http://ca.wiki.guifi.net/w/api.php?action=feedcontributions&user=Al&feedformat=atomGuifi.net - Wiki Català - Contribucions de l'usuari [ca]2024-03-28T23:54:26ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.22.0http://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-11T18:39:00Z<p>Al: /* badblocks */</p>
<hr />
<div>Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
Badblocks forma part dels programes per a veure el funcionament del disc dur per tal de fer una prevenció i, per sí, no repara errors en blocs defectuosos, de fet cap programari ho fa per sí. Per intentar tornar a fer servir les dades d'una partició no utilitzable afectada per blocs defectuosos es pot intentar recuperarles amb el programa [[#Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue|gddrescue]]. <br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, al mateix temps que intentar no fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
Corre el programa de forma no destructiva.<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> de "write" duu a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Això és útil en cas que els discs hagin estat amb badblocks per error. Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
==== Enllaços per a ampliar informació sobre badblocks ====<br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [https://superuser.com/questions/528176/using-badblocks-on-modern-disks Fer servir badblocks en discos moderns] (en)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
Quan hem escrit dades sobre blocs que han esdevingut defectuosos és molt probable que perdem aquestes dades. De totes maneres el sistema de journaling dels sistemes d'arxius i que no tots els blocs d'una partició es fan malbé de cop encara tenim l'oportunitat de recuperar part o, amb sort, la totalitat de les dades. En qualsevol cas, no es perd res en intentar-ho (més que el temps que ha d'estar el programa <code>gddrescue</code> en execució (que pot ser de varis dies). Instałlem el programa:<br />
apt install gddrescue<br />
L'executem amb el disc dur connectat a un port ràpid (com ara SATA), la partició sense muntar i fent anar la sortida a un arxiu, no a la nova creació d'una partició com es veu en alguns:<br />
ddrescue ''/dev/sdx1'' ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data.log''<br />
Si el problema s'ha identificat amb el disc dur sencer es pot executar <code>ddrescue</code> per a tot el disc, però no és necessari. Altres formes interessants d'executar <code>ddrescue</code> es poden llegir [https://www.gnu.org/software/ddrescue/manual/ddrescue_manual.html#Algorithm al seu manual].<br />
<br />
Es preferible esperar que acabi (per posar un exemple: per recuperar totes les dades no fetes malbé en un disc dur SATA amb una partició ext4 de 8GB va trigar 3 dies i 19 hores).<br />
<br />
Hem d'assumir que gairebé segur no tindrem la partició recuperada sencera, abans haurem de treballar amb ella "manualment" per posar ordre en el que ha trobat. Per a fer això copiarem l'arxiu en un altre per a poder treballar amb ell. Dit això vl a dir que podràs fer proves sense haver d'esperar que acabi si les fas sobre les còpies.<br />
<br />
cp ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
<br />
Provarem de muntar aquest arxiu:<br />
mount -o loop ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img'' ''/punt_de_muntatge/partició_recuperada0''<br />
<br />
I podem mirar a dins amb un <code>ls</code> i/o altres eines de visualitzar arxius com ara un navegador de carpetes a veure si hi és tot o ens falta alguna cosa. En el cas bastant probable de que ens falti alguna cosa encara podem provar de recuperar-les amb el checkeig de sistemes d'arxius:<br />
umount ''/punt_de_muntatge/particio_recuperada0''<br />
fsck -y ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
I tornem a muntar-la de la mateixa manera, amb sort comprovarem que ha trobat fragments d'arxiu, potser sense saber en quina carpeta s'ocupen, potser sense saber el seu nom, que els haurà ficat com a directoris i arxius que comencen per # al directori de la partició <code>lost+found</code>. Un cop allà podrem fer servir eines com <code>grep</code> per acabar de comprovar de quins arxius es tracten.<br />
<br />
Més sobre [https://www.commandprompt.com/blog/recovering_a_lost-and-found_database/ recuperar bases de dades postgresql a particions fetes malbé].<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-11T18:33:10Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
Badblocks forma part dels programes per a veure el funcionament del disc dur per tal de fer una prevenció i, per sí, no repara errors en blocs defectuosos, de fet cap programari ho fa per sí. Per intentar tornar a fer servir les dades d'una partició no utilitzable afectada per blocs defectuosos es pot intentar recuperarles amb el programa [[#Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue|gddrescue]]. <br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, al mateix temps que intentar no fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
