices hi ha els fitxers de l'aplicació.

= Configurar un virtualhost d'apache per al servei =
Com ens agrada complicar les coses (o deixar-les una mica ordenades), crearem un subdomini que es dirà graf1, vaig al DNS i apunto el subdomini a la ip d'internet d'aquesta màquina i configuro el virtualhost apuntant al directori snpservices que és un link simbòlic (important afegir la opció FollowSymLinks). '''Aquest pas és opcional'''.

<pre>
# vi /etc/apache2/sites-available/graf1.marsupi.org
<VirtualHost *:80>
ServerAdmin marsupi@marsupi.org
ServerAlias graf1.marsupi.org *.graf1.marsupi.org
ServerName graf1.marsupi.org

DocumentRoot /usr/share/snpservices

#habilitar en cas de debugging
#ErrorLog /var/log/apache2/graf1.marsupi.org_error.log
#LogLevel warn
#CustomLog /var/log/apache2/graf1.marsupi.org_access.log combined

<Directory />
Options FollowSymLinks
AllowOverride None
</Directory>
<Directory /usr/share/snpservices>
Options FollowSymLinks
AllowOverride None
Order allow,deny
Allow from all
</Directory>
</VirtualHost></pre>

Carreguemt el fitxer de configuració a l'apache

<pre># a2ensite graf1.marsupi.org</pre>

I reiniciem el servei

<pre># service apache2 restart</pre>

= Agraïments =
Thnks Zunbado i Locke.

[[es:Servidor de gráficas 1]]
[[en:Graphserver 1]]

Servidor de gràfiques 1

2014-04-20T22:02:48Z

Lib2know: /* language links */

CNML

2014-04-20T17:09:18Z

Lib2know: /* links to existing articles in other languages */

Aqusta pagina necesita traduir de [http://es.wiki.guifi.net/wiki/CNML espanyol] o de [http://en.wiki.guifi.net/wiki/CNML anglès].

[[es:CNML]]
[[en:CNML]]

Usuari:Lib2know

2014-04-20T08:10:22Z

Lib2know: /*Cambios*/

Hola tots,

la meva pàgina de wiki catalá és molt curta. 
Però vaig escriure més a la wiki anglés: [http://en.wiki.guifi.net/wiki/User:Lib2know lib2know].

Salute, 
lib2know

=====Canvis=====
;Language links
:[[Zona/ca]]

[[en:User:Lib2know]]
[[es:Usuario:Lib2know]]

Zona/ca

2014-04-20T08:07:58Z

Lib2know: /* language links */

Possiblement estàs començant a muntar guifi en una zona nova, però aquesta zona encara no existeix, és per a això que serà necessari crear la zona.

Per a fer-ho primer haurem de [http://guifi.net/user/register crear un usuari a la web], se'ns enviarà un correu electrònic amb la cadena de verificació.

Aleshores anem a [http://guifi.net/portada http://guifi.net/portada] i premem sobre '''"Crea continguts"'''.

Allà anem a '''[http://guifi.net/es/node/add/guifi-zone "guifi.net zone"]''' i omplim els camps del formulari.

'''Zona pare::''' Aquí naveguem fins a la zona superior a la que volem crear la nostra zona, l'estructura varia segons organització geogràfica o política, així que si crees la nova zona pots escollir l'ús comú de la zona, algunes persones prefereixen l'estructura política i d'altres la geogràfica, el motiu és per la forma com s'assignaran automàticament les IPs (ens podem trobar una vall que formi part de 2 o més estructures polítiques).

'''Abreviació::''' Abreviació entendible amb 10 caràcters, aquest nom serà el que s'assignarà a la part superior del mapa quan naveguem per les zones. Aquest serà el nom curt per a identificar la zona que estem creant. Eviteu abreviacions de 2 o 3 lletres. No utilitzar ni espais, ni accents, ni altres caràcters especials.

'''Zone dynamic mesh mode::''' Per defecte infraestructura, aquest és el tipus d'infraestructura de xarxa que utilitzarem. Si ets nou a guifi.net deixa aquest paràmetre amb la opció per defecte.

'''Fus horari:''' No necessita explicació ;)

'''Pàgina inicial de la zona:''' URL de la comunitat local, si existeix. Útil per a aquelles que volen utilitzar aquest lloc només per l'administració de la xarxa però no disposen del seu propi portal.

'''notificació per e-mail:''' correu electrònic de contacte per la zona, per defecte es defineix el correu electrònic vinculat al teu usuari.

'''Serveis de la Zona'''
* '''proxy per defecte:''' El Proxy que es definirà automàticament als usuaris que creem a la pestanya "usuaris" a la pàgina del node. Es recomana configurar aquest paràmetre a les subzones (o zones finals), si encara no has creat cap node dintre la zona, deixa aquest paràmetre per quan comencis a configurar els serveis.

* '''servidor de gràfiques per defecte:''' El mateix que proxy per defecte, però per al servidor de gràfiques.

'''Paràmetres de xarxa globals de la zona''' (desplegable)
* Servidors DNS: A definir quan tinguem un servidor de dns a la zona (per a zones finals)
* Servidors NTP: A definir quan tinguem un servidor de temps a la zona (per a zones finals)
* Identificador de zona OSPF: identificador per a la zona en el cas d'utilitzar OSPF

'''Paràmetres del mapa de la zona:''' Aquí acotem la zona geogràfica

'''Zone name:''' Nom de la zona sense abreviacions, amb espais, accents, etc.

'''Information about this zone:''' Caixa destinada a donar una mica d'informació de la zona, alguns usuaris són creatius i dónen a conèixer les bondats turístiques i gastronòmiques de la zona :)

'''Paràmetres del camí URL''' (desplegable): Definir aquí el nom de la zona sense espais, ni accents. Aquest camp ens permitirà accedir a aquesta zona directament escrivint http://guifi.net/nomdelazona

'''Informació de l'autoria''' (desplegable): En el cas que no volguem que la zona no estigui vinculada al nostre usuari, podem definir aquí un altre usuari de la web. El usuari que s'utilitza per a crear una "zona neutra" és "webmestre".

[[es:Zona]]
[[en:Zone]]

Ubiquiti RouterStation

2014-04-12T13:38:30Z

Lib2know: /* language links */

{{en desenvolupament}}

== Catacterístiques ==
*680MHz MIPS 24K CPU
*64MB RAM
*16MB Flash
*3X 32-bit mini-PCI

== Enllaços externs ==
* [http://ubnt.com/routerstation Pàgina oficial de RouterStation (en anglès)]

[[en:Ubiquiti RouterStation]]

Netgear WG602

2014-04-12T13:09:25Z

Lib2know: /* language links */

== Factory defaults ==

:*'''IP''': 192.168.0.227
:*'''Usuari''': admin
:*'''Password''': password

[[categoria:router]]

[[en:Netgear WG602]]

Xarxes Linux

2014-04-12T12:06:45Z

Lib2know: /* language links */

{{PlantillaCurs
| fitxers = {{FitxerIOriginalODT|url=https://anonymous@svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/LinuxAdministracioAvan%c3%a7ada/moodle/sessio2/transparencies|nom=XarxesEthernetProtocolARP}}, {{FitxerIOriginalODT|url=https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/LinuxAdministracioAvan%c3%a7ada/moodle/sessio2/transparencies/|nom=Model_ReferenciaOSI}}, {{FitxerIOriginalODT|url=https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/LinuxAdministracioAvan%c3%a7ada/moodle/sessio2/transparencies/|nom=Protocols_de_xarxes_UNIX}}
| repositori = https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/DissenyXarxaLocalLinux/moodle/sessio2/transparencies/, https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/LinuxAdministracioAvan%c3%a7ada/moodle/sessio2/transparencies
| autors = [[Especial:Contribucions/Sergi|Sergi Tur Badenas]]
}}

=Configuració de xarxes Linux=

==Configuració del maquinari==

'''NOTA:''' Molts dels passos d'aquesta secció no seran necessaris en distribucions Linux actuals (el maquinari de xarxa es detecta i configura automàticament)

===Muntant el sistema de fitxers proc===

Perquè la xarxa funcioni és imprescindible que el sistema de fitxers proc estigui instal·lat. Ho podeu comprovar fent una ullada al fitxer '''/etc/mtab''':

$ cat /etc/mtab
/dev/sda2 / ext3 rw,errors=remount-ro 0 0
proc /proc proc rw,noexec,nosuid,nodev 0 0
/sys /sys sysfs rw,noexec,nosuid,nodev 0 0
varrun /var/run tmpfs rw,noexec,nosuid,nodev,mode=0755 0 0
varlock /var/lock tmpfs rw,noexec,nosuid,nodev,mode=1777 0 0
procbususb /proc/bus/usb usbfs rw 0 0
udev /dev tmpfs rw,mode=0755 0 0
..................

Aquest fitxer ens mostra els dispositius muntats en el nostre sistema. Si no tenim proc, l'afegim al fitxer '''/etc/fstab''':

# <file system> <mount point> <type> <options> <dump> <pass>
proc /proc proc defaults 0 0

Podem comprovar-ho utilitzant la comanda

$ sudo mount -a

que munta tots els dispositius de xarxa especificats en el fitxer '''/etc/fstab'''.

'''NOTA:''' El sistema de fitxers proc (procfs) actualment està configurat per defecte a la majoria de kernels. Si el kernel no suporta aquest tipus de sistema us trobareu missatges d'error com mount: fs type procfs not supported by kernel. Cal recopilar el kernel amb suport per a procfs.

===Adaptadors de xarxa (NICs)===

Hi ha molts drivers de suport per a targetes de xarxa amb Linux. Les targetes Ethernet PCi no solen ser un problema a Linux. Un altre tema més delicat és el de les targetes de xarxa PCMCIA o USB.

Si la targeta de xarxa és PCI, podem obtenir el seu model i identificador amb les comandes:

$ lspci
.........................
00:18.2 Host bridge: Advanced Micro Devices [AMD] K8 [Athlon64/Opteron] DRAM Controller
00:18.3 Host bridge: Advanced Micro Devices [AMD] K8 [Athlon64/Opteron] Miscellaneous Control
01:00.0 VGA compatible controller: ATI Technologies Inc RV280 [Radeon 9200 PRO] (rev 01)
02:07.0 FireWire (IEEE 1394): VIA Technologies, Inc. IEEE 1394 Host Controller (rev 80)
02:08.0 Ethernet controller: Marvell Technology Group Ltd. 88E8001 Gigabit Ethernet Controller (rev 13)

$ lspci -n

00:18.1 0600: 1022:1101
00:18.2 0600: 1022:1102
00:18.3 0600: 1022:1103
01:00.0 0300: 1002:5960 (rev 01)
02:07.0 0c00: 1106:3044 (rev 80)
02:08.0 0200: 11ab:4320 (rev 13)

L'identificador té dues parts: l'identificador del venedor (vendor_id) i l'identificador del producte (proc_id). També podem consultar aquest valor utilitzant l'aplicació hal-device-manager:

Línia de comandes:

$ hal-device-manager

'''Interfície gràfica''':

[[Image:Hal-device-manager1.jpg]]

[[Image:Hal-device-manager2.jpg]]

També és util la comanda.

$ lshal | grep info.linux.driver

La web de ROM 'O' MATIC manté [http://rom-o-matic.net/5.4.2/etherboot-5.4.2/src/bin/NIC una llista] amb les targetes de xarxa més conegudes i els seus identificadors.

També podeu buscar drivers (wireless) a la web:

http://linux-wless.passys.nl/

Webs on es pot consultar ajuda sobre NICs:

*http://tldp.org/HOWTO/Ethernet-HOWTO-4.html#mystery
*http://tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/nic.html
*http://es.tldp.org/COMO-INSFLUG/COMOs/Compatibilidad-Hardware-Como/Compatibilidad-Hardware-Como-12.html

*[http://tldp.org/HOWTO/Ethernet-HOWTO-2.html#what-card Quina targeta de xarxa escollir?]

====PCMCIA====

$ cardctl ident

====USB====

Vegeu [[Comandes_relacionades_amb_el_maquinari#lsusb | lsusb]].

També és pot utilitzar [[dmesg]].

===Maquinari suportat===

Ubuntu proporciona a la seva wiki una llista de targetes de xarxa suportades (https://wiki.ubuntu.com/HardwareSupportComponentsWiredNetworkCards).

També hi ha una llista de targetes de xarxa wireless (https://help.ubuntu.com/community/WifiDocs/WirelessCardsSupported)

===Targetes de xarxa Wireless===

*https://help.ubuntu.com/community/WifiDocs/WirelessTroubleShootingGuide

===Nomenclatura i tipus de dispositius de xarxa en Linux===

*lo: local loopback interface. Sempre està disponible ja que l'utilitzen múltiples aplicacions de xarxa (les quals no funcionarien sense aquesta interfície)
*eth0, eth1, ... : Targetes de xarxa ethernet.
*tr0, tr1, ...: Targetes de xarxa Token Ring.
*sl0, sl1,...: Targetes de xarxa SLIP (línies sèrie).
*ppp0, ppp1, ...: Targetes de xarxa PPP (línies sèrie).
*plip0, plip1, ...: Targetes de xarxa PLIP (línies sèrie).
*ax0, ax1, ... : Targetes de xarxa AX.25 interfaces.
*vmnet1, vmnet8,...: Targetes de xarxa virtuals de vmware.

Extret de: http://tldp.org/LDP/nag2/x-087-2-hwconfig.tour.html

===Determinar el nom de les targetes de xarxa eth0, eth1. Udev i iftab===

{{nota|Aquest fitxer ja no es troba en versions actual d'Ubuntu (--[[Usuari:Sergi|acacha]] 12:06, 25 des 2009 (UTC)). Cal consultar el fitxer [[/etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules]] , fitxer generat automàticament per [[/lib/udev/write_net_rules]]}}

El fitxer '''/etc/iftab''':

$ cat /etc/iftab
# This file assigns persistent names to network interfaces.
# See iftab(5) for syntax.

eth0 mac 00:30:1b:b7:cd:b6 arp 1

és utilitzat per udev per tal d'establir el nom de les targetes de xarxa. La norma de udev que s'encarrega és:

$ cat /etc/udev/rules.d/25-iftab.rules
# This file causes network devices to be assigned consistent names.
# See udev(7) for syntax.

SUBSYSTEM=="net", ACTION=="add", DRIVERS=="?*", \
PROGRAM="iftab_helper %k", NAME="$result"

Un script de udev que he trobat per Internet per establir el nom de les targetes de xarxa.

'''Atenció''': No ho he provat pas....

# /etc/udev/static-nic.rules
#
# Set permission to 0644 'chmod 0644 static-nic.rules', then symlink
#'ln -s static-nic.rules rules.d/025_static-nic.rules'
#
# Purpose:
# Mapping specific MAC address to specific device names for cases where
# that is expected.
#
# SYSFS{address}="MAC address" - MAC address should be the machine
# address of the network card the rule is for.
#
# NAME="name" - name is the device name you want used for the interface.
# These could be standard names eth0, wlan0, etc... or if you prefer
# something more descriptive lan, internet, wireless, whatever...

KERNEL="eth*", SYSFS{address}="00:00:00:00:00:00", NAME="eth0"
KERNEL="eth*", SYSFS{address}="11:11:11:11:11:11", NAME="eth1"

'''Recursos:'''

*http://lists.debian.org/debian-user/2006/01/msg00181.html
*[http://www.die.net/doc/linux/man/man5/iftab.5.html man iftab]

==Configuració del programari==

===Paquet net-tools (abans netbase)===

Podem comprovar si tenim el programari base de xarxes amb linux comprovant si tenim el paquet net-tools. En sistemes Debian:

$ dpkg -l | grep net-tools
ii net-tools 1.60-17ubuntu1 The NET-3 networking toolkit

Si no tenim clar quines comandes ens aporta el paquet net-tools podem executar:

$ dpkg -L net-tools | grep bin
/usr/sbin
/usr/sbin/arp
/sbin
/sbin/ifconfig
/sbin/nameif
/sbin/plipconfig
/sbin/rarp
/sbin/route
/sbin/slattach
/sbin/ipmaddr
/sbin/iptunnel
/sbin/mii-tool
/bin
/bin/netstat

Com podeu veure, és el responsable de proporcionar-nos les comandes [[#ifconfig | ifconfig]],[[#arp | arp]],[[#rarp | rarp]], [[#route | route]] i [[#netstat | netstat]].

Aquesta comanda també ens pot ser útil per localitzar els camins absoluts de les comandes de xarxa. Abans el paquet es deia '''netbase'''. Més endavant veurem que el nou paquet netbase no té res a veure amb aquest.

===Paquet wireless-tools===

Podeu trobar més informació a la secció Paquet wireless tools de l'article [[Xarxes Linux Wireless]].

===Paquet netbase===

Aquest paquet depèn del paquet ifupdown i bàsicament instal·la fitxers de configuració de xarxa com l'script /etc/init.d/networking

$ dpkg -L netbase | grep etc
/etc
/etc/network
/etc/protocols
/etc/rpc
/etc/services
/etc/init.d
/etc/init.d/networking

També és el que ens proporciona els fitxrs protocols i services.

Podem comprovar si tenim instal·lat aquest programa amb:

$ dpkg -l | grep netbase
ii netbase 4.25ubuntu2 Basic TCP/IP networking system

===Paquet ifupdown===

Ens proporciona les comandes ifup i ifdown així com els fitxers de configuració de les interfícies de xarxa

Per comprovar si tenim instal·lat el paquet:

$ dpkg -l | grep ifupdown
ii ifupdown 0.6.7ubuntu7 high level tools to configure network interf

Podem consultar quines comandes ens ofereix amb:

$ dpkg -L ifupdown | grep bin
/usr/bin
/usr/sbin
/sbin
/sbin/ifup
/sbin/ifdown

O quins fitxers de configuració ens ofereix amb:

$ dpkg -L ifupdown | grep etc
/etc
/etc/network
/etc/network/if-pre-up.d
/etc/network/if-up.d
/etc/network/if-down.d
/etc/network/if-post-down.d
/etc/init.d
'/etc/init.d/loopback
/etc/udev
/etc/udev/rules.d
/etc/udev/rules.d/85-ifupdown.rules

Veiem doncs que ens proporciona les comandes ifup i ifdown, que configura la interfície de loopback (/etc/init.d/loopback) i que instal·la les carpetes de

Si no sabéssim a priori el nom del paquet però sí el nom dels fitxers i/o comandes que instal·la podem utilitzar aquesta informació amb dpkg

$ dpkg -S ifdown
ifupdown: /usr/share/man/man8/ifdown.8.gz
ifupdown: /sbin/ifdown

===Paquet gnome-nettool===

Aquest paquet ens proporciona una eina gràfica a partir de la qual executar les comandes de xarxa ping, netstat, whois, etc...

La podem executar amb:

$ gnome-nettool

o seguint els menús:

[[Image:Gnome-nettool1.jpg]]

[[Image:Gnome-nettool.jpg]]

===Paquets iptutils-*===

Hi ha tres paquets:

*'''iputils-arping''': Proporciona la comanda [[#arping | arping]]
*'''iputils-ping''': Proporciona la comanda [[#ping | ping ]]
*'''iputils-tracepath''': Proporciona la comanda [[#traceroute | traceroute]]

El més important és el segon que ens proporciona la comanda [[#ping | ping]].

===Paquets iproute===

TODO

$ dpkg -L iproute | grep bin
/bin
/bin/ip
/sbin
/sbin/rtmon
/sbin/tc
/sbin/netbug
/sbin/rtacct
/sbin/ss
/usr/bin
/usr/bin/lnstat
/usr/bin/nstat
/usr/bin/routef
/usr/bin/routel
/usr/sbin
/usr/sbin/arpd
/sbin/ip
/usr/bin/ctstat
/usr/bin/rtstat

Proporciona diverses comandes de control de la xarxa a nivell de kernel..

===Paquet dnstracer===

Com podem veure amb la comanda:

$ dpkg -L dnstracer | grep bin
/usr/bin
/usr/bin/dnstracer

Ens proporciona la comandes dnstracer.

===Paquet dnsutils===

Com podem veure amb la comanda:

$ dpkg -L dnsutils | grep bin
/usr/bin
/usr/bin/dig
/usr/bin/nslookup
/usr/bin/nsupdate

Ens proporciona les comandes dig i nslookup.

===Paquet tcpdump===

Proporciona la comanda [[#tcpdump | tcpdump]].

===Paquet nmap===

Proporciona la comanda [[#nmap | nmap]].

===Paquet traceroute===

Proporciona la comanda [[#traceroute | traceroute]].

===Analitzadors de xarxa (Wireshark/Ethereal)===

*Wireshark (Antic ethereal). El paquet wireshark ens proporciona l'analitzador de xarxes lliure més famós i potent: Ethereal. Fa poc, Ethereal ha canviat el seu nom a WireShak. Podeu trobar més informació a l'article d'aquesta Wiki sobre [[Ethereal]] (Wireshark).

===Paquet ipcalc===

Proporciona la comanda [[#ipcalc | ipcalc]].

===Paquet arpwatch===

Proporciona el dimoni arpwatch que permet monitoritzar l'ús de la xarxa local mantenint una taula d'IPS i MACs.

'''Recursos:'''

*http://en.wikipedia.org/wiki/Arpwatch
*http://ee.lbl.gov/

===Paquet whois===

Com podem veure amb la comanda:

$ dpkg -L whois | grep bin
/usr/bin
/usr/bin/whois
/usr/bin/mkpasswd

Aquest paquet ens proporciona la comanda [[#whois | whois]].

===Paquet iptables (netfilter)===

Com podem veure amb la comanda:

$ dpkg -L iptables | grep bin
/sbin
/sbin/iptables
/sbin/iptables-save
/sbin/iptables-restore
/sbin/ip6tables
/sbin/ip6tables-save
/sbin/ip6tables-restore

Aquest paquet ens proporciona les comandes relacionades amb iptables.

===Paquets bind/bind9===

Ens proporciona les comandes i fitxers de configuració relacionats amb els servidors de noms (DNS) bind. Consulteu l'article sobre [[DNS]].

==Inicialització de la xarxa. Scripts d'inicialització System V==

A Ubuntu la inicialització de la xarxa es fa al nivell d'execució S. Els processos que s'inicialitzen en aquest nivell són els que hi ha a la carpeta '''/etc/rcS.d''' seguint el sistema d'scripts d'inicialització SystemV (Veieu l'article [[Configuració de serveis en Linux. Daemons]] per a més informació). Si executem:

$ ls -la /etc/rcS.d/
total 16
drwxr-xr-x 2 root root 4096 2006-12-24 13:31 .
drwxr-xr-x 142 root root 8192 2006-12-30 09:09 ..
-rw-r--r-- 1 root root 785 2006-10-06 13:34 README
lrwxrwxrwx 1 root root 24 2006-11-07 19:57 S06keyboard-setup -> ../init.d/keyboard-setup
lrwxrwxrwx 1 root root 41 2006-10-10 13:07 S07linux-restricted-modules-common -> ../init.d/linux-restricted-modules-common
lrwxrwxrwx 1 root root 18 2006-10-10 13:07 S08loopback -> ../init.d/loopback
......
lrwxrwxrwx 1 root root 20 2006-10-10 13:07 S40networking -> ../init.d/networking
lrwxrwxrwx 1 root root 16 2006-10-10 13:07 S40pcmcia -> ../init.d/pcmcia
.......

Com podem veure en aquest nivell s'inicialitza la interfície de loopback i després la xarxa (networking). Els fitxers:

*/etc/rcS.d/S08loopback
*/etc/rcS.d/S40networking

Són links als respectius fitxer d'inicialització SystemV:

*/etc/init.d/loopback
*/etc/init.d/networking

Com s'explica aquí el que fan aquests links es determinar que s'ha d'executar els fitxers d'script amb el paràmetre start (S). Si fem una ullada al fitxer '''/etc/init.d/networking''':

#!/bin/sh -e
### BEGIN INIT INFO
# Provides: networking
# Required-Start: mountvirtfs ifupdown $local_fs
# Default-Start: S
# Default-Stop: 0 6
### END INIT INFO

PATH="/usr/local/sbin:/usr/local/bin:/sbin:/bin:/usr/sbin:/usr/bin"

[ -x /sbin/ifup ] || exit 0

. /lib/lsb/init-functions

case "$1" in
start)
log_action_begin_msg "Configuring network interfaces"
type usplash_write >/dev/null 2>/dev/null && usplash_write "TIMEOUT 120" || true
if [ "$VERBOSE" != no ]; then
if ifup -a; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
else
if ifup -a >/dev/null 2>&1; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
fi
type usplash_write >/dev/null 2>/dev/null && usplash_write "TIMEOUT 15" || true
;;

stop)
if sed -n 's/^[^ ]* $[^ ]*$ $[^ ]*$ .*$/\2/p' /proc/mounts |
grep -qE '^(nfs[1234]?|smbfs|ncp|ncpfs|coda|cifs)$'; then
log_warning_msg "not deconfiguring network interfaces: network shares still mounted."
exit 0
fi

log_action_begin_msg "Deconfiguring network interfaces"
if [ "$VERBOSE" != no ]; then
if ifdown -a --exclude=lo; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
else
if ifdown -a --exclude=lo >/dev/null 2>/dev/null; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
fi
;;

force-reload|restart)
log_action_begin_msg "Reconfiguring network interfaces"
ifdown -a --exclude=lo || true
if ifup -a --exclude=lo; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
;;

*)
echo "Usage: /etc/init.d/networking {start|stop|restart|force-reload}"
exit 1
;;
esac

exit 0

Veiem que hi ha una secció start i una secció stop i com es criden les comandes ifup -a i ifdown -a.

El fitxer '''/etc/rcS.d/README''' ens proporciona més informació sobre aquest nivell d'execució.

==Comandes de xarxa==

===ifconfig===

Vegeu també l'ordre [[ip]] de [[Linux Advanced Routing & Traffic Control]] [[lartc]] (http://lartc.org/).

Ifconfig és la comanda que permet configurar interfícies de xarxa (NICs). Tot i que ens permet modificar els paràmetres de xarxa, el seu ús més comú és consultar els paràmetres de xarxa executant ifconfig sense paràmetres:

$ ifconfig
eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:30:1B:B7:CD:B6
inet addr:192.168.1.33 Bcast:192.168.1.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::230:1bff:feb7:cdb6/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:16929 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:18758 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:11958414 (11.4 MiB) TX bytes:3243289 (3.0 MiB)
Interrupt:209

lo Link encap:Local Loopback
inet addr:127.0.0.1 Mask:255.0.0.0
inet6 addr: ::1/128 Scope:Host
UP LOOPBACK RUNNING MTU:16436 Metric:1
RX packets:2051 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:2051 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:0
RX bytes:598941 (584.9 KiB) TX bytes:598941 (584.9 KiB)

vmnet1 Link encap:Ethernet HWaddr 00:50:56:C0:00:01
inet addr:192.168.252.1 Bcast:192.168.252.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::250:56ff:fec0:1/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:0 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:6 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:0 (0.0 b) TX bytes:0 (0.0 b)

vmnet8 Link encap:Ethernet HWaddr 00:50:56:C0:00:08
inet addr:192.168.196.1 Bcast:192.168.196.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::250:56ff:fec0:8/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:0 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:6 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:0 (0.0 b) TX bytes:0 (0.0 b)

Com podeu observar es mostren diferents blocs que segueixen la nomenclatura de dispositius de xarxa (eth0,lo,vmnet...). Cada bloc correspon a un dispositiu de xarxa ja sigui físic o virtual.

Com mostrar només la informació d'una NIC:

$ ifconfig eth0
eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:30:1B:B7:CD:B6
inet addr:192.168.1.33 Bcast:192.168.1.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::230:1bff:feb7:cdb6/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:16929 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:18758 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:11958414 (11.4 MiB) TX bytes:3243289 (3.0 MiB)
Interrupt:209

Ifconfig ens proporciona la següent informació:

*'''HWaddr''': MAC del dispositiu (Ex. 00:30:1B:B7:CD:B6)
*'''inet addr''': La adreça IP del dispositiu (Ex. 192.168.1.33)
*'''Bcast''': La adreça de difusió de la subxarxa (Ex. 192.168.1.255)
*'''Mask''': La mascara de la subxarxa 255.255.255.0.
*'''inet6 addr''': La adreça IPv6 (ex.fe80::230:1bff:feb7:cdb6/64)
*'''Scope''': L'àmbit d'actuació de la interfície. Host (loopback)/Link (xarxes LAN nivell enllaç).
*'''Estadístiques de transmissió/recepció''':
o RX packets:16929 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
o TX packets:18758 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
o collisions:0 txqueuelen:1000
o RX bytes:11958414 (11.4 MiB) TX bytes:3243289 (3.0 MiB)

Exemple ifconfig en un router amb 5 targetes de xarxa:

$ /sbin/ifconfig
eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:48:54:8D:58:47
inet addr:192.168.0.10 Bcast:192.168.0.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::248:54ff:fe8d:5847/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:15351 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:6643 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:1259037 (1.2 MiB) TX bytes:878285 (857.7 KiB)
Interrupt:11 Base address:0xb400

eth1 Link encap:Ethernet HWaddr 00:48:54:8D:7F:65
inet addr:192.168.10.2 Bcast:192.168.10.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::248:54ff:fe8d:7f65/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:6904 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:5240 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:581267 (567.6 KiB) TX bytes:353604 (345.3 KiB)
Interrupt:5 Base address:0xb800

eth2 Link encap:Ethernet HWaddr 00:48:54:8D:59:37
inet addr:192.168.213.1 Bcast:192.168.213.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::248:54ff:fe8d:5937/64 Scope:Link
UP BROADCAST MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:0 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:0 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:0 (0.0 b) TX bytes:0 (0.0 b)
Interrupt:9 Base address:0xbc00

eth3 Link encap:Ethernet HWaddr 00:48:54:8A:DA:31
inet addr:192.168.216.1 Bcast:192.168.216.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::248:54ff:fe8a:da31/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:2537 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:20 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:448104 (437.6 KiB) TX bytes:2668 (2.6 KiB)
Interrupt:10 Base address:0xc000

eth4 Link encap:Ethernet HWaddr 00:0D:88:CC:B4:64
inet addr:192.168.217.1 Bcast:192.168.217.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::20d:88ff:fecc:b464/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:13 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:20 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:2258 (2.2 KiB) TX bytes:2936 (2.8 KiB)
Interrupt:5 Base address:0xa000

lo Link encap:Local Loopback
inet addr:127.0.0.1 Mask:255.0.0.0
inet6 addr: ::1/128 Scope:Host
UP LOOPBACK RUNNING MTU:16436 Metric:1
RX packets:14125 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:14125 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:0
RX bytes:6902348 (6.5 MiB) TX bytes:6902348 (6.5 MiB)

'''Exemples:'''

*Apagar una interfície de xarxa:

$ ifconfig eth0 down

'''NOTA:''' És equivalent a ifdown eth0

*Encendre una interfície de xarxa:

$ ifconfig eth0 up

'''NOTA:''' És equivalent a ifup eth0

====Configurar una targeta de xarxa amb ip estàtica====

$ sudo ifconfig eth0 192.168.0.15 netmask 255.255.255.0 broadcast 192.168.0.255

'''NOTA:''' Amb ifconfig no es pot configurar la interfície de xarxa amb dhcp, ni es pot establir el gateway. El gateway s'estableix amb la comanda Xarxes_Linux#route o mitjançant un paràmetre al fitxer '''/etc/network/interfaces'''.

===== Mode promiscu =====

*Establir el mode promiscu:

$ ifconfig eth0 promisc
$ ifconfig eth0
eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:80:C8:F8:4A:51
inet addr:192.168.99.35 Bcast:192.168.99.255 Mask:255.255.255.0
UP BROADCAST RUNNING PROMISC MULTICAST MTU:1412 Metric:1
RX packets:190312 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:86955 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:100
RX bytes:30701229 (29.2 Mb) TX bytes:7878951 (7.5 Mb)
Interrupt:9 Base address:0x5000

*Treure el mode promiscu

$ ifconfig eth0 -promisc
$ ifconfig eth0
eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:30:1B:B7:CD:B6
inet addr:192.168.1.33 Bcast:192.168.1.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::230:1bff:feb7:cdb6/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:18444 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:20307 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:13262810 (12.6 MiB) TX bytes:3501026 (3.3 MiB)
Interrupt:209

==== Activar/desactivar ARP ====

Consulteu també [[ARP]].

*Treure arp

$ ifconfig eth0 -arp
$ ifconfig eth0
Link encap:Ethernet HWaddr 00:80:C8:F8:4A:51
inet addr:192.168.99.35 Bcast:192.168.99.255 Mask:255.255.255.0
UP BROADCAST RUNNING NOARP MULTICAST MTU:1412 Metric:1
RX packets:190312 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:86955 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:100
RX bytes:30701229 (29.2 Mb) TX bytes:7878951 (7.5 Mb)
Interrupt:9 Base address:0x5000

*Afegir arp

$ ifconfig eth0 arp

*IP aliasing

Permet configurar una targeta de xarxa amb múltiples IPs. Per exemple:

ifconfig eth0 192.168.0.2 broadcast 192.168.0.255 netmask 255.255.255.0
ifconfig eth0:1 192.168.0.3 broadcast 192.168.0.255 netmask 255.255.255.0
ifconfig eth0:2 192.168.0.4 broadcast 192.168.0.255 netmask 255.255.255.0
ifconfig eth0:3 192.168.0.5 broadcast 192.168.0.255 netmask 255.255.255.0
ifconfig eth0:4 192.168.0.6 broadcast 192.168.0.255 netmask 255.255.255.0

Pot ser molt útil per afegir-nos a una xarxa si necessitem configurar un switch, router o qualsevol altre dispositiu que de fàbrica esta configurat amb una IP d'una xarxa diferent a la nostra.

'''Recursos:'''

*http://es.gentoo-wiki.com/HOWTO_IP_Aliasing

NOTA IMPORTANT: TOTS els canvis realitzats amb ifconfig no són canvis permanents. Al reiniciar l'ordinador es restableixen els paràmetres
establerts als fitxers de configuració (P.ex. en sistemes Debian el fitxer /etc/network/interfaces).

*'''Paquet:''' net-tools
*'''Path:''' /sbin/ifconfig (podeu trobar el camí de la comanda executant which ifconfig)
*'''Manual''': [http://man.he.net/?topic=ifconfig&section=all man ifconfig]

'''Recursos:'''

*[http://www.die.net/doc/linux/nag/x-087-2-iface.ifconfig.html All about ifconfig]

===iwconfig===

Aquesta comanda ens permet obtindre informació de les interfícies de xarxa que siguin wireless:

$ iwconfig
lo no wireless extensions.

eth0 no wireless extensions.

eth1 IEEE 802.11g ESSID:"WLAN_8A"
Mode:Managed Frequency:2.427 GHz Access Point: 00:16:38:89:F6:57
Bit Rate:54 Mb/s Tx-Power=20 dBm Sensitivity=8/0
Retry limit:7 RTS thr:off Fragment thr:off
Power Management:off
Link Quality=95/100 Signal level=-33 dBm Noise level=-91 dBm
Rx invalid nwid:0 Rx invalid crypt:0 Rx invalid frag:0
Tx excessive retries:0 Invalid misc:0 Missed beacon:0

irda0 no wireless extensions.

sit0 no wireless extensions.

És un clon de la comanda ifconfig però adequada als paràmetres de les xarxes wireless.

Podeu trobar més informació a l'apartat iwconfig de l'article d'aquesta wiki sobre [[Xarxes_Linux_Wireless | Xarxes Linux Wireless]].

*'''Paquet:'''wireless-tools
*'''Path:''' /sbin/iwconfig (podeu trobar el path de la comanda executant which iwconfig)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/iwconfig.8.html man iwconfig]

===ifup===

Arranca una interfície de xarxa:

$ [[sudo]] [[ifup]] eth0

{{nota|La configuració de la interfície de xarxa serà segons l'establert al fitxer [[Xarxes_Linux#.2Fetc.2Fnetwork.2Finterfaces | /etc/network/interfaces]].}}

Si la interfície no apareix al fitxer interfaces la comanda ens donarà el següent error:

$ sudo ifup eth4
'''Ignoring unknown interface eth4=eth4.'''

{{nota| Pot donar aquest error inclús quan la targeta existeix però no esta al fitxer interfícies}}.

Cal tenir en compte el funcionament el funcionament d'udev que assigna noms d'interfícies de xarxa segons la MAC en casos especials com:

*'''Discs durs extraibles''': El mateix sistema operatiu funcionant en diferents màquines idèntiques però que cada targeta de xarxa té la seva MAC
*'''Màquines virtuals''': Cal també tenir en compte el tema de la MAC
*'''Imatges de disc''': Si utilitzem eines com partimage o Ghost, tindrem sistemes iguals però cadascú un altre cop amb la seva MAC.

Per exemple en el cas dels discs durs extraibles, udev ens assignarà una ethX on x es diferent per a cada màquina segons la seva MAC. Pot ser que aquesta ethX no estigui al fitxer interfaces!!!. Si passa això hi han dos possibilitats:

:*No tenir Network-Manager: Per exemple amb Ubuntu Server. Aleshores la targeta de xarxa no es configurarà durant l'arrancada del sistema
:*Tenir Network-Manager: Aleshores network manager s'encarregarà de configurar la interfície de xarxa.

Per a tenir més informació sobre com udev i xarxa, consulteu l'apartat:

*http://acacha.dyndns.org/mediawiki/index.php/Xarxes_Linux#.2Fetc.2Fudev.2Frules.d.2F70-persistent-net.rules

Si la interfície ja esta configurada ens avisarà:

$ sudo ifup eth0
ifup: interface eth0 already configured

Un altre error pot ser:

$ sudo ifdown eth0
............
SIOCSIFADDR: No such device
eth0: ERROR while getting interface flag: No such device
eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
Bind socket to interface: No such device
Failed to bring up eth0.

Podeu consultar més errors i la seva possible solució a [[Xarxes_Linux#Missatges_d.27error_de_la_comanda_route | Errors de la comanda route]].

Molt interessant per a saber més detalls quan tenim errors és utilitzar la opció '''--verbose''':

$ sudo ifup --verbose -a
Configuring interface lo=lo (inet)
[[run-parts]] --verbose /etc/network/if-pre-up.d
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/050madwifi
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/bridge
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/uml-utilities
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/wireless-tools
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/wpasupplicant
ifconfig lo 127.0.0.1 up
run-parts --verbose /etc/network/if-up.d
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/avahi-autoipd
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/avahi-daemon
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/mountnfs
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/ntpdate
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/openssh-server
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/uml-utilities
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/wpasupplicant
Configuring interface eth0=eth0 (inet)
run-parts --verbose /etc/network/if-pre-up.d
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/050madwifi
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/bridge
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/uml-utilities
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/wireless-tools
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/wpasupplicant

ifconfig eth0 192.168.1.2 netmask 255.255.255.0 up
route add default gw 192.168.1.1 metric 100 eth0
SIOCADDRT: File exists
Failed to bring up eth0.

Aquest error ens dona quan si que hi ha una entrada per a la interfície (en aquest cas eth0) però no existeix a nivell de hardware o no és la eth0.

És una drecera de la comanda equivalent amb ifconfig:

$ sudo ifconfig eth0 up

Amb el paràmetre -a podem arrancar totes les interfícies del sistema al mateix temps:

sudo ifup -a

Veieu l'exemple DHCP amb ifup i ifdown per a més informació.

:*'''Paquet:''' ifupdown
:*'''Path:''' /sbin/ifup (podeu obtenir el path amb la comanda which ifup)
:*'''Manual''': [http://www.annodex.net/cgi-bin/man/man2html?ifdown+8 man ifup]

==== Script Hooks. Fitxers .d de configuració de la xarxa ====

Hi ha 4 tipus de fitxers Hook Script:

:*[[/etc/network/if-down.d]]: S'executa '''després''' d'aturar ([[ifdown]]) '''qualsevol''' interfície de xarxa
:*[[/etc/network/if-post-down.d]]: S'executa '''abans''' d'aturar ([[ifdown]]) '''qualsevol''' interfície de xarxa
:*[[/etc/network/if-pre-up.d]]: S'executa '''abans''' d'activar ([[ifup]]) '''qualsevol''' interfície de xarxa
:*[[/etc/network/if-up.d/]]: S'executa '''després''' d'activar ([[ifup]]) '''qualsevol''' interfície de xarxa

{{important| Fixeu-vos que s'indica qualsevol interfície de xarxa, incloent la lo. Heu de tenir en compte que si indiqueu un script de post-up s'executarà tans cops com interfícies tingueu.}}

Hi ha una sèrie de variables que podeu utilitzar als scripts:

<pre class="brush:bash"># Don't bother to restart sshd when lo is configured.
if [ "$IFACE" = lo ]; then
exit 0
fi

# Only run from ifup.
if [ "$MODE" != start ]; then
exit 0
fi

# OpenSSH only cares about inet and inet6. Get ye gone, strange people
# still using ipx.
if [ "$ADDRFAM" != inet ] && [ "$ADDRFAM" != inet6 ]; then
exit 0
fi</pre>

===ifdown===

Atura una interfície de xarxa:

sudo ifdown eth0

És una dreçera de la comanda equivalent amb ifconfig:

sudo ifconfig eth0 down

Amb el paràmetre -a podem apagar totes les interfícies de xarxa al mateix temps

$ sudo ifdown -a

'''NOTA:''' Cal parar molta atenció a no aturar les interfícies de xarxa en servidors remots al quals ens connectem via SSH. Aquesta comanda ens impediria l'accés a la màquina i per tant obligaria a desplaçar-nos fins al DATACENTER per solucionar l'error.

Veieu l'exemple DHCP amb ifup i ifdown per a més informació.

*'''Paquet:''' ifupdown
*'''Path:''' /sbin/ifdown (podeu obtenir el path amb la comanda which ifdown)
*'''Manual''': [http://www.annodex.net/cgi-bin/man/man2html?ifdown+8 man ifdown]

===ping===

Consulteu:

[[ICMP#Ping]]

===arp===

El [http://en.wikipedia.org/wiki/Address_Resolution_Protocol protocol ARP] (Address Resolution Protocol) s'encarrega de traduir adreces IP a adreçes MAc al nivell d'enllaç en les xarxes LAN. ARP és un protocol que funciona que utilitza missatges de difusió a tota la xarxa per descobrir quin node de la xarxa té la IP demanada i aconseguir la seva MAC. Un cop aconsegueix la MAC, l'emmagatzema a la taula ARP.