Corre el programa de forma no destructiva.<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> de "write" duu a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Això és útil en cas que els discs hagin estat amb badblocks per error. Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
Quan hem escrit dades sobre blocs que han esdevingut defectuosos és molt probable que perdem aquestes dades. De totes maneres el sistema de journaling dels sistemes d'arxius i que no tots els blocs d'una partició es fan malbé de cop encara tenim l'oportunitat de recuperar part o, amb sort, la totalitat de les dades. En qualsevol cas, no es perd res en intentar-ho (més que el temps que ha d'estar el programa <code>gddrescue</code> en execució (que pot ser de varis dies). Instałlem el programa:<br />
apt install gddrescue<br />
L'executem amb el disc dur connectat a un port ràpid (com ara SATA), la partició sense muntar i fent anar la sortida a un arxiu, no a la nova creació d'una partició com es veu en alguns:<br />
ddrescue ''/dev/sdx1'' ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data.log''<br />
Si el problema s'ha identificat amb el disc dur sencer es pot executar <code>ddrescue</code> per a tot el disc, però no és necessari. Altres formes interessants d'executar <code>ddrescue</code> es poden llegir [https://www.gnu.org/software/ddrescue/manual/ddrescue_manual.html#Algorithm al seu manual].<br />
<br />
Es preferible esperar que acabi (per posar un exemple: per recuperar totes les dades no fetes malbé en un disc dur SATA amb una partició ext4 de 8GB va trigar 3 dies i 19 hores).<br />
<br />
Hem d'assumir que gairebé segur no tindrem la partició recuperada sencera, abans haurem de treballar amb ella "manualment" per posar ordre en el que ha trobat. Per a fer això copiarem l'arxiu en un altre per a poder treballar amb ell. Dit això vl a dir que podràs fer proves sense haver d'esperar que acabi si les fas sobre les còpies.<br />
<br />
cp ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
<br />
Provarem de muntar aquest arxiu:<br />
mount -o loop ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img'' ''/punt_de_muntatge/partició_recuperada0''<br />
<br />
I podem mirar a dins amb un <code>ls</code> i/o altres eines de visualitzar arxius com ara un navegador de carpetes a veure si hi és tot o ens falta alguna cosa. En el cas bastant probable de que ens falti alguna cosa encara podem provar de recuperar-les amb el checkeig de sistemes d'arxius:<br />
umount ''/punt_de_muntatge/particio_recuperada0''<br />
fsck -y ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
I tornem a muntar-la de la mateixa manera, amb sort comprovarem que ha trobat fragments d'arxiu, potser sense saber en quina carpeta s'ocupen, potser sense saber el seu nom, que els haurà ficat com a directoris i arxius que comencen per # al directori de la partició <code>lost+found</code>. Un cop allà podrem fer servir eines com <code>grep</code> per acabar de comprovar de quins arxius es tracten.<br />
<br />
Més sobre [https://www.commandprompt.com/blog/recovering_a_lost-and-found_database/ recuperar bases de dades postgresql a particions fetes malbé].<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-11T18:29:30Z<p>Al: /* badblocks */</p>
<hr />
<div>Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
Badblocks forma part dels programes per a veure el funcionament del disc dur per tal de fer una prevenció i, per sí, no repara errors en blocs defectuosos, de fet cap programari ho fa per sí. Per intentar tornar a fer servir les dades d'una partició no utilitzable afectada per blocs defectuosos es pot intentar recuperarles amb el programa [[#Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue|gddrescue]]. <br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, al mateix temps que intentar no fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
Corre el programa de forma no destructiva.<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> de "write" duu a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
Quan hem escrit dades sobre blocs que han esdevingut defectuosos és molt probable que perdem aquestes dades. De totes maneres el sistema de journaling dels sistemes d'arxius i que no tots els blocs d'una partició es fan malbé de cop encara tenim l'oportunitat de recuperar part o, amb sort, la totalitat de les dades. En qualsevol cas, no es perd res en intentar-ho (més que el temps que ha d'estar el programa <code>gddrescue</code> en execució (que pot ser de varis dies). Instałlem el programa:<br />
apt install gddrescue<br />
L'executem amb el disc dur connectat a un port ràpid (com ara SATA), la partició sense muntar i fent anar la sortida a un arxiu, no a la nova creació d'una partició com es veu en alguns:<br />
ddrescue ''/dev/sdx1'' ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data.log''<br />
Si el problema s'ha identificat amb el disc dur sencer es pot executar <code>ddrescue</code> per a tot el disc, però no és necessari. Altres formes interessants d'executar <code>ddrescue</code> es poden llegir [https://www.gnu.org/software/ddrescue/manual/ddrescue_manual.html#Algorithm al seu manual].<br />
<br />
Es preferible esperar que acabi (per posar un exemple: per recuperar totes les dades no fetes malbé en un disc dur SATA amb una partició ext4 de 8GB va trigar 3 dies i 19 hores).<br />
<br />
Hem d'assumir que gairebé segur no tindrem la partició recuperada sencera, abans haurem de treballar amb ella "manualment" per posar ordre en el que ha trobat. Per a fer això copiarem l'arxiu en un altre per a poder treballar amb ell. Dit això vl a dir que podràs fer proves sense haver d'esperar que acabi si les fas sobre les còpies.<br />
<br />
cp ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
<br />
Provarem de muntar aquest arxiu:<br />
mount -o loop ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img'' ''/punt_de_muntatge/partició_recuperada0''<br />
<br />
I podem mirar a dins amb un <code>ls</code> i/o altres eines de visualitzar arxius com ara un navegador de carpetes a veure si hi és tot o ens falta alguna cosa. En el cas bastant probable de que ens falti alguna cosa encara podem provar de recuperar-les amb el checkeig de sistemes d'arxius:<br />
umount ''/punt_de_muntatge/particio_recuperada0''<br />
fsck -y ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
I tornem a muntar-la de la mateixa manera, amb sort comprovarem que ha trobat fragments d'arxiu, potser sense saber en quina carpeta s'ocupen, potser sense saber el seu nom, que els haurà ficat com a directoris i arxius que comencen per # al directori de la partició <code>lost+found</code>. Un cop allà podrem fer servir eines com <code>grep</code> per acabar de comprovar de quins arxius es tracten.<br />
<br />
Més sobre [https://www.commandprompt.com/blog/recovering_a_lost-and-found_database/ recuperar bases de dades postgresql a particions fetes malbé].<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-11T17:28:26Z<p>Al: Traient cartell de "en desenvolupament" per considerar que l'article està molt madur.</p>
<hr />
<div>Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
Badblocks forma part dels programes per a veure el funcionament del disc dur per tal de fer una prevenció i, per sí, no repara errors en blocs defectuosos, de fet cap programari ho fa per sí. Per intentar tornar a fer servir les dades d'una partició no utilitzable afectada per blocs defectuosos intentar recuperar les dades no afectades pels sectors defectuosos amb el programa [[#Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue|gddrescue]]. <br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, sense intentar fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
Quan hem escrit dades sobre blocs que han esdevingut defectuosos és molt probable que perdem aquestes dades. De totes maneres el sistema de journaling dels sistemes d'arxius i que no tots els blocs d'una partició es fan malbé de cop encara tenim l'oportunitat de recuperar part o, amb sort, la totalitat de les dades. En qualsevol cas, no es perd res en intentar-ho (més que el temps que ha d'estar el programa <code>gddrescue</code> en execució (que pot ser de varis dies). Instałlem el programa:<br />
apt install gddrescue<br />
L'executem amb el disc dur connectat a un port ràpid (com ara SATA), la partició sense muntar i fent anar la sortida a un arxiu, no a la nova creació d'una partició com es veu en alguns:<br />
ddrescue ''/dev/sdx1'' ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data.log''<br />
Si el problema s'ha identificat amb el disc dur sencer es pot executar <code>ddrescue</code> per a tot el disc, però no és necessari. Altres formes interessants d'executar <code>ddrescue</code> es poden llegir [https://www.gnu.org/software/ddrescue/manual/ddrescue_manual.html#Algorithm al seu manual].<br />
<br />
Es preferible esperar que acabi (per posar un exemple: per recuperar totes les dades no fetes malbé en un disc dur SATA amb una partició ext4 de 8GB va trigar 3 dies i 19 hores).<br />
<br />
Hem d'assumir que gairebé segur no tindrem la partició recuperada sencera, abans haurem de treballar amb ella "manualment" per posar ordre en el que ha trobat. Per a fer això copiarem l'arxiu en un altre per a poder treballar amb ell. Dit això vl a dir que podràs fer proves sense haver d'esperar que acabi si les fas sobre les còpies.<br />
<br />
cp ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
<br />
Provarem de muntar aquest arxiu:<br />