Podem consultar aquesta taula amb la comanda:

$ arp
Address HWtype HWaddress Flags Mask Iface
192.168.1.36 ether 00:0C:29:D3:47:00 C eth0
192.168.1.34 ether 00:0E:35:29:2A:48 C eth0
192.168.1.1 ether 00:30:DA:89:FC:8A C eth0

Per afegir una entrada a la taula ARP:

$ sudo arp -s 192.168.1.35 00:50:04:62:F7:23

Ho podem comprovar amb:

$ arp
Address HWtype HWaddress Flags Mask Iface
192.168.1.34 ether 00:0E:35:29:2A:48 C eth0
192.168.1.36 ether 00:0C:29:D3:47:00 C eth0
192.168.1.1 ether 00:30:DA:89:FC:8A C eth0
192.168.1.35 ether 00:50:04:62:F7:23 CM eth0

Podeu obtenir totes les MACs de la xarxa i omplir la taula ARP amb la comanda nmap. Suposem la xarxa de tipus C 192.168.1.0, executem:

$ sudo nmap 192.168.1.1-255

Un cop finalitzi la comanda tornem a consultar la taula ARP

$ arp

'''NOTA:''' Com veieu, aquesta comanda, conjuntament amb la comanda nmap, pot ser molt útil per tal d'aconseguir totes les MACs dels PCs d'una xarxa.

*Paquet Debian: [[Xarxes_Linux#Paquet_net-tools_.28abans_netbase.29 | net-tools
*'''Path:''' /usr/sbin/arp (podeu executar which arp per conèixer el path de la comanda)
*'''Manual''': man arp

====Ús de la comanda ping per entendre millor el funcionament del protocol ARP====

Si consultem la taula arp d'una màquina (IP:192.168.0.7) dins d'una xarxa local de clase C 192.168.0.0:

$ arp
Address HWtype HWaddress Flags Mask Iface
192.168.0.5 ether 00:30:05:4C:90:1C C eth0
192.168.0.1 ether 00:13:49:87:40:66 C eth0

I executem:

$ ping 192.168.0.10
PING 192.168.0.10 (192.168.0.10) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=1 ttl=64 time=10.7 ms
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=2 ttl=64 time=0.289 ms
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=3 ttl=64 time=0.291 ms
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=4 ttl=64 time=0.302 ms
.............

Si us fixeu, el primer paquet ping tarda força més en respondre (10.7ms) que és unes 37 vegades més que el que tarden els següents paquets.... Recordeu que estem fent un ping a una màquina de la mateixa xarxa. Si consultem ara la taula arp:

$ arp
Address HWtype HWaddress Flags Mask Iface
192.168.0.5 ether 00:30:05:4C:90:1C C eth0
192.168.0.1 ether 00:13:49:87:40:66 C eth0
192.168.0.10 ether 00:48:54:8D:58:47 C eth0

Veiem que hi ha una nova entrada a la taula d'ARP. El primer paquet tarda més temps perquè ha de traduir l'adreça IP que li proporcionem (192.168.1.10) per la corresponent adreça MAC (00:48:54:8D:58:47). Per fer aquesta traducció s'executa el protocol ARP un cop, i una vegada resolta la MAC s'emmagatzema a la taula local ARP. Un cop emmagatzemada ja no cal fer més la traducció IP-->MAC i per això la resta de paquets o següents pings ja no tardaran tant:

$ ping 192.168.0.10
PING 192.168.0.10 (192.168.0.10) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=1 ttl=64 time=0.234 ms
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=2 ttl=64 time=0.291 ms
64 bytes from 192.168.0.10: icmp_seq=3 ttl=64 time=0.258 ms
..........................

===arping===

[http://en.wikipedia.org/wiki/Arping Arping] és una comanda molt similar a ping però que utilitza el [http://en.wikipedia.org/wiki/Address_Resolution_Protocol protocol ARP] en comptes del [http://en.wikipedia.org/wiki/Internet_Control_Message_Protocol ICMP]. Com a conseqüència aquesta comanda només es pot utilitzar entre màquines de la mateixa xarxa local. Igual que ping envia un paquet ARP REQUEST. Exemple:

$ arping -c 4 192.168.0.10
WARNING: interface is ignored: Operation not permitted
ARPING 192.168.0.10 from 192.168.0.7 eth0
Unicast reply from 192.168.0.10 [00:48:54:8D:58:47] 0.663ms
Unicast reply from 192.168.0.10 [00:48:54:8D:58:47] 0.684ms
Unicast reply from 192.168.0.10 [00:48:54:8D:58:47] 0.681ms
Unicast reply from 192.168.0.10 [00:48:54:8D:58:47] 0.671ms
Sent 4 probes (1 broadcast(s))
Received 4 response(s)

Per instal·lar, cal executar la comanda:

$ sudo apt-get install iputils-arping

El funcionament és molt similar a la comanda ping. El paràmetre c és igual i l'opció per defecte també és il·limitats "pings" que els podem aturar amb la combinació de tetcles Ctrl+C.

*'''Paquet:''' iputils-arping
*'''Path:''' /usr/bin/arping (podeu consultar el path executant which arping)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/arping.8.html man arping]

==== Provocar arp-replys ====

Primer cal assignar-se una IP:

$ sudo ip addr add 192.168.9.35 dev wlan0

Ara enviar els paquets ARP-REPLY:

$ sudo [[arping]] -q -c 3 -A -I wlan0 192.168.99.35

On:

:*'''-q''': sortida silenciosa
:*'''-c''': número de peticions enviades
:*'''-A (o -U)''': arping envia peticions arp-request per defecte. Amb aquesta opció envia peticions ARP-REPLY.
:*'''-I device''': Permet indicar la interfície de xarxa.

Els podeu observar amb:

$ sudo [[tcpdump]] -c 3 -nni wlan0 arp
...
06:02:50.626330 arp reply 192.168.99.35 is-at 0:80:c8:f8:4a:51 (0:80:c8:f8:4a:51)
06:02:51.622727 arp reply 192.168.99.35 is-at 0:80:c8:f8:4a:51 (0:80:c8:f8:4a:51)
06:02:52.620954 arp reply 192.168.99.35 is-at 0:80:c8:f8:4a:51 (0:80:c8:f8:4a:51)

==== Provocar arp-requests ====

$ sudo arping -q -c 3 -U -I eth0 192.168.99.35

Els podeu observar amb:

$ sudp tcpdump -c 3 -nni eth0 arp

==== Detectar duplicats ====

$ sudo arping -D -I eth0 192.168.99.147; echo $?

===rarp===

Aquest programa és obsolet (els nous kernels ja no l'utilitzen). Ho podeu comprovar executant:

$ rarp -a
This kernel does not support RARP.

*Paquet Debian: net-tools
*'''Path:''' /usr/sbin/rarp (podeu executar which rarp per conèixer el path de la comanda)
*'''Manual''': [http://bama.ua.edu/cgi-bin/man-cgi?RARP+7P man rarp]

===dhclient===

*'''Paquet:''' net-tools
*'''Path:''' /sbin/dhclient (podeu trobar el camí de la comanda executant which dhclient)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/dhclient.8.html man dhclient]

===route===

'''NOTA''': Es recomana utilitzar la comanda [[#ip|ip]] per configurar rutes estàtiques.

La comada route permet mostrar o manipular la taula de rutes ip de la màquina. Igual que passa amb la comanda ifconfig, el seu ús més habitual és mostrar la taula de rutes, executant route sense paràmetres:

$ route
Kernel IP routeing table
Destination Gateway Genmask Flags Metric Ref Use Iface
192.168.196.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 vmnet8
192.168.1.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth0
192.168.252.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 vmnet1
default 192.168.1.1 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth0

En negreta trobem la taula de rutes de la targeta de xarxa principal (eth0). Les altres targetes (vmnet8 i vmnet1), són les targetes virtuals de l'emulador de màquines Vmware. Podeu trobar més informació sobre la xarxa de vmware aquí.

Si interpretem línia a línia:

192.168.1.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth0

Aquesta línia s'encarrega de les adreces de xarxa Local i ens indica que la ruta per arribar a totes les adreces de xarxa local (192.168.1.0 | rang: 192.168.1.1-254) és *. L'asterisc representa que no cal passar per cap node|router|gateway per arribar a una destinació local o, el que és el mateix, que les màquines amb adreça local estan connectades directament entre elles a nivell d'enllaç.

default 192.168.1.1 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth0

Aquesta línia s'encarrega de la resta d'adreces (default). El que ens indica és que el primer node pel qual hem de passar per assolir qualsevol adreça IP és el node amb IP 192.168.1.1. Aquesta màquina és la que anomenen Gateway|pasarel·la o router.

Per tant, la forma més senzilla de consultar el nostre gateway és amb la comanda route.

Veiem ara un exemple més complex, amb la taula de rutes d'un router amb 5 targetes de xarxa (connectat a 5 subxarxes):

$ /sbin/route
Kernel IP routing table
Destination Gateway Genmask Flags Metric Ref Use Iface
192.168.213.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth2
192.168.0.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth0
192.168.217.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth4
192.168.216.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth3
192.168.10.0* 255.255.255.0 U 0 0 0 eth1
169.254.0.0 * 255.255.0.0 U 0 0 0 eth4
default 192.168.10.1 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth1

Com podem veure hi ha 5 targetes de xarxa o NICs (eth0,eth1,eth2,eth3,eth4), 5 subxarxes de clase C (192.168.0.0, 192.168.10.0, 192.168.213.0, 192.168.216.0, 192.168.217.0) i una subxarxa de clase B (169.254.0.0). Per tant aquesta xarxa té 6 subxarxes connectades entre elles per un router i connectades a Internet a través del gateway 192.168.10.1 que està a la subxarxa 192.168.10.0.

La taula de rutes d'una màquina es compon de dues parts. Hi ha una part fixa|estàtica que es conserva al reiniciar l'ordinador i un part cache que emmagatzema rutes temporals. Podem veure totes dues taules amb la comanda:

$route -CFvee
Kernel IP routeing table
Destination Gateway Genmask Flags Metric Ref Use Iface MSS Window irtt
192.168.196.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 vmnet8 0 0 0
192.168.1.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 eth0 0 0 0
192.168.252.0 * 255.255.255.0 U 0 0 0 vmnet1 0 0 0
default 192.168.1.1 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth0 0 0 0
Kernel IP routeing cache
Source Destination Gateway Flags Metric Ref Use Iface MSS Window irtt TOS HHRef HHUptod SpecDst
nobel.upc.es 192.168.1.33 192.168.1.33 l 0 0 14 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
250.Red-80-58-6 192.168.1.33 192.168.1.33 l 0 0 55 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
192.168.1.33 post2.audioscro 192.168.1.1 0 0 1 eth0 1500 0 120 0 6 0 192.168.1.33
192.168.1.33 fiordland.ubunt 192.168.1.1 0 0 1 eth0 1500 0 0 10 6 0 192.168.1.33
192.168.1.33 post2.audioscro 192.168.1.1 0 0 0 eth0 1500 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
192.168.1.35 192.168.1.255 192.168.1.255 ibl 0 0 38 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
fiordland.ubunt 192.168.1.33 192.168.1.33 l 0 0 1 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
192.168.1.33 nobel.upc.es 192.168.1.1 0 1 0 eth0 1500 0 0 0 6 0 192.168.1.33
192.168.1.1 192.168.1.33 192.168.1.33 il 0 0 3 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
post2.audioscro 192.168.1.33 192.168.1.33 l 0 0 6 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
192.168.1.33 250.Red-80-58-6 192.168.1.1 0 0 62 eth0 1500 0 0 0 -1 0 192.168.1.33
192.168.1.33 250.Red-80-58-6 192.168.1.1 0 0 62 eth0 1500 0 0 0 6 0 192.168.1.33
localhost localhost localhost l 0 1 0 lo 16436 0 0 0 2 1 localhost
* 255.255.255.255 255.255.255.255 bl 0 0 3 lo 0 0 0 0 -1 0 192.168.1.33

La cache s'omple a mesura que s'utilitzen recursos de xarxa. Podem destacar (en negreta) la taula de rutes de localhost (127.0) a la interfície de loopback (lo).

Ara veiem alguns exemples de manipulació de la taula de rutes:

route add -net 127.0.0.0

Afegeix la entrada normal de loopback (normalment ja ho tenim configurat així)

route add -net 192.56.76.0 netmask 255.255.255.0 eth0

Afegeix una ruta a la xarxa 192.56.76.x a través de la targeta de xarxa eth0. La màscara de classe C 255.255.255.0 no és necessària perquè la xarxa 192.56.76.0 és de classe C.

route add default gw gateway-machine-name

Aquesta comanda configura un gateway. La passarel·la·la ha de ser accessible per xarxa local o sinó caldrà afegir una ruta estàtica fins l'encaminador. Per tal de tenir la línia de la taula de rutes següent (extreta de l'exemple anterior):

default 192.168.10.1 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth1

Hauríem d'executar

route add default gw 192.168.10.1 eth1

Per esborrar-lo:

route del default gw 192.168.10.1 eth1

La següent comanda elimina una ruta de la taula de rutes:

route del -net 10.207.161.0

El fitxer que emmagatzema físicament la taula de rutes actual és /proc/net/route.

'''NOTA:''' És important recordar que de la mateixa manera que succeïx amb ifconfig, les rutes afegides amb la comanda route
es perden al reiniciar o al apagar la interfície de xarxa. Veieu el fitxer [[Xarxes_Linux#.2Fetc.2Fnetwork.2Finterfaces | /etc/network/interfaces]
per tal d'afegir rutes de forma permanent.

*'''Paquet:''' net-tools
*'''Path:''' /sbin/route (podeu trobar el camí de la comanda executant which route)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/route.8.html man route]

====Missatges d'error de la comanda route====

Els missatges d'error són una mica críptics. Anem a veure com funcionen...

Hi ha dos tipus:

*'''SIOCDELRT''': és un missatge d'error que succeïx quan s'està esborrant una ruta ('''DEL'''eting '''R'''ou'''T'''e)
*'''SIOCDELRT''': és un missatge d'error que succeïx quan s'està afegint una ruta ('''ADD'''ing '''R'''ou'''T'''e)

'''Errors típics''':

'''IOCADDRT: Network is unreachable'''

Per exemple la comanda

$ sudo route add default gw 1.2.3.4

Pot donar aquest error si el gateway 1.2.3.4 no està directament connectat al mateix segment de xarxa que la màquina on executem aquesta comanda.

'''IOCADDRT: File exists'''

S'està afegint una ruta que ja existeix.

'''SIOCADDRT: No such device'''
You omitted the gw keyword before the default gateway address, as in:
route add -net 10.2.2.76/24 10.1.1.22 wrong

'''SIOCDELRT No such process'''

S'està intentant esborrar una ruta que no existeix. Llisteu les rutes amb:

$ sudo route -n

I comproveu quin és l'error que esteu cometent.

'''SIOCADDRT: Operation not supported by device'''

S'està ometen el paràmetre gw:

$ sudo route add -net 10.0.0.0/8 10.1.1.254
$ sudo route add -net 172.23.24.128/25

Són incorrectes:

$ sudo route add -net 10.0.0.0/8 gw 10.1.1.254
$ sudo route add -net 172.23.24.128/25 gw 10.1.1.22

'''SIOCADDRT: Operation not permitted'''

No s'està executant route com a superusuari. Poseu el sudo davant.

'''SIOCADDRT: Invalid argument'''

Exemples incorrectes:

$ sudo route add -net 10.2.2.0 gw 10.1.1.254
$ sudo route del -net 172.23.0.0

Falta la màscara. Correcte:

$ sudo route add -net 10.2.2.0 netmask 255.255.255.0 gw 10.1.1.254
$ sudo route add -net 10.2.2.0/24 gw 10.1.1.254

'''Recursos''':
*http://www.google.es/search?hl=ca&client=firefox-a&rls=com.ubuntu:en-US:unofficial&hs=EhL&sa=X&oi=spell&resnum=0&ct=result&cd=1&q=route+command+error+messages&spell=1

===netstat===

Consulteu [[netstat]].

===ip===

{{nota| Si busqueu el protocol de xarxa IP consulteu [[IP]]}}

ip és l'eina de nova generació pensada per substituir eines com ifconfig o route. Es proporcionada per [[LARTC]] (Linux Advanced Routing an Traffic Control)

*'''Paquet:''' iproute
*'''Path:''' /sbin/ip (podeu trobar el camí de la comanda executant which ip)
*'''Manual''':[http://www.die.net/doc/linux/man/man7/ip.7.html man ip]

'''Recursos:'''

*http://linux-ip.net/html/tools-ip-address.html

==== ip link ====

Exemples:

$ sudo ip link show eth0
2: eth0: <NO-CARRIER,BROADCAST,MULTICAST,PROMISC,UP> mtu 1500 qdisc pfifo_fast state DOWN qlen 1000
link/ether 00:1d:09:59:10:39 brd ff:ff:ff:ff:ff:ff

Activar [[mode promiscu]]:

$ sudo ip link set eth0 promisc on

Per desactivar-lo:

$ sudo ip link set eth0 promisc off

====ip route====

L'ordre '''ip route''' s'utilitza per configurar les rutes i està pensada per substituir route. A diferència de route permet Policy Routing (route només permet encaminar segons la IP de destinació) Vegeu:

http://lartc.org/howto/lartc.iproute2.html#LARTC.IPROUTE2.WHY

i [[lartc]].

Per exemple la comanda:

$ sudo route add -net 192.168.10.0 netmask 255.255.255.0 gw 192.168.1.20

És equivalent a:

$ sudo ip route add dev eth0 to 192.168.10.0/24 via 192.168.1.20

Per entendre les tècniques d'Advanced Routing cal entendre com el nucli del sistema encamina:

:1) Primer es consulta el cache d'encaminament ([http://linux-ip.net/html/routing-cache.html routing cache]). ES tracta d'una taula hash en memòria RAM que conté les rutes utilitzades recentment i permet encaminar de forma més ràpida. Si es troba una entrada a la cache aleshores s'aplica i no es continua el procés.
:2) Si no hi ha entrada a la cache, aleshores el kernel comença el procés de selecció de ruta (route selection)
:3) El nucli itera per prioritat a la base de dades d'encaminament (RPDB o Routing Policy DataBase). Per cada coincidència a la RPDB el nucli intenta trobar una ruta coincident a la ip de destinació a la taula de rutes especificada.

For each matching entry in the RPDB, the kernel will try to find a matching route to the destination IP address in the specified routing table using the aforementioned
longest prefix match selection algorithm ([[LPM]] o [[Longest Prefix Match]] [http://en.wikipedia.org/wiki/Longest_prefix_match]). When a matching destination is found, the
kernel will select the matching route, and forward the packet. If no matching entry is found in the
specified routing table, the kernel will pass to the next rule in the RPDB, until it finds a match or falls through the end of the RPDB and all consulted routing tables.

Table 4.1. Keys used for hash table lookups during route selection

{| class="wikitable" border="1"
|-
! route cache
! RPDB 2
! route table
|-
| destination
| source
| destination
|-
| ToS
| ToS
| scope
|-
| fwmark
| fwmark
| oif
|-
| iif
| iif
|
|}

The route cache (also the forwarding information base) can be displayed using ip route show cache. The routing policy database (RPDB) can be manipulated with the ip rule utility. Individual route tables can be manipulated and displayed with the ip route command line tool.

Example 4.5. Listing the Routing Policy Database (RPDB)

[root@isolde]# ip rule show
0: from all lookup local
32766: from all lookup main
32767: from all lookup 253

Observation of the output of ip rule show in Example 4.5, “Listing the Routing Policy Database (RPDB)” on a box whose RPDB has not been changed should reveal a high priority rule, rule 0. This rule, created at RPDB initialization, instructs the kernel to try to find a match for the destination in the local routing table. If there is no match for the packet in the local routing table, then, per rule 32766, the kernel will perform a route lookup in the main routing table. Normally, the main routing table will contain a default route if not a more specific route. Failing a route lookup in the main routing table the final rule (32767) instructs the kernel to perform a route lookup in table 253.

A common mistake when working with multiple routing tables involves forgetting about the statelessness of IP routing. This manifests when the user configuring the policy routing machine accounts for outbound packets (via fwmark, or ip rule selectors), but forgets to account for the return packets.
4.5.3. Summary

For more ideas on how to use policy routing, how to work with multiple routing tables, and how to troubleshoot, see Section 10.3, “Using the Routing Policy Database and Multiple Routing Tables”.

Yeah. That's it. So there.

===== Script per reiniciar totes les rutes i normes =====

#!/bin/bash

#During debugging, show pre-execution conditions
echo ***Before
echo ...Rules...
ip ru sh
echo ...Routes...
ip ro sh
echo ...Rules for table WAN1...
ip ro sh table WAN1
echo ...Rules for table WAN2...
ip ro sh table WAN2
echo

#This script flushes all routes and rules, EXCEPT those specified to remain
# Copyright, 2003, Carol Anne Ogdin. This script is freely available
# for use under the terms of the GNU General Public License published at
# http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html. Any improvements/enhancements
# gratefully accepted; send them to caogdin (at) deepwoods (dot) com.

# (Constants for the script)
# We must know the device names of interfaces (such as our local LAN, and lo)
# that should NEVER be taken down, so we can retain LAN-based control of the
# router (where our administrator is working). For AWK, they're separated
# by an "or" operator (vertical bar)

iifs="eth0|lo" # interfaces we never touch (awk regexp)

# Next, we need to know the non-standard tables (if any) we use. Again,for
# AWK, these need to be separated by vertical bars.
# (In a future version, this information could be obtained by parsing
# /etc/iproute2/rt_tables

ours="WAN1|WAN2" # our table/lookup names used (awk regexp)

# (End of constants)

keepers="dev ($iifs)" # devices NOT to be removed
tables="lookup ($ours)" # rules that look like this are to be removed

# Initialize, and clean up any lingering stuff from prior test executions
# Step 1: Remove all default route(s), if any
# Note a condition of this script: Every ip ro sh and ip ru sh must
# produce lines that are complete entries. The only exception is the
# "default" route which is separately deleted first because, if you're
# configured for "split access," (see LARTC) may display on several
# successive lines.

ip route delete default &>/dev/null # Always get rid of default first

# How the AWK program is constructed to delete all routes on $iifs
# $0 !~ $keepers {{ Select only lines that aren't to be kept
# print "ip route delete "Issue the command-building command
# $0 and output the routing table entry as arguments
# | "bash" } Finally, pipe the constructed command to bash
# Step 2: Remove main routes not excluded by $keepers

ip route show | awk -v k="$keepers" '$0 !~ k \
{ print " ip route delete " $0 | "bash" }'

# Step 3: Remove all routes from our tables
for wan in ${ours//|/ }; do
ip route flush table $wan &>/dev/null
done

# Remove all our rules
# How the AWK program is constructed to get the results we want
# $0 ~ $tables {{ Select only lines that are to be removed
# sub(/from all /,""); For those lines, delete any "from all " string
# print "ip rule delete " Issue the command-building command
# substr($0, 8) and output all except the rule #
# | "bash" } Finally, pipe the constructed command to bash

ip rule show | awk -v k="$tables" '$0 ~ k \
{ sub(/from all/,""); print "ip rule delete " substr($0, 8) | "bash" }'

ip route flush cache # Flush the cache so nothing lingers

# End of GNU General Public Licensed script.

# While testing this script: Show results.
echo
echo ***After
echo ...Rules...
ip ru sh
echo ...Routes...
ip ro sh
echo ...Rules for table WAN1...
ip ro sh table WAN1
echo ...Rules for table WAN2...
ip ro sh table WAN2

===== Tipus de normes =====

:*'''unicast''': És la més comuna i el que s'aplica per defecte si no es diu res. L'únic que fa és indicar quina és taula que s'ha d'aplicar si es compleixen els criteris especificats. Exemples:

ip rule add unicast from 192.168.100.17 table 5

és el mateix que:

ip rule add from 192.168.100.17 table 5

Altres exemples:

ip rule add unicast iif eth7 table 5
ip rule add unicast fwmark 4 table 4

:*'''nat''': The nat rule type is required for correct operation of stateless NAT. This rule is typically coupled with a corresponding nat route entry. The RPDB nat entry causes the kernel to rewrite the source address of an outbound packet. See Section 5.3, “Stateless NAT with iproute2” for a fuller discussion of network address translation in general.

Exemples:

ip rule add nat 193.7.255.184 from 172.16.82.184
ip rule add nat 10.40.0.0 from 172.40.0.0/16

:*'''unreachable''': Any route lookup matching a rule entry with an unreachable rule type will cause the kernel to generate an ICMP unreachable to the source address of the packet.

Example 4.18. unreachable rule type

ip rule add unreachable iif eth2 tos 0xc0
ip rule add unreachable iif wan0 fwmark 5
ip rule add unreachable from 192.168.7.0/25

:*'''prohibit''': Any route lookup matching a rule entry with a prohibit rule type will cause the kernel to generate an ICMP prohibited to the source address of the packet.

Example 4.19. prohibit rule type

ip rule add prohibit from 209.10.26.51
ip rule add prohibit to 64.65.64.0/18
ip rule add prohibit fwmark 7

:*'''blackhole''': While traversing the RPDB, any route lookup which matches a rule with the blackhole rule type will cause the packet to be dropped. No ICMP will be sent and no packet will be forwarded.

Example 4.20. blackhole rule type

ip rule add blackhole from 209.10.26.51
ip rule add blackhole from 172.19.40.0/24
ip rule add blackhole to 10.182.17.64/28

:*'''throw''': The throw route type is a convenient route type which causes a route lookup in a routing table to fail, returning the routing selection process to the RPDB. This is useful when there are additional routing tables. Note that there is an implicit throw if no default route exists in a routing table, so the route created by the first command in the example is superfluous, although legal.

Example 4.14. throw route types

ip route add throw default
ip route add throw 10.79.0.0/16
ip route add throw 172.16.0.0/12

:*'''broadcast''': This route type is used for link layer devices (such as Ethernet cards) which support the notion of a broadcast address. This route type is used only in the local routing table [26] and is typically handled by the kernel.

Example 4.8. broadcast route types

ip route add table local broadcast 10.10.20.255 dev eth0 proto kernel scope link src 10.10.20.67
ip route add table local broadcast 192.168.43.31 dev eth4 proto kernel scope link src 192.168.43.14

:*'''local''': The kernel will add entries into the local routing table when IP addresses are added to an interface. This means that the IPs are locally hosted IPs [27].

Example 4.9. local route types

ip route add table local local 10.10.20.64 dev eth0 proto kernel scope host src 10.10.20.67
ip route add table local local 192.168.43.12 dev eth4 proto kernel scope host src 192.168.43.14

===== Routing cache o FIB (forwarding information base) =====

La memòria cau d'encaminament o [[aka]] [[routing cache]] o [[Forwarding Information Base]] ([[FIB]]). La seva funció és emmagatzemaar les entrades de rutes utilitzades recentment. Es tracta d'una taula Hash i es consulta abans que les taules de rutes. Si es troba una coincidència a la cache la ruta s'aplica automàticament i es deixa de provar la resta d'opcions de la resta de rutes i taules de rutes.

Quan es fa un canvi a les rutes no s'apliquen automàticament per culpa de la memòria cau. Es poden aplicar els canvis fent un flush.

$ sudo ip route flush cache

La memòria cau es pot consultar amb:

$ sudo ip route show cache

Les claus que es troben a la taula hash són:

TODO Compare this list with the elements identified in Table 4.1, “Keys used for hash table lookups during route selection”.

:*'''dst, Destination Address''': The destination IP address of the packet. This is the destination address on the packet at the time of the route lookup. The address is a host address. All 32 bits are significant during this lookup.
:*'''src, Source Address''': The source IP address of the packet. This is the source address on the packet at the time of the route lookup. The address is a host address. All 32 bits are significant during this lookup.
:*'''tos, Type of Service''': The ToS marking on the packet. If there is no ToS marking on the packet (tos == 0), this lookup key is unused. If there is a ToS marking, the kernel will search for a match with this ToS value. If no matching (dst, src, tos) is found, the kernel will continue the search for a route by traversing the RPDB.
:*'''fwmark''': The mark on a packet added administratively by the packet filtering engine (ipchains or iptables). This mark is not part of the physical IP packet, and only exists as part of the data structure held in memory on the routing device to represent the IP packet. If there is no fwmark on the packet, this lookup key is unused. When present, the kernel will search for a matching (dst, src, tos?, fwmark) entry. If no matching entry is found, the kernel will continue the search for a route by traversing the RPDB.
:*'''iif, inbound interface''': The name of the interface on which the packet arrived.

The following attributes may be stored for each entry in the routing cache.

:*cwnd, FIXME Window
:*FIXME. A) I don't know what it is. B) I don't know how to describe it.
:*advmss, Advertised Maximum Segment Size
:*src, (Preferred Local) Source Address
:*mtu, Maximum Transmission Unit
:*rtt, Round Trip Time
:*rttvar, Round Trip Time Variation
:*FIXME. Gotta find some references to this, too.
:*age
:*users
:*used

TODO Collectively the hash keys uniquely identify routes in the forwarding information base (routing cache) and each entry provides attributes of the route.

:*http://linux-ip.net/html/routing-cache.html

'''Recursos''':
*http://lartc.org/howto/index.html

======Rutes per defecte i routing policy======

[[Routing policy]] o política de rutes o [[encaminament]] ([http://lartc.org/lartc.html#LARTC.RPDB]) permet establir diferents polítiques segons certs criteris (segons l'usuari, la IP d'origen...). La base de dades de polítiques de rutes ([[routing policy database]]) permet tenir tenir diferents conjunts de taules de rutes. Quan el nucli del sistema operatiu (kernel) ha de prendre un decisió de rutes consulta les taules de rutes. Per defecte hi ha 3 normes:

$ ip rule list
0: from all lookup local
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

{{nota| La majoria de nuclis ja ho tenen activat però per poder fer routing policy cal compilar el nucli amb les opcions "IP: advanced router" i "IP: policy routing" activades}}

{{nota|L'ordre [[route]] només modifica les taules main i local, que també és el que fa per defecte l'ordre [[ip]] si no s'indica cap taula especifica}}

L'ordre ip rule list llista la prioritat de totes les normes. Totes les normes s'apliquen a tots els paquets ('from all'). La taula main és la que ens mostra per defecte l'ordre [[route]] i podeu observar que hi ha dues taules noves:

:*'''local''':
:*'''default''':

Amb l'ordre [[ip]] podem implementar polítiques de rutes, creant normes que s'apliquin a taules diferents a les per defecte, és a dir aquests polítiques sobreescriuen la política per defecte en certes situacions.

Les trobareu al fitxer [[/etc/iproute2/rt_tables]]

cat /etc/iproute2/rt_tables
#
# reserved values
#
255 local
254 main
253 default
0 unspec
#
# local
#
#1 inr.ruhep

{{nota|rt és '''r'''ou'''t'''ing}}

Les podeu mostrar amb:

$ sudo ip route show table local
broadcast 127.255.255.255 dev lo proto kernel scope link src 127.0.0.1
broadcast 192.168.111.255 dev wlan0 proto kernel scope link src 192.168.111.29
local 192.168.111.29 dev wlan0 proto kernel scope host src 192.168.111.29
broadcast 192.168.111.0 dev wlan0 proto kernel scope link src 192.168.111.29
broadcast 127.0.0.0 dev lo proto kernel scope link src 127.0.0.1
local 127.0.0.1 dev lo proto kernel scope host src 127.0.0.1
local 127.0.0.0/8 dev lo proto kernel scope host src 127.0.0.1

$ sudo ip route show table main
192.168.111.0/24 dev wlan0 proto kernel scope link src 192.168.111.29 metric 2
169.254.0.0/16 dev wlan0 scope link metric 1000
192.168.0.0/16 via 192.168.111.100 dev wlan0
10.0.0.0/8 via 192.168.111.100 dev wlan0
default via 192.168.111.1 dev wlan0 proto static

$ sudo ip route show table default

$ sudo ip route show table unspec
192.168.111.0/24 dev wlan0 proto kernel scope link src 192.168.111.29 metric 2
169.254.0.0/16 dev wlan0 scope link metric 1000
192.168.0.0/16 via 192.168.111.100 dev wlan0
10.0.0.0/8 via 192.168.111.100 dev wlan0
default via 192.168.111.1 dev wlan0 proto static
broadcast 127.255.255.255 dev lo table local proto kernel scope link src 127.0.0.1
broadcast 192.168.111.255 dev wlan0 table local proto kernel scope link src 192.168.111.29
local 192.168.111.29 dev wlan0 table local proto kernel scope host src 192.168.111.29
broadcast 192.168.111.0 dev wlan0 table local proto kernel scope link src 192.168.111.29
broadcast 127.0.0.0 dev lo table local proto kernel scope link src 127.0.0.1
local 127.0.0.1 dev lo table local proto kernel scope host src 127.0.0.1
local 127.0.0.0/8 dev lo table local proto kernel scope host src 127.0.0.1
fe80::/64 dev wlan0 proto kernel metric 256 mtu 1500 advmss 1440 hoplimit 0
unreachable default dev lo table unspec proto kernel metric -1 error -101 hoplimit 255
local ::1 via :: dev lo table local proto none metric 0 mtu 16436 rtt 0.00ms rttvar 0.00ms cwnd 3 advmss 16376 hoplimit 0
local fe80::21f:3cff:fe52:79c0 via :: dev lo table local proto none metric 0 mtu 16436 advmss 16376 hoplimit 0
ff00::/8 dev wlan0 table local metric 256 mtu 1500 advmss 1440 hoplimit 0
unreachable default dev lo table unspec proto kernel metric -1 error -101 hoplimit 255

o:

$ sudo ip route show table 255
$ sudo ip route show table 254
$ sudo ip route show table 253
$ sudo ip route show table 0

'''Eliminar una norma''':

$ ip rule del XXXXXXXXXXXXXX

On XXXXXXXX és el mateix que es va posar al fer el add. Si per exemple vam executar:

$ ip rule add from 10.0.0.10 table John

Cal posar:

ip rule del from 10.0.0.10 table John

{{nota| 0/0 indica tot (all)}}

''' Prioritat de les normes''':

Exemple:
# ip rule add from I.P.OF.PPP0 pri 200 table PPP0
# ip rule add from I.P.OF.PPP1 pri 300 table PPP1

On '''pri''' (o priority) controla la prioritat. Quan major és el número que s'indica '''MENOR''' és la prioritat. LA prioritat va de 0 en endavant fins a la prioritat 32767 sent la 0 la més prioritària. Les taules per defecte són

$ sudo ip rule show
0: from all lookup local
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

És a dir la taula de rutes per a loopback/localhost és la de màxima prioritat i les taules main i default són les últimes taules.

{{nota| When a new packet arrives for routing (assuming the routing cache is empty), the kernel begins at the highest priority rule in the RPDB--rule 0. The kernel iterates over each rule in turn until the packet to be routed matches a rule. When this happens the kernel follows the instructions in that rule. Typically, this causes the kernel to perform a route lookup in a specified routing table. If a matching route is found in the routing table, the kernel uses that route. If no such route is found, the kernel returns to traverse the RPDB again, until every option has been exhausted. }}

'''Recursos''':
:*http://linux-ip.net/html/tools-ip-rule.html
:*http://linux-ip.net/html/routing-rpdb.html

'''Source routing''':

Cal afegir una nova norma a una nova taula:

Definim la nova taula de rutes:

# echo 200 John >> /etc/iproute2/rt_tables

Afegim la norma

# ip rule add from 10.0.0.10 table John

# ip rule ls
0: from all lookup local
32765: from 10.0.0.10 lookup John
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

En aquest cas, abans de la taula principal (i després de local!) s'aplicarà una nova taula de rutes quan els paquet provinguin de la IP 10.0.0.10. Ara només cal definir la ruta especial per a la taula John

# ip route add default via 195.96.98.253 dev ppp2 table John
# ip route flush cache

{{nota| A l'exemple no oblideu de configurar també les rutes locals!}}

Ara John utilitzarà un gateway que no és el gateway per defecte que apareix a l'ordre route!

'''Enrutament segons una marca establerta amb iptables''':

Crear les taules:

# echo 200 PPP0 >> /etc/iproute2/rt_tables
# echo 201 PPP1 >> /etc/iproute2/rt_tables

Afegir les dos entrades a la taula de rutes (xarxa local i default gw). L'exemple és amb una interfície PPP directament connectada a Internet.

# ip route add MY.GA.TE.WAY dev ppp0 table PPP0
# ip route add default via MY.GA.TE.WAY dev ppp0 table PPP0

i el mateix amb ppp1

# ip route add MY.GA.TE.WAY dev ppp1 table PPP1
# ip route add default via MY.GA.TE.WAY dev ppp1 table PPP1

Mostreu els canvis:

# ip route list table PPP0
MY.GA.TE.WAY dev ppp0 scope link
default via MY.GA.TE.WAY dev ppp0

# ip route list table PPP1
MY.GA.TE.WAY dev ppp1 scope link
default via MY.GA.TE.WAY dev ppp1

Ara marquem els paquets, per exemple marcarem els paquets d'un usuari concret:

$ sudo iptables -t mangle -A OUTPUT -m owner --uid-owner 108 -j MARK --set-mark 1

L'usuari té el [[UUID]] 108.

Alternativa que no sabem si funciona:

$ sudo iptables -t mangle -A OUTPUT -m owner --cmd-owner sshd -j MARK --set-mark 1
( another sidenote: AFAIK, the '--cmd-owner' flag does not work in recent ( >= 2.6.15 ) kernels

Ara afegim una norma d'enrutament:

# ip rule add fwmark 1 pri 100 table PPP1

Envia tot el que tingui la marca 1 a la taula PPP1.

Encara ens queda activar el [[SNAT]]

# iptables -t nat -A POSTROUTING -o ppp1 -j SNAT --to-source=I.P.OF.PPP1

O Masquerade si la IP no és fixa:

# iptables -t nat -A POSTROUTING -o ppp1 -j MASQUERADE

També cal desactivar [[rp_filter]]

# echo 0 > /proc/sys/net/ipv4/conf/ppp1/rp_filter

Ara cal assegurar-se que tots els paquets que entren per les interfícies de xarxa connectades a Internet, també utilizin la ruta que els asseguri que retornen per la mateixa targeta de xarxa:

# ip rule add from I.P.OF.PPP0 pri 200 table PPP0
# ip rule add from I.P.OF.PPP1 pri 300 table PPP1

FIxeu-vos que la prioritat d'aquestes dos normes ha de ser menor (número més alt!) que la norma ue qenvia cap a la taula PPP1 els paquets amb la marca 1.

Finalment la taula de normes ha de quedar:

# ip rule list
0: from all lookup local
100: from all fwmark 0x1 lookup PPP1
200: from I.P.OF.PPP0 lookup PPP0
300: from I.P.OF.PPP1 lookup PPP1
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

'''Recursos''':
:*http://linux-ip.net/html/tools-ip-rule.html

'''Provar rutes'''

Permet simular una petició provocant que s'inicii l'algorisme de "routing selection". Quan s'acaba l'algorisme aleshores mostra els camí escollit.

{{nota| En certa manera és similar a fer un ping i després consultar la cache amb: $ ip route show cache}}

# ip -s route get 127.0.0.1/32
ip -s route get 127.0.0.1/32
local 127.0.0.1 dev lo src 127.0.0.1
cache <local> users 1 used 1 mtu 16436 advmss 16396

# ip -s route get 127.0.0.1/32
local 127.0.0.1 dev lo src 127.0.0.1
cache <local> users 1 used 2 mtu 16436 advmss 16396

TODO: Once the route cache has been emptied, new route lookups (if not by a packet, then manually with ip route get) will result in a new lookup to
the kernel routing tables.

'''Enrutament segons el TOS'''

Suposem creada la taula 8.

# ip route add default via 205.254.211.254 table 8
# ip rule add tos 0x08 table 8
# ip route flush cache
# ip rule show
0: from all lookup local
32765: from all tos 0x08 lookup 8
32766: from all lookup main
32767: from all lookup 253

Tingueu en compte que la nova norma s'afegeix. Ho podem canviar especificant l'opció prio i indican directament el número de prioritat. Ara qualsevol paquet que s'enruti en aquesta màquina provingui de la targeta de xarxa que provingui serà enviat a la taula 8. Si cap ruta de la taula 8 se li apliques (no és el cas ja que em definit una ruta per defecte) aleshores s'aplicaria la taula de següent prioritat (main).

'''Especificant múltiples criteris d'encaminament'''

# ip rule add from 192.168.100.17 tos 0x08 fwmark 4 table 7

'''NAT ROUTING'''

TODO

$ ip rule add nat ....

'''Split access'''

Si tenim 2 ADSL i hi ha peticions que venen de l'exterior (per exemple accés a servidors web amb ports DNAT) i tenim policy routing cal assegurar-se que les peticions que venen per una línia són contestades per la mateixa línia. Consulteu:

http://lartc.org/lartc.html#AEN268

També es pot fer amb iptables, marques i remarcant els paquets que són d'un connexió ja establerta.

==== ip monitor ====

Permet monitoritzar els esdeveniments de les targetes de xarxa del sistema:

$ sudo ip monitor all

Per exemple detectarà els link UP i link DOWN o els canvis a la taula [[arp]]. Per exemple

$ sudo ip monitor all
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae STALE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae STALE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae REACHABLE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae STALE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae REACHABLE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae STALE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae REACHABLE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae STALE
192.168.1.1 dev eth0 lladdr 00:25:69:3f:d5:ae REACHABLE

Específicament podeu monitoritzar les rutes amb:

$ sudo ip monitor route
...
ff02::1:2 via ff02::1:2 dev alumnat metric 0
cache mtu 1500 advmss 1440 hoplimit 4294967295

Ho podeu provar si executeu en una terminal:

$ sudo ip monitor route

I sense tancar aquesta terminal a un altre terminal modifiqueu les taules de rutes, per exemple:

$ sudo ip route add 192.168.0.0/24 via 192.168.1.1

Per l'altre terminal apareixerà:

192.168.0.0/24 via 192.168.1.1 dev wlan0

Si consulteu l'ajuda:

$ sudo ip monitor help
Usage: ip monitor [ all | LISTofOBJECTS ]

Si no s'especifica res s'aplica all. Segons els manual ($ [[man]] ip) els objectes possibles són:

OBJECT := { link | addr | addrlabel | route | rule | neigh | tunnel | maddr | mroute | monitor }

==== Exemples ====

===== multigateway =====

Si teniu un ruter o màquina connectat a més d'una línia ADSL, en algun moment us trobareu que voleu accedir des de Internet a aquest router i us plantejareu la opció d'accedir-hi des de qualsevol dels dos routers. Si tenim la màquina configurada amb taules de rutes normals (sense [[policy routing]], configurades amb l'ordre [[route]] en comptes de l'ordre [[ip]]) només un dels dos routers ADSL serà el gateway per defecte.