mount -o loop ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img'' ''/punt_de_muntatge/partició_recuperada0''<br />
<br />
I podem mirar a dins amb un <code>ls</code> i/o altres eines de visualitzar arxius com ara un navegador de carpetes a veure si hi és tot o ens falta alguna cosa. En el cas bastant probable de que ens falti alguna cosa encara podem provar de recuperar-les amb el checkeig de sistemes d'arxius:<br />
umount ''/punt_de_muntatge/particio_recuperada0''<br />
fsck -y ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
I tornem a muntar-la de la mateixa manera, amb sort comprovarem que ha trobat fragments d'arxiu, potser sense saber en quina carpeta s'ocupen, potser sense saber el seu nom, que els haurà ficat com a directoris i arxius que comencen per # al directori de la partició <code>lost+found</code>. Un cop allà podrem fer servir eines com <code>grep</code> per acabar de comprovar de quins arxius es tracten.<br />
<br />
Més sobre [https://www.commandprompt.com/blog/recovering_a_lost-and-found_database/ recuperar bases de dades postgresql a particions fetes malbé].<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-11T17:25:56Z<p>Al: /* Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue */</p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
Badblocks forma part dels programes per a veure el funcionament del disc dur per tal de fer una prevenció i, per sí, no repara errors en blocs defectuosos, de fet cap programari ho fa per sí. Per intentar tornar a fer servir les dades d'una partició no utilitzable afectada per blocs defectuosos intentar recuperar les dades no afectades pels sectors defectuosos amb el programa [[#Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue|gddrescue]]. <br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, sense intentar fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
Quan hem escrit dades sobre blocs que han esdevingut defectuosos és molt probable que perdem aquestes dades. De totes maneres el sistema de journaling dels sistemes d'arxius i que no tots els blocs d'una partició es fan malbé de cop encara tenim l'oportunitat de recuperar part o, amb sort, la totalitat de les dades. En qualsevol cas, no es perd res en intentar-ho (més que el temps que ha d'estar el programa <code>gddrescue</code> en execució (que pot ser de varis dies). Instałlem el programa:<br />
apt install gddrescue<br />
L'executem amb el disc dur connectat a un port ràpid (com ara SATA), la partició sense muntar i fent anar la sortida a un arxiu, no a la nova creació d'una partició com es veu en alguns:<br />
ddrescue ''/dev/sdx1'' ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data.log''<br />
Si el problema s'ha identificat amb el disc dur sencer es pot executar <code>ddrescue</code> per a tot el disc, però no és necessari. Altres formes interessants d'executar <code>ddrescue</code> es poden llegir [https://www.gnu.org/software/ddrescue/manual/ddrescue_manual.html#Algorithm al seu manual].<br />
<br />
Es preferible esperar que acabi (per posar un exemple: per recuperar totes les dades no fetes malbé en un disc dur SATA amb una partició ext4 de 8GB va trigar 3 dies i 19 hores).<br />
<br />
Hem d'assumir que gairebé segur no tindrem la partició recuperada sencera, abans haurem de treballar amb ella "manualment" per posar ordre en el que ha trobat. Per a fer això copiarem l'arxiu en un altre per a poder treballar amb ell. Dit això vl a dir que podràs fer proves sense haver d'esperar que acabi si les fas sobre les còpies.<br />
<br />
cp ''arxiu_de_sortida-data.img'' ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
<br />
Provarem de muntar aquest arxiu:<br />
mount -o loop ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img'' ''/punt_de_muntatge/partició_recuperada0''<br />
<br />
I podem mirar a dins amb un <code>ls</code> i/o altres eines de visualitzar arxius com ara un navegador de carpetes a veure si hi és tot o ens falta alguna cosa. En el cas bastant probable de que ens falti alguna cosa encara podem provar de recuperar-les amb el checkeig de sistemes d'arxius:<br />
umount ''/punt_de_muntatge/particio_recuperada0''<br />
fsck -y ''arxiu_de_sortida-data-copia0.img''<br />
I tornem a muntar-la de la mateixa manera, amb sort comprovarem que ha trobat fragments d'arxiu, potser sense saber en quina carpeta s'ocupen, potser sense saber el seu nom, que els haurà ficat com a directoris i arxius que comencen per # al directori de la partició <code>lost+found</code>. Un cop allà podrem fer servir eines com <code>grep</code> per acabar de comprovar de quins arxius es tracten.<br />
<br />
Més sobre [https://www.commandprompt.com/blog/recovering_a_lost-and-found_database/ recuperar bases de dades postgresql a particions fetes malbé].<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-08T14:53:28Z<p>Al: /* badblocks */</p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