Imagineu el següent esquema:

/------\ ISP1 +----------+
/- -\ +--------------+ |
/ Internet |----| | Firewall |----- Red Interna
\ -/ +--------------+ |
\-------/ ISP2 +----------+

'''ISP1''': Router ADSL multilloc
:*IP pública del router: 77.230.8.90
:*IP privada del router: 192.168.11.1
:*IP de la interficie internet1 del firewall: 192.168.11.2
:*Connectat a la interfície de xarxa internet1

'''ISP2''': Router ADSL '''monolloc'''
:*IP pública del router: 80.32.57.101
:*IP de la interfície internet2 del firewall: 80.32.57.101
:*Gateway del ISP: 80.32.57.65
:*Connectat a la interfície de xarxa internet2

Si la taula de rutes del router és només:

$ [[route]] -n
Kernel IP routing table
Destination Gateway Genmask Flags Metric Ref Use Iface
80.32.57.64 0.0.0.0 255.255.255.192 U 0 0 0 internet2
192.168.1.0 0.0.0.0 255.255.255.0 U 0 0 0 intranet
192.168.11.0 0.0.0.0 255.255.255.0 U 0 0 0 internet1
0.0.0.0 '''192.168.11.1''' 0.0.0.0 UG 100 0 0 internet1

Si des de una màquina d'Internet feu un ping al ISP2:

$ [[ping]] 80.32.57.101
PING 80.32.57.101 (80.32.57.101) 56(84) bytes of data.
^C
--- 80.32.57.101 ping statistics ---
117 packets transmitted, 0 received, 100% packet loss, time 116169ms

Veureu que no respon. Però el paquet podeu comprovar que arriba a la màquina per la interfície que pertoca (internet2):

$ [[sudo]] tcpdump -n -i internet2
tcpdump: verbose output suppressed, use -v or -vv for full protocol decode
listening on internet2, link-type EN10MB (Ethernet), capture size 96 bytes
05:29:12.840780 IP 80.103.175.51 > 80.32.57.101: ICMP echo request, id 28754, seq 10, length 64
05:29:13.848222 IP 80.103.175.51 > 80.32.57.101: ICMP echo request, id 28754, seq 11, length 64
05:29:14.856897 IP 80.103.175.51 > 80.32.57.101: ICMP echo request, id 28754, seq 12, length 64
...

El problema és que el paquet de resposta surt pel gateway per defecte que és el connectat a la interfície internet1 en comptes de tornar per la mateixa interfície de xarxa (internet2):

$ sudo [[tcpdump]] -n -i internet1 not port 22
tcpdump: verbose output suppressed, use -v or -vv for full protocol decode
listening on internet1, link-type EN10MB (Ethernet), capture size 96 bytes
05:31:03.298757 IP 80.32.57.101 > 80.103.175.51: ICMP echo reply, id 28754, seq 120, length 64
05:31:04.298311 IP 80.32.57.101 > 80.103.175.51: ICMP echo reply, id 28754, seq 121, length 64
05:31:05.297868 IP 80.32.57.101 > 80.103.175.51: ICMP echo reply, id 28754, seq 122, length 64
...

Anem a veure com ho podem solucionar amb policy routing. Primer cal configurar una taula de rutes per la internet2. Afegiu noves taules de rutes al fitxer [[/etc/iproute2/rt_tables]]:

$ sudo [[joe]] /etc/iproute2/rt_tables

Afegiu les línies:

200 internet1
201 internet2

{{nota| La taula internet1 ja la creem tot i que en aquest article no al utilitzarem . El nom de la taula de rutes no té perquè ser el mateix que el de la interfície. El número indica la prioritat de la taula. Busqueu més informació a aquest mateix article i a l'ordre [[ip]]}}

Consulteu la taula de rutes per defecte:

$ sudo ip route list
80.32.57.64/26 dev internet2 proto kernel scope link src 80.32.57.101
192.168.1.0/24 dev intranet proto kernel scope link src 192.168.1.5
192.168.11.0/24 dev internet1 proto kernel scope link src 192.168.11.2
default via 192.168.11.1 dev internet1 metric 100

La taula de rutes internet2 encara està buida:

$ sudo ip route list table internet2

Afegim rutes a la taula de rutes 2. Es pot fer fàcilment copiant les rutes de la taula per defecte, la sintaxi és:

$ sudo ip route add RUTA_COPIADA_DE_LA_TAULA_PER_DEFECTE table internet2

És a dir:

$ sudo ip route add 80.32.57.64/26 dev internet2 proto kernel scope link src 80.32.57.101 table internet2
$ sudo ip route add 192.168.1.0/24 dev intranet proto kernel scope link src 192.168.1.5 table internet2
$ sudo ip route add 192.168.11.0/24 dev internet1 proto kernel scope link src 192.168.11.2 table internet2

ara ja teniu rutes a la taula 2:

$ sudo ip route list table internet2
80.32.57.64/26 dev internet2 proto kernel scope link src 80.32.57.101
192.168.1.0/24 dev intranet proto kernel scope link src 192.168.1.5
192.168.11.0/24 dev internet1 proto kernel scope link src 192.168.11.2

Ara només falta el gateway per defecte. A aquesta taula el gateway per defecte serà el del ISP de la connexió internet2: 80.32.57.65. Per tant:

$ sudo ip route add default via 80.32.57.65 dev internet2 metric 100 table internet2

Ara la taula de rutes internet2 queda:

$ sudo ip route list table internet2
80.32.57.64/26 dev internet2 proto kernel scope link src 80.32.57.101
192.168.1.0/24 dev intranet proto kernel scope link src 192.168.1.5
192.168.11.0/24 dev internet1 proto kernel scope link src 192.168.11.2
default via 80.32.57.65 dev internet2 metric 100

Aquesta taula de rutes però encara no l'utilitza ningú. Cal afegir alguna norma (policy) de rutes.

{{nota| El que anem a fer ara és quelcom similar al que es fa a l'article [[Load_Balancing#Squid_i_tcp_outgoing_address]]}}

Li diem al router que els paquets amb IP d'origen la IP de la interfície internet1 surtin per la taula internet1 i el mateix amb els paquets amb IP d'origen la de la ip de la interfície internet2:

$ sudo ip rule add from 80.32.57.101 table internet2

Si creesim la taula internet1 també faríem:

$ sudo ip rule add from 192.168.11.2 table internet1

Ara els pings ja contesten.

Per a comprovar el policy routing podeu utilitzar l'ordre [[traceroute]]:

$ sudo traceroute -n -s 80.32.57.101 www.google.com
traceroute to www.google.com (66.249.92.104), 30 hops max, 60 byte packets
1 '''80.32.57.65''' 4.567 ms 4.560 ms 4.742 ms
2 10.0.209.129 42.872 ms 45.306 ms 47.519 ms
3 80.58.53.20 51.030 ms 53.645 ms 56.080 ms
4 84.16.6.69 109.057 ms 109.542 ms 110.231 ms
5 84.16.13.126 86.809 ms 84.16.13.142 89.503 ms 92.189 ms
6 84.16.6.106 110.836 ms 84.16.6.98 107.998 ms 110.953 ms
7 209.85.250.142 113.969 ms 78.295 ms 78.643 ms
8 64.233.175.115 74.147 ms 74.547 ms 74.381 ms
9 66.249.92.104 78.795 ms 77.541 ms 77.295 ms

Fixeu-vos que surt pel gateway del ISP2. En canvi amb l'altre IP:

$ sudo traceroute -n -s 192.168.11.2 www.google.com
traceroute to www.google.com (66.249.92.104), 30 hops max, 60 byte packets
1 192.168.11.1 2.389 ms 2.668 ms 2.951 ms
2 * * *
3 10.4.13.29 18.271 ms 19.313 ms 20.802 ms
4 212.145.1.238 23.072 ms 24.005 ms 24.889 ms
5 217.130.2.225 36.108 ms 36.478 ms 37.652 ms
6 * * *
7 * * *
8 85.205.24.225 27.876 ms 85.205.24.229 25.932 ms 26.266 ms
9 195.81.200.209 27.413 ms 85.205.1.254 27.527 ms 28.117 ms
10 89.202.161.22 43.928 ms 216.239.49.230 28.574 ms 28.469 ms
11 74.125.50.105 62.854 ms 209.85.240.28 44.139 ms 44.313 ms
12 209.85.250.142 44.536 ms 66.249.95.24 43.602 ms 209.85.250.142 45.392 ms
13 64.233.175.115 69.461 ms 54.987 ms 49.192 ms
14 66.249.92.104 44.309 ms 44.293 ms 43.894 ms

===== DNAT i multigateway =====

{{nota|Consulteu abans l'apartat anterior [[Multigateway]]}}

Continuem amb el mateix esquema que l'apartat anterior. Ara però volem fer [[DNAT]] (el que comunament es coneix com obrir un port). La idea és accedir al servidor web ([[Apache]]) d'una màquina de la xarxa interna, les dades de la màquina són;

:*'''IP''': 192.168.1.7
:*'''Port''': 80

Això ho fem amb [[iptables]]:

$ sudo iptables -t nat -A PREROUTING -i internet2 -p tcp --dport 8090 -j DNAT --to=192.168.1.7:80

Fixeu-vos que la connexió es farà des de la internet2, és a dir volem que el servidor web sigui accessible amb la [[URL]]:

http://80.32.57.101:8090/

Si ho proveu us donarà un error. Si tornem a depurar:

$ sudo [[watch]] iptables -nvL -t nat
Every 2,0s: iptables -nvL -t nat Fri Jul 16 06:07:50 2010

Chain PREROUTING (policy ACCEPT 1446 packets, 202K bytes)
pkts bytes target prot opt in out source destination
2 120 DNAT tcp -- internet2 * 0.0.0.0/0 0.0.0.0/0 tcp dpt:8090 to:192.168.0.7:80
...

Com podeu veure la norma s'aplica (2 paquets al contador de l'exemple) i els paquets arriben:

Si feu un nmap al port us apareixerà com filtrat:

$ [[nmap]] -p 8090 80.32.57.101

Starting Nmap 5.00 ( http://nmap.org ) at 2010-07-16 05:59 CEST
Interesting ports on 101.Red-80-32-57.staticIP.rima-tde.net (80.32.57.101):
PORT STATE SERVICE
8090/tcp filtered unknown

I també podeu veure com rebeu els paquets:

$ sudo tcpdump -n -i internet2
tcpdump: verbose output suppressed, use -v or -vv for full protocol decode
listening on internet2, link-type EN10MB (Ethernet), capture size 96 bytes
06:11:19.094266 IP 80.103.175.51.45276 > '''80.32.57.101.8090''': Flags [S], seq 2436355941, win 5840, options [mss 1452,sackOK,TS val 29128727 ecr 0,nop,wscale 6], length 0

Per saber per que no funciona cal tenir en compte el camí que segueix un paquet al nucli del sistema operatiu Linux:

[[Image:Tables traverse.jpg|center|450px]]

Citant http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2145:

<blockquote>
Cuando un paquete va del cliente al servidor, lo primero que se encuentra (que sea relevante para esta explicación) es la lista PREROUTING de la tabla nat, donde se hace el DNAT. En el DNAT se cambia la dirección destino del paquete, y al enrutarse posteriormente, como el kernel ve que va dirigido al servidor, mete el paquete hacia la red interna.

El problema está en que cuando las respuestas del servidor hacia el cliente pasan por el firewall, no se deshace el DNAT antes del enrutado. El kernel primero enrutará el paquete y luego le cambiará la IP origen, deshaciendo el DNAT. ¡Pero nuestro policy routing estaba enrutando según la dirección origen! Ahí esta el problema, no podemos enrutar por dirección origen los paquetes que son respuesta de otro que sufrió un proceso de DNAT.
</blockquote>

La solució és encaminar per marques combinant [[iptables]] i [[iproute]] utilitzant el mòdul d'iptables [[connection track match]] ( no confondre amb el mòdul [[conntrack]]) que s'encarrega de mantindre les taules de NAT al kernel que permeten fer i desfer NAT (tant SNAT com DNAT).

Cal afegir les següent normes '''ABANS''' del DNAT:

$ sudo iptables -t mangle -I PREROUTING 1 -m conntrack --ctorigdst 80.32.57.101 -j MARK --set-mark=2

{{important| Amb -I fem un insert i així afegim les normes abans de la norma de DNAT }}

Comproveu que els paquets es marquen executant:

$ sudo watch iptables -nvL -t mangle
Every 2,0s: iptables -nvL -t mangle Fri Jul 16 06:38:37 2010

Chain PREROUTING (policy ACCEPT 1073 packets, 96360 bytes)
pkts bytes target prot opt in out source destination
5 300 MARK all -- * * 0.0.0.0/0 0.0.0.0/0 ctorigdst 80.32.57.101 MARK xset 0x2/0xffffffff
...

I tornant a demanar la pàgina:

http://80.32.57.101:8090

Ara només falta que encaminem segons la marca:

$ sudo ip rule add fwmark 2 table internet2

Consulteu com queden les normes de [[Policy Routing]]:

$ sudo ip rule list
0: from all lookup local
32764: from all fwmark 0x2 lookup internet2
32765: from 80.32.57.101 lookup internet2
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

{{important|També cal que la màquina interna (a l'exemple 192.168.1.7) tingui com a gateway el firewall sobre el que estem aplicant les normes!}}

'''Recursos''':
:*http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2145
:*http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1615

===== Enviar cap a un gateway especific només una màquina =====

Suposeu el següent esquema:

:*'''Estació de treball''': 192.168.10.45. Gateway: 192.168.10.1
:*'''Router/Gateway''': Dos targetes de xarxa:
::*'''intranet''': IP: 192.168.10.1
::*'''internet1''': Sortida cap a Internet per defecte del router i de totes les màquines que utilitzant aquest router com a gateway. Connexió PPPoE.
::*'''internet2''': IP: 192.168.92.2. Connectat a un gateway amb IP: 192.168.92.1 que té connexió a una segona sortida cap a Internet. No està configurada per defecte. Esta connecta a una xarxa anomenada guifi.net que té accés a Internet.

Cal afegir una nova taula:

$ sudo joe /etc/iproute2/rt_tables
#
# reserved values
#
255 local
254 main
253 default
0 unspec
#
# local
#
#1 inr.ruhep
200 guifi

Per tal que el sistema comenci a aplicar aquesta taula:

$ sudo ip route flush table guifi

Si consulteu la taula per defecte:

$ sudo ip route show
172.31.255.254 dev ppp0 proto kernel scope link src 85.49.2.201
192.168.93.0/24 dev internet3 proto kernel scope link src 192.168.93.2
192.168.92.0/24 dev internet2 proto kernel scope link src 192.168.92.2
192.168.111.0/24 dev internet1 proto kernel scope link src 192.168.111.19
192.168.10.0/24 dev intranet proto kernel scope link src 192.168.10.1
default dev ppp0 scope link

{{nota|L'ordre anterior és equivalent a $ route -n, route només mostra la taula per defecte}}

Ara consulteu la taula nova:

$ sudo ip route show table guifi

Com l'acabem de crear està buida. Anem a afegir una entrada cap a la xarxa guifi.net. Per fer-ho a la taula de rutes per defecte seria:

$ sudo route add -net 10.0.0.0 netmask 255.0.0.0 gw 192.168.92.1

{{nota|guifi.net és una xarxa privada de classe A: 10.0.0.0/8 o 10.0.0.0/255.0.0.0}}

A la taula per defecte quedaria:

$ sudo ip route show
172.31.255.254 dev ppp0 proto kernel scope link src 85.49.2.201
192.168.93.0/24 dev internet3 proto kernel scope link src 192.168.93.2
192.168.92.0/24 dev internet2 proto kernel scope link src 192.168.92.2
192.168.111.0/24 dev internet1 proto kernel scope link src 192.168.111.19
192.168.10.0/24 dev intranet proto kernel scope link src 192.168.10.1
'''10.0.0.0/8 via 192.168.92.1 dev internet2'''
default dev ppp0 scope link

Però no volem posar-ho en aquesta taula:

$ sudo route del -net 10.0.0.0 netmask 255.0.0.0 gw 192.168.92.1

Per afegir rutes a taules que no siguin la per defecte cal utilitzar [[ip route]].

$ sudo ip route add table guifi 10.0.0.0/8 via 192.168.92.1 dev internet2

Ara la taula ja té una ruta:

$ sudo ip route show table guifi
10.0.0.0/8 via 192.168.92.1 dev internet2

Ara només cal utilitzar aquesta ruta afegir una política de rutes (ip rule). Per defecte només s'apliquen les polítiques per defecte:

$ sudo ip rule show
0: from all lookup local
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

Per afegir una nova norma:

$ sudo ip rule add from 192.168.10.45 lookup guifi
0: from all lookup local
'''32765: from 192.168.10.45 lookup guifi '''
32766: from all lookup main
32767: from all lookup default

Ara només queda afegir el [[SNAT]]:

$ sudo iptables -t nat -A POSTROUTING -s 192.168.10.0/24 -o internet2 -j MASQUERADE

L'única màquina que utilitza aquest gateway és la 192.168.10.45. Qualsevol altre (inclòs el router!) surt pel gateway per defecte del router.

===traceroute===

Per instal·lar traceroute:

$ [[sudo]] [[apt-get]] install traceroute

Hi ha diferents implementacions de traceroute. Si executeu:

$ [[whereis]] traceroute
traceroute: /usr/bin/traceroute /usr/bin/traceroute.db /usr/bin/traceroute6.iputils /usr/bin/traceroute6.db /usr/sbin/traceroute /usr/share/man/man8/traceroute.8.gz

Si busqueu el paquet:

$ [[dpkg]] -S /usr/bin/traceroute
...
dpkg: /usr/bin/traceroute no trobat.

Esteu utilitzant /usr/bin/traceroute.db i l'instal·la el paquet del mateix nom [[traceroute]]. Després s'utilitza [[alternatives]] per indicar la implementació de traceroute que volem utilitzar:

$ [[update-alternatives]] --display traceroute
traceroute - auto mode
l'enllaç apunta actualment cap a /usr/bin/traceroute.db
/usr/bin/traceroute.db - prioritat 100
esclau traceroute.8.gz: /usr/share/man/man8/traceroute.db.8.gz
esclau traceroute.sbin: /usr/bin/traceroute.db
Actualment la «millor» versió és /usr/bin/traceroute.db.

[http://en.wikipedia.org/wiki/Traceroute Traceroute] és una comanda que s'utilitza per determinar quina ruta segueixen els paquets IP (per quins gateways o routers passen) per tal d'arribar a una màquina concreta. Exemple:

$ traceroute www.google.es
traceroute: Warning: www.google.es has multiple addresses; using 216.239.59.99
traceroute to www.l.google.com (216.239.59.99), 30 hops max, 40 byte packets
1 192.168.1.1 (192.168.1.1) 0.713 ms 0.482 ms 0.455 ms
2 192.168.153.1 (192.168.153.1) 50.780 ms 51.935 ms 49.973 ms
3 97.Red-81-46-52.staticIP.rima-tde.net (81.46.52.97) 55.980 ms 218.281 ms 51.631 ms
4 * * *
5 * * *
6 P12-0-grtlontl2.red.telefonica-wholesale.net (213.140.43.146) 99.036 ms 97.985 ms 98.048 ms
7 72.14.198.9 (72.14.198.9) 98.103 ms 99.954 ms 98.049 ms
8 66.249.95.107 (66.249.95.107) 109.915 ms 109.821 ms 108.130 ms
9 72.14.232.241 (72.14.232.241) 107.947 ms 64.233.174.185 (64.233.174.185) 108.198 ms 126.053 ms
10 216.239.49.126 (216.239.49.126) 111.904 ms 112.058 ms 111.769 ms
11 216.239.59.99 (216.239.59.99) 110.163 ms 107.823 ms 108.138 ms

Amb l'opció -n no s'intenta resoldre les IPs a noms de màquina. Els 3 últims camps són els temps del viatge d'anada i tornada de les tres proves que realitza traceroute per cada TTL.

{{important|Si no hi ha resposta en 5 segons, aleshores es mostra un '''*'''}}

Els asteriscs són màquines de la ruta que per protecció o errors de protocol no es poden mostrar.

'''NOTA:''' sovint els asterisc es poden solucionar executant traceroute com a superusuari:

$ sudo traceroute www.google.es
Password:
traceroute: Warning: www.google.es has multiple addresses; using 216.239.59.99
traceroute to www.l.google.com (216.239.59.99), 30 hops max, 40 byte packets
1 192.168.1.1 (192.168.1.1) 0.469 ms 0.496 ms 0.429 ms
2 192.168.153.1 (192.168.153.1) 50.701 ms 47.989 ms 48.041 ms
3 97.Red-81-46-52.staticIP.rima-tde.net (81.46.52.97) 51.949 ms 52.153 ms 51.969 ms
4 33.Red-81-46-5.staticIP.rima-tde.net (81.46.5.33) 63.792 ms 63.746 ms 64.027 ms
5 84.16.8.125 (84.16.8.125) 62.078 ms 64.046 ms 64.030 ms
6 P12-0-grtlontl2.red.telefonica-wholesale.net (213.140.43.146) 98.030 ms 99.910 ms 98.018 ms
7 72.14.198.9 (72.14.198.9) 98.140 ms 97.968 ms 98.028 ms
8 66.249.95.107 (66.249.95.107) 109.928 ms 110.080 ms 109.853 ms
9 64.233.174.185 (64.233.174.185) 109.930 ms 72.14.232.241 (72.14.232.241) 110.133 ms 109.800 ms
10 216.239.49.114 (216.239.49.114) 114.104 ms 114.010 ms 109.848 ms
11 216.239.59.99 (216.239.59.99) 110.093 ms 110.094 ms 109.865 ms

'''NOTA 2''': Els paquets no sempre segueixen el mateix camí per arribar a un destinatari tal i com podeu comprovar en els nodes 9 i 10 de l'exemple anterior...

Actualment molts tallafocs impedeixen els paquets necessaris per tal que funcioni correctament traceroute. Per aquesta raó l'ordre premet provar amb diferents mètodes:

:*'''default''': és el mètode tradicional i l'utilitzat per defecte. Aquest mètode el pot executar qualsevol usuari. S'envien paquets UDP amb ports poc probables (per defecte 33434 i es va augmentant). S'esperant missatges "icmp unreach port"
:*'''icmp''': Opció -I. Si es pot fer un ping a totes les màquines de la ruta, també s'hauria de poder fer aquest tipus de tracerouting.
:*'''tcp''': Opció -T. Utilitza el port 80

Hi ha algunes utilitats relacionades amb traceroute que poden ser interessants:

*http://www.mapulator.com/: Utilitza traceroute junt amb Google Maps per tal de dibuixar una ruta física entre dues màquines en un mapa de Google.
*http://paris-traceroute.net/download.htm

L'ordre:

$ traceroute6

és equivalent a:

$ traceroute -6

És a dir és fa un traceroute amb [[IPv6]]. Es necessita connectivitat IPv6.

Vegeu també [[tracert]].

L'ordre ping també es pot utilitzar per traçar rutes:

$ ping -nR www.xtec.cat
PING xtec.cat (213.176.161.13) 56(124) bytes of data.
64 bytes from 213.176.161.13: icmp_seq=1 ttl=251 time=54.3 ms
NOP
RR: 192.168.0.46
213.176.160.157
213.176.160.26
213.176.161.1
213.176.161.13
213.176.160.19
213.176.160.153
10.19.41.1
85.192.120.9

64 bytes from 213.176.161.13: icmp_seq=2 ttl=251 time=52.9 ms
NOP (same route)
64 bytes from 213.176.161.13: icmp_seq=3 ttl=251 time=53.1 ms
NOP (same route)

*'''Paquet:''' traceroute
*'''Path:''' /usr/sbin/traceroute (podeu trobar el camí de la comanda executant which traceroute)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/traceroute.8.html man traceroute]

Una alternativa a traceroute és [[Paketto_Keiretsu#Paratrace Paratrace] de Paketto Keiretsu.

====Com funciona traceroute====

Traceroute utilitzar el protocol [[ICMP]]. Hi ha múltiples alternatives a l'hora d'intentar conèixer la ruta, però una de les més senzilles és enviat paquets de [[ping]] amb [[TTL]] ([[Times To Live]]) limitats.

Per conèixer la primera màquina d'una ruta enviem un paquet ping amb TTL=1

$ ping -t 1 www.google.com
PING www.l.google.com (209.85.227.105) 56(84) bytes of data.
From Livebox-D5AC (192.168.111.1) icmp_seq=1 Time to live exceeded

Ara ja sabeu que la primera màquina de la ruta és la 192.168.111.1. Si fem el mateix amb un TTL=2 obtindrem el nom de la segona màquina.

Podeu anar provant augmentant, fins que el paquet ping retorni.

====mtr. My Traceroute====

Un altre traceroute:

$ dpkg -S /usr/bin/mtr
mtr-tiny: /usr/bin/mtr

$ mtr www.upc.edu

===tracepath===

És una versió més senzilla de traceroute:

$ tracepath www.google.es
1: 192.168.1.33 (192.168.1.33) 0.135ms pmtu 1500
1: 192.168.1.1 (192.168.1.1) 0.898ms
2: 192.168.1.1 (192.168.1.1) asymm 1 0.943ms pmtu 1492
3: 97.Red-81-46-52.staticIP.rima-tde.net (81.46.52.97) 91.871ms
4: 33.Red-81-46-5.staticIP.rima-tde.net (81.46.5.33) asymm 5 105.926ms
5: 84.16.8.125 (84.16.8.125) asymm 6 103.997ms
6: P12-0-grtlontl2.red.telefonica-wholesale.net (213.140.43.146) 137.995ms
.....................

*'''Paquet:''' iputils-tracepath
*'''Path:''' /usr/sbin/tracepath (podeu trobar el camí de la comanda executant which tracepath)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/tracepath.8.html man tracepath]

===dig===

$ dpkg -S dig | grep bin
dnsutils: /usr/bin/dig
..............

Podeu trobar més exemples a [[Servidor de DNS#Comanda dig |comanda dig]].

*'''Paquet:''' dnsutils
*'''Path:''' /usr/bin/dig (podeu trobar el camí de la comanda executant which dig)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man1/dig.1.html man dig]

===nslookup===

*'''Paquet:''' dnsutils
*'''Path:''' /usr/bin/dig (podeu trobar el camí de la comanda executant which dig)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man1/nslookup.1.html man dig]

===host===

Consulteu [[host]].

===dnstracer===

*'''Paquet:''' dnstracer
*'''Path:''' /usr/bin/dnstracer (podeu trobar el camí de la comanda executant which dnstracer)
*'''Manual''': [http://www.mavetju.org/unix/dnstracer-man.php man dnstracer]

===nmap===

Consulteu [[nmap]]

===ipcalc===

[http://jodies.de/ipcalc Ipcalc] és una eina que donada una ip i la seva màscara calcula les IPs de boradcast, xarxa, Cisco wildcard Mask, el rang de màquines, el tipus de xarxa i altres informacions interessants.

$ ipcalc 192.168.0.1

Address: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000. 00000001
Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000
Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000. 11111111
=>
Network: 192.168.0.0/24 11000000.10101000.00000000. 00000000
HostMin: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000. 00000001
HostMax: 192.168.0.254 11000000.10101000.00000000. 11111110
Broadcast: 192.168.0.255 11000000.10101000.00000000. 11111111
Hosts/Net: 254 Class C, Private Internet

Si no s'especifica cap màscara, s'utilitza la màscara per defecte (255.255.255.0 o 24 en notació CIDR).

La sortida per pantalla és amb colors. Els colors ens permeten per exemple identificar els primers bits que corresponent a cada tipus de xarxa (A,B,C):

[[Image:Ipcalc.jpg]]

$ ipcalc 192.168.0.1/24

És equivalent a ipcalc 192.168.0.1

$ ipcalc 192.168.0.1/255.255.128.0
Address: 192.168.0.1 11000000.10101000.0 0000000.00000001
Netmask: 255.255.128.0 = 17 11111111.11111111.1 0000000.00000000
Wildcard: 0.0.127.255 00000000.00000000.0 1111111.11111111
=>
Network: 192.168.0.0/17 11000000.10101000.0 0000000.00000000
HostMin: 192.168.0.1 11000000.10101000.0 0000000.00000001
HostMax: 192.168.127.254 11000000.10101000.0 1111111.11111110
Broadcast: 192.168.127.255 11000000.10101000.0 1111111.11111111
Hosts/Net: 32766 Class C, Private Internet

Ipcalc és molt útil per al càlcul de subxarxes. Per fer subnetting, per exemple dividir una xarxa de màscara 24 en 4 subxarxes de màscara 26 podem utilitzar:

$ ipcalc 192.168.0.1/24 26
Address: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000. 00000001
Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000
Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000. 11111111
=>
Network: 192.168.0.0/24 11000000.10101000.00000000. 00000000
HostMin: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000. 00000001
HostMax: 192.168.0.254 11000000.10101000.00000000. 11111110
Broadcast: 192.168.0.255 11000000.10101000.00000000. 11111111
Hosts/Net: 254 Class C, Private Internet

Subnets after transition from /24 to /26

Netmask: 255.255.255.192 = 26 11111111.11111111.11111111.11 000000
Wildcard: 0.0.0.63 00000000.00000000.00000000.00 111111

1.
Network: 192.168.0.0/26 11000000.10101000.00000000.00 000000
HostMin: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000.00 000001
HostMax: 192.168.0.62 11000000.10101000.00000000.00 111110
Broadcast: 192.168.0.63 11000000.10101000.00000000.00 111111
Hosts/Net: 62 Class C, Private Internet

2.
Network: 192.168.0.64/26 11000000.10101000.00000000.01 000000
HostMin: 192.168.0.65 11000000.10101000.00000000.01 000001
HostMax: 192.168.0.126 11000000.10101000.00000000.01 111110
Broadcast: 192.168.0.127 11000000.10101000.00000000.01 111111
Hosts/Net: 62 Class C, Private Internet

3.
Network: 192.168.0.128/26 11000000.10101000.00000000.10 000000
HostMin: 192.168.0.129 11000000.10101000.00000000.10 000001
HostMax: 192.168.0.190 11000000.10101000.00000000.10 111110
Broadcast: 192.168.0.191 11000000.10101000.00000000.10 111111
Hosts/Net: 62 Class C, Private Internet

4.
Network: 192.168.0.192/26 11000000.10101000.00000000.11 000000
HostMin: 192.168.0.193 11000000.10101000.00000000.11 000001
HostMax: 192.168.0.254 11000000.10101000.00000000.11 111110
Broadcast: 192.168.0.255 11000000.10101000.00000000.11 111111
Hosts/Net: 62 Class C, Private Internet

Subnets: 4
Hosts: 248

També es pot utilitzar a l'inrevés, per fer supernetting:

$ ipcalc 192.168.0.1/24 23
Address: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000. 00000001
Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000
Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000. 11111111
=>
Network: 192.168.0.0/24 11000000.10101000.00000000. 00000000
HostMin: 192.168.0.1 11000000.10101000.00000000. 00000001
HostMax: 192.168.0.254 11000000.10101000.00000000. 11111110
Broadcast: 192.168.0.255 11000000.10101000.00000000. 11111111
Hosts/Net: 254 Class C, Private Internet

Supernet

Netmask: 255.255.254.0 = 23 11111111.11111111.1111111 0.00000000
Wildcard: 0.0.1.255 00000000.00000000.0000000 1.11111111

Network: 192.168.0.0/23 11000000.10101000.0000000 0.00000000
HostMin: 192.168.0.1 11000000.10101000.0000000 0.00000001
HostMax: 192.168.1.254 11000000.10101000.0000000 1.11111110
Broadcast: 192.168.1.255 11000000.10101000.0000000 1.11111111
Hosts/Net: 510 Class C, Private Internet

*'''Paquet:''' Xarxes_Linux#Paquet_ipcalc ipcalc
*'''Path:''' /usr/bin/ipcalc (podeu trobar el camí de la comanda executant which ipcalc)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man1/ipcalc.1.html man ipcalc]

===tcpdump===

Consulteu l'article [[tcpdump]].

*'''Paquet:''' tcpdump
*'''Path:''' /usr/bin/tcpdump (podeu trobar el camí de la comanda executant which tcpdump)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man8/tcpdump.8.html man tcpdump]

===whois===

*'''Paquet:''' whois
*'''Path:''' /usr/bin/whois (podeu trobar el camí de la comanda executant which whois)
*'''Manual''': [http://www.die.net/doc/linux/man/man1/whois.1.html man whois]

===Comandes wireless===

Podeu consultar aquestes comandes a la pàgina [[Xarxes_Linux_Wireless#Comandes | Xarxes Linux Wireless]] d'aquesta wiki.

===iptables===

Consulteu la secció iptables de l'article [[Netfilter/iptables]].

===nc (netcat)===

Consulteu [[nc (netcat)]].

===ethtool===

Consulteu l'article [[ethtool]].

===mii-tool===

Consulteu [[Ethtool#mii-tool | mii-tool]]

===mii-diag===

Consulteu [[Ethtool#mii-diag | mii-diag]]

==Fitxers de configuració==

===/etc/modules===

Aquest fitxer es pot utilitzar per afegir un mòdul al kernel (per exemple de suport a la targeta de xarxa). Els mòduls que apareixen a aquest fitxer es carreguen durant la càrrega del sistema. Exemple de fitxer

$ cat /etc/modules
# /etc/modules: kernel modules to load at boot time.
#
# This file contains the names of kernel modules that should be loaded
# at boot time, one per line. Lines beginning with "#" are ignored.

lp
psmouse
sbp2
sr_mod

Els fitxers dels mòduls estan típicament a /lib/modules/. Aquí trobareu una carpeta per a cada versió del kernel (podeu utilitzar uname -r' per conèixer la vostra versió.

Per exemple, seguint les instruccions de la wiki d'Ubuntu (https://wiki.ubuntu.com/HardwareSupportComponentsWiredNetworkCards3Com), per fer funcionar una targeta 3COM 3c509TP Etherlink III, hem d'afegir el mòdul 3c509 al fitxer '''/etc/modules'''.

===/etc/conf.modules===

Mitjançant aquest fitxer podem configurar els paràmetres dels mòduls. Per exemple podem indicar a linux quin driver ha d'utilitzar per a la nostra targeta de xarxa. Exemple:

alias eth0 module_name
options module_name option1=value1 option2=value2 ...

Un mòdul proporciona al sistema operatiu (kernel) la informació necessària per controlar una targeta ethernet en particular. Per conèxer els noms dels mòduls (module_name) podeu consultar [aquesta pàgina http://tldp.org/HOWTO/Ethernet-HOWTO-2.html#what-card].

Les línies d'opcions només acostumen a ser necessàries per a antigues targetes ISA (obsoletes i no recomanables). Si es tenen més targetes serà necessari posar més línies al fitxer (eth1, eth2...).

'''NOTA:''' If you build your own kernel, you have the option of having all the drivers merged with the kernel right then and there, rather than existing as separate files. When this is done, the drivers will detect the hardware at boot up. Options to the drivers are supplied by the kernel command line prior to boot (see BootPrompt Howto for more details). The user chooses what drivers are used during the make config step of building the kernel (again see the kernel howto).

===/etc/network/interfaces===

Fitxer de configuració de les interfícies de xarxa (NICs) en sistemes Debian. Guarda la configuració de les interfícies de xarxa. Aquest fitxer és llegit per les comandes ifup i ifdown quan s'activen les interfícies de xarxa (ja sigui explícitament o en l'arrencada del sistema)

Exemple de fitxer interfaces totes configurades per DHCP:

$ cat /etc/network/interfaces
auto lo
iface lo inet loopback

auto eth0
iface eth0 inet dhcp

auto eth1
iface eth1 inet dhcp

auto ath0
iface ath0 inet dhcp

auto wlan0
iface wlan0 inet dhcp

Exemple de fitxer interfaces amb configuració estàtica:

$ cat /etc/network/interfaces
auto eth1
iface eth1 inet static
address 192.168.1.1
network 192.168.1.0
netmask 255.255.255.0
broadcast 192.168.1.255
gateway 192.168.1.1

Es pot utilitzar per automatitzar tasques abans i després d'activar les interfícies. Per això cal utilitzar les opcions pre-up o post-up:

Podeu trobar exemples de configuració al fitxer comprimit '''/usr/share/doc/ifupdown/examples/network-interfaces.gz''':

$ sudo gunzip /usr/share/doc/ifupdown/examples/network-interfaces.gz
$ cat /usr/share/doc/ifupdown/examples/network-interfaces

Trobareu exemples de configuració del fitxer '''/etc/network/interfaces''' per a xarxes wireless a http://acacha.dyndns.org/mediawiki/index.php/Xarxes_Linux_Wireless#.2Fetc.2Fnetwork.2Finterfaces.

'''Paràmetre allow-hotplug''':

Del manual del fitxer interfaces:

Lines beginning with "allow-" are used to identify interfaces that
should be brought up automatically by various subsytems. This may be
done using a command such as "ifup --allow=hotplug eth0 eth1", which
will only bring up eth0 or eth1 if it is listed in an "allow-hotplug"
line. Note that "allow-auto" and "auto" are synonyms.

Sembla que és una línia per evitar problemes amb udev i dispositius connectables en calent (ethernet USB):

*http://people.debian.org/~terpstra/thread/20070131.210332.97bd5f70.ca.html

S'utilitza per marcar interfícies per tipologies. A Ubuntu per exemple no pareix al fitxer per defecte i a debian si. A Ubuntu el fitxer:

$ cat /etc/udev/rules.d/85-ifupdown.rules
# This file causes network devices to be brought up or down as a result
# of hardware being added or removed, including that which isn't ordinarily
# removable.
# See udev(7) for syntax.

SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", GOTO="net_start"
GOTO="net_end"

LABEL="net_start"

# Bring devices up and down only if they're marked auto.
# Use start-stop-daemon so we don't wait on dhcp
ACTION=="add", RUN+="/sbin/start-stop-daemon --start --background --pidfile /var/run/network/bogus --startas '''/sbin/ifup -- --allow auto''' $env{INTERFACE}"
ACTION=="remove", RUN+="/sbin/start-stop-daemon --start --background --pidfile /var/run/network/bogus --startas /sbin/ifdown -- --allow auto $env{INTERFACE}"

LABEL="net_end"

'''Manual:'''

*[http://annys.eines.info/cgi-bin/man/man2html?interfaces+5 man interfaces]

'''Recursos:'''

*Exemples de fitxers /etc/network/interfaces

===/etc/init.d/networking===

Aquest fitxer és un script estàndard de configuració de serveis System V. Permet controlar el servei de xarxa. Les opcions són les estàndard de SystemV:

Arrancar la xarxa:

sudo /etc/init.d/networking start

Apagar la xarxa:

sudo /etc/init.d/networking stop

Apagar i arrancar la xarxa (reiniciar) la xarxa:

sudo /etc/init.d/networking restart

Apagar i arrancar la xarxa (reiniciar) la xarxa:

sudo /etc/init.d/networking force-reload

En aquest cas, les opcions restart i force-reload són equivalents.

'''NOTA:''' Cal destacar que no és exactament el mateix executar /etc/init.d/networking start (o stop) que executar ifup. Ho podem comprovar si mirem l'script que conté el fitxer on veurem que s'utilitzen les comandes ifup i ifdown però que a més hi ha controls extres (com per exemple no apagar la xarxa si hi han unitats NFS encara muntades).

El link '''/etc/rcS.d/S40networking''' és l'encarregat d'iniciar la configuració de xarxa en Sistemes Debian seguint el sistema d' scripts d'inicialització de SystemV.

Podeu obtenir més informació sobre serveis i dimonis en Linux a l'article [[Configuració_de_serveis_en_Linux._Daemons | Configuració de serveis en Linux. Daemons]] d'aquesta wiki i concretament sobre els Scripts de control de serveis SystemV.

*'''Paquet que el proporciona:''' netbase

'''NOTA''': aquest fitxer es completament diferents en una Debian que en una Ubuntu. A Ubuntu es basa en simplement fer primer un '''ifdown -a''' i després un '''ifup -a''' a Debian fa altres coses...

====Fitxer a Ubuntu (Feisty)====

$ cat /etc/init.d/networking
#!/bin/sh -e
### BEGIN INIT INFO
# Provides: networking
# Required-Start: mountkernfs ifupdown $local_fs
# Required-Stop: ifupdown $local_fs
# Default-Start: S
# Default-Stop: 0 6
# Short-Description: Raise network interfaces.
### END INIT INFO

PATH="/usr/local/sbin:/usr/local/bin:/sbin:/bin:/usr/sbin:/usr/bin"

[ -x /sbin/ifup ] || exit 0

. /lib/lsb/init-functions

case "$1" in
start)
log_action_begin_msg "Configuring network interfaces"
type usplash_write >/dev/null 2>/dev/null && usplash_write "TIMEOUT 120" || true
if [ "$VERBOSE" != no ]; then
'''if ifup -a; then'''
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
else
if ifup -a >/dev/null 2>&1; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
fi
type usplash_write >/dev/null 2>/dev/null && usplash_write "TIMEOUT 15" || true
;;

stop)
if sed -n 's/^[^ ]* $[^ ]*$ $[^ ]*$ .*$/\2/p' /proc/mounts |
grep -qE '^(nfs[1234]?|smbfs|ncp|ncpfs|coda|cifs)$'; then
log_warning_msg "not deconfiguring network interfaces: network shares still mounted."
exit 0
fi

log_action_begin_msg "Deconfiguring network interfaces"
if [ "$VERBOSE" != no ]; then
if ifdown -a --exclude=lo; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
else
if '''ifdown -a --exclude=lo''' >/dev/null 2>/dev/null; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
fi
;;

force-reload|restart)
log_action_begin_msg "Reconfiguring network interfaces"
ifdown -a --exclude=lo || true
if ifup -a --exclude=lo; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
;;

*)
echo "Usage: /etc/init.d/networking {start|stop|restart|force-reload}"
exit 1
;;
esac

exit 0

====Fitxer a Debian Etch====

$ cat /etc/init.d/networking
#!/bin/sh -e
### BEGIN INIT INFO
# Provides: networking
# Required-Start: mountkernfs ifupdown $local_fs
# Required-Stop: ifupdown $local_fs
# Default-Start: S
# Default-Stop: 0 6
# Short-Description: Raise network interfaces.
### END INIT INFO

PATH="/usr/local/sbin:/usr/local/bin:/sbin:/bin:/usr/sbin:/usr/bin"

[ -x /sbin/ifup ] || exit 0

. /lib/lsb/init-functions

spoofprotect_rp_filter() {
[ -e /proc/sys/net/ipv4/conf/all/rp_filter ] || return 1
RC=0
for f in /proc/sys/net/ipv4/conf/*/rp_filter; do
echo 1 > $f || RC=1
done
return $RC
}

spoofprotect() {
log_action_begin_msg "Setting up IP spoofing protection"
if spoofprotect_rp_filter; then
log_action_end_msg 0 "rp_filter"
else
log_action_end_msg 1
fi
}

ip_forward() {
log_action_begin_msg "Enabling packet forwarding"
if echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_forward; then
log_action_end_msg 0
else
log_action_end_msg 1
fi
}

syncookies() {
log_action_begin_msg "Enabling TCP SYN cookies"
if echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/tcp_syncookies; then
log_action_end_msg 0
else
log_action_end_msg 1
fi
}

doopt() {
optname=$1
default=$2
opt=`grep "^$optname=" /etc/network/options || true`
if [ -z "$opt" ]; then
opt="$optname=$default"
fi
optval=${opt#$optname=}
if [ "$optval" = "yes" ]; then
eval $optname
fi
}

process_options() {
[ -e /etc/network/options ] || return 0
log_warning_msg "/etc/network/options is deprecated (see README.Debian of netbase)."
doopt spoofprotect yes
doopt syncookies no
doopt ip_forward no
}

case "$1" in
start)
process_options
log_action_begin_msg "Configuring network interfaces"
if ifup -a; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
;;

stop)
if sed -n 's/^[^ ]* $[^ ]*$ $[^ ]*$ .*$/\2/p' /proc/mounts |
grep -qE '^(nfs[1234]?|smbfs|ncp|ncpfs|coda|cifs)$'; then
log_warning_msg "not deconfiguring network interfaces: network shares still mounted."
exit 0
fi

log_action_begin_msg "Deconfiguring network interfaces"
if ifdown -a --exclude=lo; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
;;

force-reload|restart)
process_options
log_action_begin_msg "Reconfiguring network interfaces"
ifdown -a --exclude=lo || true
if ifup -a --exclude=lo; then
log_action_end_msg $?
else
log_action_end_msg $?
fi
;;

*)
echo "Usage: /etc/init.d/networking {start|stop|restart|force-reload}"
exit 1
;;
esac

exit 0

===/etc/init.d/loopback===

Igual que '''/etc/init.d/networking''' és un script de control de serveis ( init scripts) de [http://en.wikipedia.org/wiki/System_V UNIX System V]. En aquesta cas s'encarrega de configurar la interfície de loopback. Permet controlar el servei d'interfície de loopback.

El link '''/etc/rcS.d/S08loopback''' és l'encarregat d'iniciar la interfície de loopbacken Sistemes Debian seguint el sistema d' scripts d'inicialització de SystemV.

Podeu consultar més sobre els serveis i dimonis Linux a l'article [[Configuració de serveis en Linux. Daemons.]]

*'''Paquet que el proporciona:''' netbase

===/etc/sysconfig/network===

En sistemes RED HAT/Fedora o similars aquest fitxer és el que conté la configuració de xarxa (equivalent del fitxer '''/etc/network/interfaces''' en Sistemes Debian). Un exemple de configuració estàtica seria:

NETWORKING=yes
FORWARD_IPV4=false
HOSTNAME=milinux.localdomain
DOMAINAME=localdomain
GATEWAY=10.0.0.1
GATEWAYDEV=eth0
IPADDR=10.0.0.120
NETMASK=255.0.0.0
NETWORK=10.0.0.0
BROADCAST=10.255.255.255
ONBOOT=yes

===/etc/sysctl.conf===

Controla paràmetres del kernel:

$ cat /etc/sysctl.conf

El podem utilitzar per activar ip_forwarding:

...
# Uncomment the next line to enable packet forwarding for IPv4
#net.ipv4.ip_forward=1
...

Consulteu l'article [[Sysctl._Tunning_del_kernel]].

===Carpeta /etc/sysconfig/networking===

En sistemes RED HAT/fedora trobem en aquesta carpeta els perfils de xarxa i/o els fitxers ifcfg-xxx amb la configuració de la xarxa.

===Carpeta /etc/sysconfig/network===

Aquesta carpeta també s'utilitza en sistemes SUSE o derivats (openSuse, Linkat....)

*Sistema: RED HAT
*'''Paquet:''' ?

===/etc/sysconfig/network/config===

En sistemes com OpenSUSE hi ha paràmetres generals de configuració de xarxa.

===Fitxers ifcfg-xxx===

Els sistemes RED HAT, Fedora i Suse guarden la configuració de les interfícies de xarxa als fitxers ifcfg-xxx. Depenent de la distribució, de si s'utilitzen perfils o no i altres temes, aquests fitxers poden estar en diferents localitzacions (carpetes). Les xxxx del nom del fitxer se substitueixen pel nom del dispositiu de xarxa. Per exemple:

*loopback: ifcfg-lo
*eth0: ifcfg-eth0
*eth1: ifcfg-eth1

Altres noms són possibles (per exemple utilitzant identificadors ifcfg-eth-id-00\:0c\:29\:d3\:47\:00). Aquests fitxers de configuració contenen parells de valors.

A SUSE aquests fitxers es localitzen a la carpeta '''/etc/sysconfig/network'''

SUSE també ofereix un fitxer d'exemple (template) de configuració. Podem consultar aquest "template" per conèixer la utilitat de cadascun dels possibles paràmetres. També podem consultar l'entrada de manual de Linux man ifcfg

Exemple d'interfície configurada amb DHCP:

BOOTPROTO='dhcp'
BROADCAST=
ETHTOOL_OPTIONS=
IPADDR=
MTU=
NAME='AMD PCnet - Fast 79C971'
NETMASK='255.255.255.0'
NETWORK=
REMOTE_IPADDR=
STARTMODE='auto'
UNIQUE='rBUF.weGuQ9ywYPF'
USERCONTROL='no'
_nm_name='bus-pci-0000:00:10.0'
)

Exemple d'interfície amb configuracio estàtica:

DEVICE=eth0
IPADDR=208.164.186.1
NETMASK=255.255.255.0
NETWORK=208.164.186.0
BROADCAST=208.164.186.255
ONBOOT=yes
BOOTPROTO=none
USERCTL=no

Configuració de loopback a Open Suse:

sergi@linux-ngx8:/etc/sysconfig/network> cat ifcfg-lo
# Loopback (lo) configuration
IPADDR=127.0.0.1
NETMASK=255.0.0.0
NETWORK=127.0.0.0
BROADCAST=127.255.255.255
STARTMODE=onboot
USERCONTROL=no

*'''Manual''': man ifcfg

===/etc/sysconfig/networking/profiles===

Conté els perfils de xarxa de la màquina RED HAT/Fedora. El perfil per defecte és default /etc/sysconfig/networking/profiles/default. Els perfils poden sobrescriure les dades de configuració de xarxa generals (fitxer '''/etc/sysconfig/network''').

===Scripts de preconfiguració/postconfiguració de la xarxa.===

====Carpetes /etc/network/if-down.d /etc/network/if-post-down.d /etc/network/if-pre-up.d /etc/network/if-up.d====

En aquestes carpetes es col·loquen els scripts que volem que s'executin abans o després de l'engegada o aturada de la xarxa. Per exemple, si fem una ullada a la carpeta '''/etc/network/if-up.d''':

$ ls -l /etc/network/if-up.d/
total 16
-rwxr-xr-x 1 root root 3190 2006-10-06 13:34 mountnfs
-rwxr-xr-x 1 root root 551 2006-05-29 04:48 ntpdate
-rwxr-xr-x 1 root root 160 2006-09-18 21:09 ntp-server
-rwxr-xr-x 1 root root 1120 2006-09-10 12:48 postfix

Són scripts que configuren aplicacions després de la configuració de la xarxa:

*mountnfs: Monta els recursos NFS i SAMBA
*ntpdate i ntp-server: Configuren ntp (servei de temps).....

Aquests fitxers, juntament amb les comandes ifup i ifdown les proporciona el paquet ifupdown.

Podem veure el detall del que s'executa al aixecar/apagar una targeta de xarxa amb les comandes:

$ sudo ifdown --verbose eth0
Configuring interface eth0=eth0 (inet)
route del -net 192.168.10.0 netmask 255.255.255.0 gw 192.168.1.20 dev eth0
run-parts --verbose /etc/network/if-down.d
run-parts: executing /etc/network/if-down.d/avahi-autoipd
run-parts: executing /etc/network/if-down.d/wpasupplicant

ifconfig eth0 down
run-parts --verbose /etc/network/if-post-down.d
run-parts: executing /etc/network/if-post-down.d/avahi-daemon
run-parts: executing /etc/network/if-post-down.d/bridge
run-parts: executing /etc/network/if-post-down.d/wireless-tools
run-parts: executing /etc/network/if-post-down.d/wpasupplicant
run-parts: executing /etc/network/if-post-down.d/z50madwifi

$ sudo ifup --verbose eth0
Configuring interface eth0=eth0 (inet)
run-parts --verbose /etc/network/if-pre-up.d
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/050madwifi
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/bridge
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/uml-utilities
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/wireless-tools
run-parts: executing /etc/network/if-pre-up.d/wpasupplicant

ifconfig eth0 192.168.1.2 netmask 255.255.255.0 up

route add -net 192.168.10.0 netmask 255.255.255.0 gw 192.168.1.20 dev eth0
run-parts --verbose /etc/network/if-up.d
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/avahi-autoipd
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/avahi-daemon
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/mountnfs
* Starting portmap daemon...
* Already running.
...done.
* Starting NFS common utilities
...done.
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/ntpdate
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/openssh-server
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/uml-utilities
run-parts: executing /etc/network/if-up.d/wpasupplicant

====Carpetes /etc/sysconfig/network/scripts i /etc/sysconfig/network-scripts====

A Open Suse els scripts de post o pre instal·lació de xarxa els trobem a la carpeta '''/etc/sysconfig/network/scripts'''. A Fedora sovint es troben a /etc/sysconfig/network-scripts. El nom d'aquests fitxers segueix la lògica següent:

*ifdown i ifup: són links a les comanda ifdown/ifup
*ifup-xxxx: On xxxx és el nom d'un servei o aplicació Linux. Per tant, l'script ifup-xxxx és l'script que s'executa referent a aquesta aplicació quan s'engega la xarxa. Exemple ifup-ippp.
*ifdown-xxxx: On xxxx és el nom d'un servei o aplicació Linux. Per tant, l'script ifdown-xxxx és l'script que s'executa referent a aquesta aplicació quan s'apaga la xarxa.

===/etc/protocols===

Aquest fitxer guarda els noms de protocols de TRANPORT utilitzats (o que suporta) aquest sistema.

$ cat /etc/protocols
# Internet (IP) protocols
#
# Updated from http://www.iana.org/assignments/protocol-numbers and other
# sources.
# New protocols will be added on request if they have been officially
# assigned by IANA and are not historical.
# If you need a huge list of used numbers please install the nmap package.

ip 0 IP # internet protocol, pseudo protocol number
#hopopt 0 HOPOPT # IPv6 Hop-by-Hop Option [RFC1883]
icmp 1 ICMP # internet control message protocol
igmp 2 IGMP # Internet Group Management
ggp 3 GGP # gateway-gateway protocol
ipencap 4 IP-ENCAP # IP encapsulated in IP (officially ``IP)
st 5 ST # ST datagram mode
tcp 6 TCP # transmission control protocol
egp 8 EGP # exterior gateway protocol
igp 9 IGP # any private interior gateway (Cisco)
pup 12 PUP # PARC universal packet protocol
udp 17 UDP # user datagram protocol
hmp 20 HMP # host monitoring protocol
xns-idp 22 XNS-IDP # Xerox NS IDP
rdp 27 RDP # "reliable datagram" protocol
iso-tp4 29 ISO-TP4 # ISO Transport Protocol class 4 [RFC905]
xtp 36 XTP # Xpress Transfer Protocol
ddp 37 DDP # Datagram Delivery Protocol
idpr-cmtp 38 IDPR-CMTP # IDPR Control Message Transport
ipv6 41 IPv6 # Internet Protocol, version 6
ipv6-route 43 IPv6-Route # Routing Header for IPv6
ipv6-frag 44 IPv6-Frag # Fragment Header for IPv6
idrp 45 IDRP # Inter-Domain Routing Protocol
rsvp 46 RSVP # Reservation Protocol
gre 47 GRE # General Routing Encapsulation
esp 50 IPSEC-ESP # Encap Security Payload [RFC2406]
ah 51 IPSEC-AH # Authentication Header [RFC2402]
skip 57 SKIP # SKIP
ipv6-icmp 58 IPv6-ICMP # ICMP for IPv6
ipv6-nonxt 59 IPv6-NoNxt # No Next Header for IPv6
ipv6-opts 60 IPv6-Opts # Destination Options for IPv6
rspf 73 RSPF CPHB # Radio Shortest Path First (officially CPHB)
vmtp 81 VMTP # Versatile Message Transport
eigrp 88 EIGRP # Enhanced Interior Routing Protocol (Cisco)
ospf 89 OSPFIGP # Open Shortest Path First IGP
ax.25 93 AX.25 # AX.25 frames
ipip 94 IPIP # IP-within-IP Encapsulation Protocol
etherip 97 ETHERIP # Ethernet-within-IP Encapsulation [RFC3378]
encap 98 ENCAP # Yet Another IP encapsulation [RFC1241]
# 99 # any private encryption scheme
pim 103 PIM # Protocol Independent Multicast
ipcomp 108 IPCOMP # IP Payload Compression Protocol
vrrp 112 VRRP # Virtual Router Redundancy Protocol
l2tp 115 L2TP # Layer Two Tunneling Protocol [RFC2661]
isis 124 ISIS # IS-IS over IPv4
sctp 132 SCTP # Stream Control Transmission Protocol
fc 133 FC # Fibre Channel

*'''Paquet que el proporciona:''' netbase
*'''Manual''': man protocols

===/etc/services===

Conté una llista dels noms de serveis reconeguts pel sistema (protocols a nivell aplicació).

Un extracte del fitxer:

tcpmux 1/tcp # TCP port service multiplexer
echo 7/tcp
echo 7/udp
discard 9/tcp sink null
discard 9/udp sink null
systat 11/tcp users
daytime 13/tcp
daytime 13/udp
netstat 15/tcp
qotd 17/tcp quote
msp 18/tcp # message send protocol
msp 18/udp
chargen 19/tcp ttytst source
chargen 19/udp ttytst source
ftp-data 20/tcp
ftp 21/tcp
fsp 21/udp fspd
ssh 22/tcp # SSH Remote Login Protocol
ssh 22/udp
telnet 23/tcp
smtp 25/tcp mail
time 37/tcp timserver
time 37/udp timserver
rlp 39/udp resource # resource location
nameserver 42/tcp name # IEN 116
whois 43/tcp nicname
tacacs 49/tcp # Login Host Protocol (TACACS)
tacacs 49/udp
re-mail-ck 50/tcp # Remote Mail Checking Protocol
re-mail-ck 50/udp
domain 53/tcp nameserver # name-domain server
domain 53/udp nameserver
mtp 57/tcp # deprecated
tacacs-ds 65/tcp # TACACS-Database Service
tacacs-ds 65/udp
bootps 67/tcp # BOOTP server
bootps 67/udp
bootpc 68/tcp # BOOTP client
bootpc 68/udp
tftp 69/udp
gopher 70/tcp # Internet Gopher
gopher 70/udp
rje 77/tcp netrjs
finger 79/tcp
www 80/tcp http # WorldWideWeb HTTP
www 80/udp # HyperText Transfer Protocol

Una de les utilitats d'aquest fitxer és consultar el port per defecte d'un protocol. Per exemple, si volem saber quin port utilitza el protocol smtp podem escriure:

$ cat /etc/services | grep smtp
smtp 25/tcp mail
ssmtp 465/tcp smtps # SMTP over SSL

També es pot utilitzar al revés per conèixer el protocol més usual per a un port donat:

$ cat /etc/services | grep 80
www 80/tcp http # WorldWideWeb HTTP
www 80/udp # HyperText Transfer Protocol
...............

Cal tenir en compte que totes les aplicacions de xarxa (com nmap o netstat) utilitzant la informació d'aquest fitxer per traduir ports en serveis. Per exemple:

$ netstat -a
Active Internet connections (servers and established)
Proto Recv-Q Send-Q Local Address Foreign Address State
tcp 0 0 localhost:2208 *:* LISTEN
tcp 0 0 *:ldap *:* LISTEN
tcp 0 0 localhost:47301 *:* LISTEN
tcp 0 0 localhost:mysql *:* LISTEN
tcp 0 0 *:11211 *:* LISTEN
tcp 0 0 localhost:ipp *:* LISTEN
tcp 0 0 localhost:postgresql *:* LISTEN
tcp 0 0 *:smtp *:* LISTEN

Els serveis als quals apareix el número de port són serveis que no apareixen al fitxer '''/etc/services'''. Els protocols que apareixen amb el seu nom (ipp,ldap,mysql,smtp...) són serveis que apareixen al fitxer '''/etc/protocols'''.

*'''Paquet que el proporciona:''' netbase
*'''Manual''': man services

===/etc/rpc===

Tradueix noms de serveis de programes rpc (remote procedure control) en els seus corresponents números rpc

$ cat /etc/rpc
# This file contains user readable names that can be used in place of rpc
# program numbers.

portmapper 100000 portmap sunrpc
rstatd 100001 rstat rstat_svc rup perfmeter
rusersd 100002 rusers
nfs 100003 nfsprog
ypserv 100004 ypprog
.........

*'''Paquet que el proporciona:''' netbase
*'''Manual''': man rpc

===/etc/host.conf===

Vegeu [[Client_DNS#.2Fetc.2Fhosts.conf]]

===/etc/hosts===

Vegeu [[Client_DNS#.2Fetc.2Fhosts]]

===/etc/hosts.allow i /etc/hosts.deny===

Amb aquests fitxers es pot crear una llista ACL (Access Control List) de les màquines que poden (o no poden) accedir al nostre host.

$ cat /etc/hosts.allow
# /etc/hosts.allow: list of hosts that are allowed to access the system.
# See the manual pages hosts_access(5), hosts_options(5)
# and /usr/doc/netbase/portmapper.txt.gz
#
# Example: ALL: LOCAL @some_netgroup
# ALL: .foobar.edu EXCEPT terminalserver.foobar.edu
#
# If you're going to protect the portmapper use the name "portmap" for the
# daemon name. Remember that you can only use the keyword "ALL" and IP
# addresses (NOT host or domain names) for the portmapper, as well as for
# rpc.mountd (the NFS mount daemon). See portmap(8), rpc.mountd(8) and
# /usr/share/doc/portmap/portmapper.txt.gz for further information.
#

$ cat /etc/hosts.deny
# /etc/hosts.deny: list of hosts that are _not_ allowed to access the system.
# See the manual pages hosts_access(5), hosts_options(5)
# and /usr/doc/netbase/portmapper.txt.gz
#
# Example: ALL: some.host.name, .some.domain
# ALL EXCEPT in.fingerd: other.host.name, .other.domain
#
# If you're going to protect the portmapper use the name "portmap" for the
# daemon name. Remember that you can only use the keyword "ALL" and IP
# addresses (NOT host or domain names) for the portmapper. See portmap(8)
# and /usr/doc/portmap/portmapper.txt.gz for further information.
#
# The PARANOID wildcard matches any host whose name does not match its
# address.

# You may wish to enable this to ensure any programs that don't
# validate looked up hostnames still leave understandable logs. In past
# versions of Debian this has been the default.
# ALL: PARANOID

*'''Manual''': man hosts.allow
*'''Manual''': man hosts.deny

===/etc/resolv.conf===

Vegeu [[Client_DNS#.2Fetc.2Fresolv.conf]]

===Fitxer /etc/ethers===

Es pot utilitzar aquest fitxer per no haver d'utilitzar la mac cada cop que es fa un wakeonlan:

$ cat /etc/ethers
08:00:20:00:61:CA nommaquina

*[http://linux.die.net/man/5/ethers man ethers]

===/etc/networks===

Fitxer opcional (sovint no el tenim). Similar al fitxer '''/etc/hosts''' però per especificar xarxes. Exemple

loopback 127.0.0.0
localdomain 10.0.0.0

'''Manual:'''

*man networks

===/etc/hostname===

Conté el nom de la màquina:

$ cat /etc/hostname
casa-linux

La comanda hostname ens proporciona el nom de la màquina.

===/etc/iftab===

Aquest fitxer permetia assignar noms fixes a les interfícies de xarxa. Actualment s'ha substituit per udev,

$ cat /etc/iftab
# This file is no longer used and has benn automatically replaced
# See /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules for more information
#

# This file assigns persistent names to network interfaces
# see iftab(5) for syntax

##eth0 mac 08:00:27:01:20:85

===/proc/net/arp===

Aquest fitxer conté la taula del [http://en.wikipedia.org/wiki/Address_Resolution_Protocol protocol ARP (Adress Resolution Protocol)]. Aquest protocol és l'encarregat de transformar IPs en MACs i és el que ens permet treballar amb IPs al nivell d'enllaç (xarxa àrea local).

$ cat /proc/net/arp
IP address HW type Flags HW address Mask Device
10.0.2.101 0x1 0x2 00:11:09:CE:25:8E * eth0
192.168.0.240 0x1 0x2 00:12:17:FC:98:87 * eth1
10.0.2.1 0x1 0x2 00:50:7F:1F:2C:A3 * eth0
10.0.2.107 0x1 0x2 00:11:09:CE:26:3E * eth0
10.0.3.234 0x1 0x2 00:14:22:09:AA:3F * eth0

Ens dóna el mateix resultat que la comanda arp (encara que la comanda arp no està sempre instal·lada)

'''NOTA:''' No s'ha d'editar aquest fitxer directament. Cal utilitzar la comanda arp NOTA1: Només conté les MACS dels nodes (pcs o dispositius de xarxa) amb els quals s'ha establert alguna comunicació.

El podem utilitzar per obtenir les MACS de tots els dispositius d'una xarxa d'àrea local. Per això primer utilitzem nmap

sudo nmap 192.168.0.1-255

i després consultem la taula arp amb

$ cat /proc/net/arp

o la comanda

$ arp

===/etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules===

La gestió del nom de les interfícies de xarxa, abans es feia amb [[ifrename]], però ha estat substituit per udev:

$ sudo apt-get install [[ifrename]]
S'està llegint la llista de paquets... Fet
S'està construint l'arbre de dependències
S'està llegint la informació de l'estat... Fet
El paquet ifrename no té versió disponible, però un altre paquet
en fa referència. Això normalment vol dir que el paquet falta,
s'ha tornat obsolet o només és disponible des d'una altra font.
'''Tot i que els següents paquets el reemplacen:'''
'''udev'''
E: El paquet ifrename no té candidat d'instal·lació

Ara el gestor de dispositius de xarxa és udev i substitueix la funció del fitxer /etc/iftab. Veieu el següent exemple d'un disc dur en rack que és connecta a diferents màquines, totes iguals però cadascuna amb una adreça de xarxa amb una MAC diferent (disc dur de l'escola):

{{important|Les adreçes MAC s'han de posar en minúscules o encara millor copiar/pegar de la MAC que apareix amb ifconfig. És case sensitive!}}

$ cat /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules
# This file maintains persistent names for network interfaces.
# See udev(7) for syntax.
#
# Entries are automatically added by the 75-persistent-net-generator.rules
# file; however you are also free to add your own entries.

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:3a:e6", NAME="eth0"

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:a2:fc", NAME="eth1"

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:a3:8d", NAME="eth2"

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:38:55", NAME="eth3"

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:38:04", NAME="eth4"

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:38:11", NAME="eth5"

# PCI device 0x10ec:0x8167 (r8169)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:30:05:eb:38:0c", NAME="eth6"

A Debian Etch el fitxer s'anomena /etc/udev/rules.d/z25_persistent-net.rules:

$ cat /etc/udev/rules.d/z25_persistent-net.rules
# This file was automatically generated by the /lib/udev/write_net_rules
# program, probably run by the persistent-net-generator.rules rules file.
#
# You can modify it, as long as you keep each rule on a single line.

# PCI device 0x8086:0x2449 (eepro100)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:c0:a8:f9:7b:87", NAME="eth0"

# PCI device 0x8086:0x2449 (e100)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:c0:a8:f9:7d:3d", NAME="eth0"

# PCI device 0x8086:0x2449 (e100)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:c0:a8:f9:82:10", NAME="eth0"

# PCI device 0x8086:0x2449 (e100)
SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", ATTRS{address}=="00:c0:a8:f9:89:2e", NAME="eth1"

'''NOTA''': Exemple extret de l'aula Linux.

==== Canviar el nom d'una interfície de xarxa ====

Es pot fer modificant el fitxer [[/etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules]]:

$ cat /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules
...
# Virtual network (eth0--> intranet)
SUBSYSTEM=="net", ACTION=="add", DRIVERS=="?*", ATTR{address}=="00:16:3E:00:AB:00", ATTR{dev_id}=="0x0", ATTR{type}=="1", KERNEL=="eth*", NAME="intranet"

# Virtual network (eth1--> aula1)
SUBSYSTEM=="net", ACTION=="add", DRIVERS=="?*", ATTR{address}=="00:16:3E:00:AB:01", ATTR{dev_id}=="0x0", ATTR{type}=="1", KERNEL=="eth*", NAME="aula1"

# Virtual network (eth2--> aula2)
SUBSYSTEM=="net", ACTION=="add", DRIVERS=="?*", ATTR{address}=="00:16:3E:00:AB:02", ATTR{dev_id}=="0x0", ATTR{type}=="1", KERNEL=="eth*", NAME="aula2"

# Virtual network (eth3--> aula3)
SUBSYSTEM=="net", ACTION=="add", DRIVERS=="?*", ATTR{address}=="00:16:3E:00:AB:03", ATTR{dev_id}=="0x0", ATTR{type}=="1", KERNEL=="eth*", NAME="aula3"

# Virtual network (eth4--> internet)
SUBSYSTEM=="net", ACTION=="add", DRIVERS=="?*", ATTR{address}=="00:16:3E:00:AB:04", ATTR{dev_id}=="0x0", ATTR{type}=="1", KERNEL=="eth*", NAME="internet"

Consulteu:

[[Tallafocs_Linux#domU]]

En alguns casos he trobat que només canvia algunes targetes de xarxa:

ifconfig abans:

$ sudo ifconfig -a
eth1 Link encap:Ethernet HWaddr 00:16:3e:00:ab:01
...
intranet Link encap:Ethernet HWaddr 00:16:3e:00:ab:00
inet addr:192.168.0.46 Bcast:192.168.0.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::216:3eff:fe00:ab00/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:80 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:15 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:5196 (5.1 K

En canvi al executar:

$ sudo udevadm test /sys/class/net/eth1
...
rename_netif: changing net interface name from 'eth1' to 'aula1'
udev_event_execute_rules: renamed netif to 'aula1'
udev_event_execute_rules: changed devpath to '/devices/vif-1/net/aula1'
udevadm_test: UDEV_LOG=6
udevadm_test: DEVPATH=/devices/vif-1/net/aula1
udevadm_test: INTERFACE=aula1
udevadm_test: IFINDEX=3
udevadm_test: ACTION=add
udevadm_test: SUBSYSTEM=net
udevadm_test: INTERFACE_OLD=eth1

Ja li canvia el nom de eth1 a aula1.

===/etc/udev/rules.d/75-persistent-net-generator.rules===

$ cat /etc/udev/rules.d/75-persistent-net-generator.rules
# these rules generate rules for persistent network device naming

ACTION=="add", SUBSYSTEM=="net", KERNEL=="eth*|ath*|wlan*|ra*|sta*" \
NAME!="?*", DRIVERS=="?*", GOTO="persistent_net_generator_do"

GOTO="persistent_net_generator_end"
LABEL="persistent_net_generator_do"

# build device description string to add a comment the generated rule
SUBSYSTEMS=="pci", ENV{COMMENT}="PCI device $attr{vendor}:$attr{device} ($attr{driver})"
SUBSYSTEMS=="usb", ENV{COMMENT}="USB device 0x$attr{idVendor}:0x$attr{idProduct} ($attr{driver})"
SUBSYSTEMS=="ieee1394", ENV{COMMENT}="Firewire device $attr{host_id})"
SUBSYSTEMS=="xen", ENV{COMMENT}="Xen virtual device"
ENV{COMMENT}=="", ENV{COMMENT}="$env{SUBSYSTEM} device ($attr{driver})"

IMPORT{program}="write_net_rules $attr{address}"
ENV{INTERFACE_NEW}=="?*", NAME="$env{INTERFACE_NEW}"

LABEL="persistent_net_generator_end"

A Debian Etch:

$ cat /etc/udev/rules.d/z45_persistent-net-generator.rules
# These rules generate rules to keep network interface names unchanged
# across reboots write them to /etc/udev/rules.d/z25_persistent-net.rules.
#
# The default name for this file is z45_persistent-net-generator.rules.

ACTION!="add", GOTO="persistent_net_generator_end"
SUBSYSTEM!="net", GOTO="persistent_net_generator_end"

# ignore the interface if a name has already been set
NAME=="?*", GOTO="persistent_net_generator_end"

# ignore "secondary" raw interfaces of the madwifi driver
KERNEL=="ath*", ATTRS{type}=="802", GOTO="persistent_net_generator_end"

# provide nice comments for the generated rules
SUBSYSTEMS=="pci", \
ENV{COMMENT}="PCI device $attr{vendor}:$attr{device}"
SUBSYSTEMS=="usb", \
ENV{COMMENT}="USB device $attr{idVendor}:$attr{idProduct}"
SUBSYSTEMS=="ieee1394", \
ENV{COMMENT}="Firewire device $attr{host_id}"
SUBSYSTEMS=="xen", \
ENV{COMMENT}="Xen virtual device"
ENV{COMMENT}=="", \
ENV{COMMENT}="Unknown $env{SUBSYSTEM} device ($env{DEVPATH})"
ATTRS{driver}=="?*", \
ENV{COMMENT}="$env{COMMENT} ($attr{driver})"

# ignore interfaces without a driver link like bridges and VLANs
KERNEL=="eth*|ath*|wlan*|ra*|sta*", DRIVERS=="?*",\
IMPORT{program}="write_net_rules $attr{address}"

ENV{INTERFACE_NEW}=="?*", NAME="$env{INTERFACE_NEW}"

LABEL="persistent_net_generator_end"

===/etc/udev/rules.d/85-ifupdown.rules===

$ /etc/udev/rules.d/85-ifupdown.rules
# This file causes network devices to be brought up or down as a result
# of hardware being added or removed, including that which isn't ordinarily
# removable.
# See udev(7) for syntax.

SUBSYSTEM=="net", DRIVERS=="?*", GOTO="net_start"
GOTO="net_end"

LABEL="net_start"

# Bring devices up and down only if they're marked auto.
# Use start-stop-daemon so we don't wait on dhcp
ACTION=="add", RUN+="/sbin/start-stop-daemon --start --background --pidfile /var/run/network/bogus --startas /sbin/ifup -- --allow auto $env{INTERFACE}"
ACTION=="remove", RUN+="/sbin/start-stop-daemon --start --background --pidfile /var/run/network/bogus --startas /sbin/ifdown -- --allow auto $env{INTERFACE}"

LABEL="net_end"

===/proc/net/route===

Conté la taula de rutes de la màquina. Aquest fitxer és molt similar al fitxer '''/proc/net/arp''' però per a la comanda route.

$ cat /proc/net/route
Iface Destination Gateway Flags RefCnt Use Metric Mask MTU Window IRTT
vmnet8 00C4A8C0 00000000 0001 0 0 0 00FFFFFF 0 0 0
eth0 0001A8C0 00000000 0001 0 0 0 00FFFFFF 0 0 0
vmnet1 00FCA8C0 00000000 0001 0 0 0 00FFFFFF 0 0 0
eth0 00000000 0101A8C0 0003 0 0 0 00000000 0 0 0

Ens dóna el mateix resultat que la comanda route (el format està però en hexadecimal).

'''NOTA:''' No s'ha d'editar aquest fitxer directament. Cal utilitzar la comanda route

===/etc/nscd.conf===

És el fitxer de configuració del servei NSCD (Name Service Cache Daemon) en tots els sistemes.

===/etc/nsswitch.conf===

Vegeu [[Client_DNS#.2Fetc.2Fnsswitch.conf]]

===/etc/network/options===

A Debian s'utilitza (és llegeix els continguts a l'executar l'init script [[Xarxes_Linux#.2Fetc.2Finit.d.2Fnetworking | /etc/init.d/networking/restart]]) per configurar les opciones d'arrancada de les targetes de xarxa. Exemple:

$ cat /etc/network/options
ip_forward=no
spoofprotect=yes
syncookies=no

''''Recursos''':
*http://openskills.info/infobox.php?ID=1099

===/proc/sys/net/ipv4===

La carpeta proc conté el pseudo sistema de fitxers (realment aquest sistema de fitxers només existeix en memòria) que s'utilitza com una interfície per accedir a les estructures de dades del kernel de Linux. Majoritariament és de només lectura, però en alguns casos es poden modificar algunes variables. La informació del protocol IP es guarda a la carpeta:

/proc/sys/net/ipv4

====/proc/sys/net/ipv4/ip_forward====

Indica si la màquina fa o no les funcions d'[[Encaminament|Encaminador]].

===/proc/sys/net/ipv6===

Equivalent a l'anterior però per a la versió 6 del protocol IP.

=/etc/NetworkManager/dispatcher.d/01ifupdown=

$ cat /etc/NetworkManager/dispatcher.d/01ifupdown
#!/bin/sh -e
# Script to dispatch NetworkManager events
#
# Runs ifupdown scripts when NetworkManager fiddles with interfaces.

if [ -z "$1" ]; then
echo "$0: called with no interface" 1>&2
exit 1;
fi

# Fake ifupdown environment
export IFACE="$1"
export LOGICAL="$1"
export ADDRFAM="NetworkManager"
export METHOD="NetworkManager"
export VERBOSITY="0"

# Run the right scripts
case "$2" in
up)
export MODE="start"
export PHASE="up"
exec run-parts /etc/network/if-up.d
;;
down)
export MODE="stop"
export PHASE="down"
exec run-parts /etc/network/if-down.d
;;
pre-up)
export MODE="start"
export PHASE="pre-up"
exec run-parts /etc/network/if-pre-up.d
;;
post-down)
export MODE="stop"
export PHASE="post-down"
exec run-parts /etc/network/if-post-down.d
;;
*)
echo "$0: called with unknown action \`$2'" 1>&2
exit 1
;;
esac

Sembla doncs, que amb Netowrk manager els scripts de les carpetes '''/etc/network/if-x.d''' també s'executen.
===/etc/bind===

Veieu la secció Configuració de bind de l'article sobre [[DNS]].

===/etc/bind/named.conf===

Veieu la secció '''/etc/bind/named.conf''' de l'article sobre [[DNS]].

===/etc/bind/named.conf.local===

Veieu la secció '''/etc/bind/named.conf.local''' de l'article sobre [[DNS]].

===/etc/bind/named.conf.options===

Veieu la secció '''/etc/bind/named.conf.options''' de l'article sobre [[DNS]].

=Configuració gràfica de xarxa a Ubuntu=

*[[Tutorial pas a pas configuració xarxa en Ubuntu]]

=Configuració gràfica de xarxa en sistemes Red Hat / Fedora=

$ system-config-network

Altres configuradors de la xarxa a Red Hat/Fedora són:

*netconfig: Obsolet.
*system-config-network-tui: Versió de text de system-config-network.
*system-config-network-druid (Menu System tools - Internet configuration wizard): Wizard pas a pas de configuració de la xarxa.

Els fitxers de configuració de la resolució de noms són els mateixos que a Debian. El fitxer '''/etc/hosts''' per a la configuració estàtica i el fitxer '''/etc/resolv.conf''' per a la configuració del client de DNS.

Red Hat com Ubuntu, també permet configurar diferents perfils d'accés a xarxa. Els perfils es guarden a la carpeta '''/etc/sysconfig/networking/profiles'''. Cada perfil es guarda en una carpeta amb el nom del perfil. Per exemple, si el perfil és casa tenim una carpeta:

/etc/sysconfig/networking/profiles/casa

amb la informació de xarxa d'aquest perfil. Al carregar Fedora utilitza el perfil default (/etc/sysconfig/networking/profiles/default). Per canviar de perfil podem executar:

$ system-config-network-cmd -p profilename --activate.

'''Recursos:'''

*http://openskills.info/infobox.php?ID=247

=Configuració gràfica de xarxa en sistemes SUSE (OpenSuse, Linkat...)=

La configuració gràfica es pot fer mitjançant la eina de Suse YAst, que normalment trobem al Menu Escriptori i busquem la configuració de la targeta de xarxa. Podem accedir al mateix lloc directament des de la línia de comandes:

/sbin/yast2 lan

=Troubleshooting=

==Test de la xarxa==

La següent bateria de comandes pot ser útil per tal de testejar el funcionament de la xarxa

$ping yahoo.com # verificar la conexión a Internet
$traceroute yahoo.com # rastrear paquetes IP
$ifconfig # verificar la configuración del
# anfitrión (host)
$route -n # verificar la configuración de la ruta
$dig [@dns-server.com] host.dom [{a|mx|any}] |less
# verificar registros host.dom DNS [@ dns-server.com] para
# un registro {a|mx|any}
$ichains -L -n |less # verificar filtrado de paquetes (kernel 2.2)
$iptables -L -n |less # verificar filtrado de paquetes (kernel 2.4)
$netstat -a # mostrar todos los puertos abiertos
$netstat -l --inet # mostrar los puertos en escucha
$netstat -ln --tcp # mostrar puertos tcp en escucha (numérico)

=Recursos=

*http://ubuntuguide.org/wiki/Ubuntu_Edgy#Networking
*http://www.debianadmin.com/ubuntu-networking-for-basic-and-advanced-users.html
*http://tldp.org/HOWTO/NET3-4-HOWTO.html
*http://www.faqs.org/docs/securing/chap9sec90.html
*[http://bulma.net/impresion.phtml?nIdNoticia=1309 Redes wireless con linux (Bulma)]
*http://www.europe.redhat.com/documentation/rhl7.2/rhl-rg-es-7.2/ch-networkscripts.php3
*http://www.debian.org/doc/manuals/reference/ch-gateway.es.html#s-net-dhcp

[[Categoria:Xarxa]]

[[en:Linux Networks]]

Bridges amb Linux

2014-04-12T11:56:03Z

Lib2know: /* language links */

=Utilitats de bridge a Linux=

==Paquet bridge-utils==

'''Instal·lació''':

$ sudo apt-get install bridge-utils

'''Comandes''':

$ dpkg -L bridge-utils | grep bin
/usr/sbin
'''/usr/sbin/brctl'''

'''Fitxers de configuració''':

$ dpkg -L bridge-utils | grep etc
/etc
/etc/network
/etc/network/if-pre-up.d
/etc/network/if-pre-up.d/bridge
/etc/network/if-post-down.d
/etc/network/if-post-down.d/bridge

'''Recursos''':

*[http://linux.die.net/man/8/brctl brctl]

===Comanda brctl===

'''Mostrar els bridges''':

$ brctl show
bridge name bridge id STP enabled interfaces
br0 8000.001601a1a9b7 no eth0
wlan0
br1 8000.000000000000 no

'''Crear un nou bridge''':

$ brctl addbr br1

'''Afegir/treure interfícies a un bridge''':

$ brctl delif

$ brctl addif

===Creació del bridge===

Instal·lem el paquet [[Bridges_amb_Linux#Paquet_bridge-utils | bridge-utils]] i al fitxer '''/etc/network/interfaces''' creem una interfície que sigui un bridge de la eth0:

$ cat /etc/network/interfaces

auto lo
iface lo inet loopback

auto br0
iface br0 inet static
address 192.168.1.2
netmask 255.255.255.0
gateway 192.168.1.1
'''bridge_ports eth0'''

auto eth0
'''iface eth0 inet manual'''

També podem utilitzar DHCP:

$ cat /etc/network/interfaces

auto lo
iface lo inet loopback

auto br0
iface br0 inet dhcp
'''bridge_ports eth0'''

auto eth0
'''iface eth0 inet manual'''

'''NOTA''': Noteu com la interfície eth0 es configura com manual i la línia '''bridge_ports eth0'''.

I tornem a iniciar la xarxa:

$ sudo /etc/init.d/networking restart

A partir d'ara la interfície eth0, tal i com podem observar a l'executar '''ifconfig''':

$ ifconfig
br0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:30:1B:B7:CD:B6
inet addr:192.168.1.2 Bcast:192.168.1.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::230:1bff:feb7:cdb6/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:28932 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:28277 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:0
RX bytes:24356075 (23.2 MB) TX bytes:17213164 (16.4 MB)

eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:30:1B:B7:CD:B6
inet6 addr: fe80::230:1bff:feb7:cdb6/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:20788 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:14681 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:23664360 (22.5 MB) TX bytes:1995733 (1.9 MB)
Interrupt:20

És una interfície no configurada ('''TONTA''' o Dummy). Això és normal, comproveu com la xarxa funciona igualment

==Paquet uml-utilities==

Instal·lació de User Mode Linux utilities package (uml-utilities):

$ sudo apt-get install uml-utilities

Conté eines per crear interfícies TAP.

Afegir permissos a l'usuari per accedir a la interfície:

$ sudo gpasswd -a <user> uml-net

Per exemple

$ sudo gpasswd -a sergi uml-net

Cal tornar a iniciar per aplicar els permissos

Per afegir la interfície TAP editem el fitxer '''/etc/network/interfaces''' i afegim:

auto tap0
iface tap0 inet manual
up ifconfig $IFACE 0.0.0.0 up
down ifconfig $IFACE down
tunctl_user <user>

On a user posem el nostre usuari. Per exemple:

auto tap0
iface tap0 inet manual
up ifconfig $IFACE 0.0.0.0 up
down ifconfig $IFACE down
tunctl_user sergi
bridge_ports eth0 tap0

Tornar a iniciar la xarxa:

$ sudo /etc/init.d/networking restart

=tunctl=

Ara creem un bridge:

$ sudo tunctl -t tap1 -u sergi
$ sudo chmod 666 /dev/net/tun

I:

$ sudo brctl addbr br0

$ sudo ifconfig eth0 0.0.0.0 promisc
$ sudo brctl addif br0 eth0
$ dhclient br0

$ sudo brctl addif br0 tap1

'''Recursos''':
*https://help.ubuntu.com/community/VirtualBox#head-ac88c03223e773c78dbb46b4b13c109de1143a03

=Recursos=

*[http://gentoo-wiki.com/HOWTO_setup_a_gentoo_bridge HOWTO_setup_a_gentoo_bridge]

[[en:Bridges with Linux]]

Usuari:Lib2know

2014-04-12T11:26:43Z

Lib2know: /* test language links*/

Usuari:Lib2know

2014-04-06T14:45:43Z

Lib2know:

Hola tots,

la meva pàgina de wiki catalá és molt curta. 
Però vaig escriure més a la wiki anglés: [http://en.wiki.guifi.net/wiki/User:Lib2know lib2know].

Salute, 
lib2know

Drupal

2014-04-01T00:04:04Z

Lib2know:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drupal

Usuari:Lib2know

2014-03-31T07:26:57Z

Lib2know:

Hola tots,

la meva pagina de wiki catalá és molt curta. 
Però vaig escriure més a la wiki anglés: [http://en.wiki.guifi.net/wiki/User:Lib2know lib2know].

Salute, 
lib2know

Usuari:Lib2know

2014-03-31T07:26:34Z

Lib2know: Es crea la pàgina amb «Hola tots, la meva pagina de wiki catalá és molt curta. Però vaig escriure més a la wiki anglés: [http://en.wiki.guifi.net/wiki/User:Lib2know lib2know]. S...».

Hola tots,

la meva pagina de wiki catalá és molt curta. 
Però vaig escriure més a la wiki anglés: [http://en.wiki.guifi.net/wiki/User:Lib2know lib2know].

Salute,
lib2know