Badblocks forma part dels programes per a veure el funcionament del disc dur per tal de fer una prevenció i, per sí, no repara errors en blocs defectuosos, de fet cap programari ho fa per sí. Per intentar tornar a fer servir les dades d'una partició no utilitzable afectada per blocs defectuosos intentar recuperar les dades no afectades pels sectors defectuosos amb el programa [[#Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue|gddrescue]]. <br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, sense intentar fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-08T14:52:28Z<p>Al: /* Formateig de disc i particions */</p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, sense intentar fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Copiar les dades no afectades d'una partició amb blocs defectuosos amb gddrescue ==<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-08T14:45:26Z<p>Al: /* Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició */</p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
==== Identificar els blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, sense intentar fer malbé les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
* -s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
* -v mode verbose<br />
* -n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
* -o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' addicionalment l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig sense que ens importin les dades, encara que això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot. L'argument <code>-w</code> és més ràpid que el no-destructiu.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-08T14:40:47Z<p>Al: Desenvolupant secció de còpies de seguretat amb rdiff-backup</p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
-v mode verbose<br />
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
Hi han vàries eines per a fer còpies de seguretat de particions. Moltes d'elles estan basades sobre [[rsync]]. Per exemple una de les que recomanem és <code>rdiff-backup</code> que es pot utilitzar tant a la mateixa partició com per fer còpies de seguretat des de un disc dur a un altre al mateix ordinador com també es pot utilitzar per xarxa tenint instal·lat el <code>rdiff-backup</code> als dos ordinadors passant les còpies sobre [[SSH]].<br />
<br />
Recomanem instałlar la última versió que funciona sobre [[Python]] 3 amb l'instałlador de programes Python [[PIP]]:<br />
sudo apt install python-pip<br />
pip3 install --pre rdiff-backup<br />
Per a crear les còpies de seguretat, la comanda bàsica és:<br />
rdiff-backup ''directori_a_copiar'' ''directori_on_desem_la_còpia''<br />
<br />
* [https://github.com/rdiff-backup/rdiff-backup Més sobre rdiff-backup]<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/C%C3%B2pies_remotes_amb_RsyncCòpies remotes amb Rsync2020-02-08T14:05:40Z<p>Al: Copyleft Sergi Tur Badenas a http://acacha.org/w/index.php?title=C%C3%B2pies_remotes_amb_Rsync&action=edit</p>
<hr />
<div>Consulteu també l'article [[Rsync]].<br />
<br />
=Scripts per sincronitzar dos ordinadors=<br />
<br />
Rsync per fer backups cap problema. Però per sincronitzar fitxers en 2 ordenadors qualsevol programa no ho pot fer perfecte, pq si en l'ordenador A hi ha el fitxer hola.txt i en l'ordenador B no hi és, pot ser que:<br />
<br />
* El fitxer no estava enlloc i s'ha creat en l'ordenador A: llavors caldria copiar-lo a B.<br />
* El fitxer estava als dos ordenadors i s'ha eliminat de l'ordenador B: llavors caldria eliminar-lo a A. <br />
<br />
Però no està tot per perdut. La solució que he trobat, i que em funciona molt bé, és fer 2 scripts separats en el ordenador secundari B. Un per fer baixar els fitxers de A a B i un altre per pujar-los de B a A. És qüestió de ser ordenat:<br />
<br />
#baixar els fitxers de A a B (script FesVenirFitxers)<br />
#Treballar amb l'ordenador B<br />
#pujar-los de B a A (script FesMarxarFitxers) <br />
<br />
Els scripts per l'usuari usuari que només estan a l'ordenador B són els següents:<br />
<br />
$ more /home/usuari/Desktop/FesVenirFitxers<br />
#! /bin/sh<br />
rsync -e ssh -avuz --delete --exclude '.*' --exclude 'Fes*Fitxers' c@192.168.0.10:/home/usuari /home<br />
<br />
$ more /home/usuari/Desktop/FesMarxarFitxers<br />
#! /bin/sh<br />
rsync -e ssh -avuz --exclude '.*' --exclude 'Fes*Fitxers' /home/usuari usuari@192.168.0.10:/home<br />
<br />
Faig sincronització per dates pq així els fitxers modificats ambdós costats es sincronitzen correctament (guanya el fitxer més actual). No em fa por pq els 2 portàtils sincronitzen la data+hora per internet a l'arrancar.<br />
<br />
L'script FesVenirFitxers te l'opció --delete pq ordenador secundari B sigui un còpia fidel a A. Però l'script FesMarxarFitxers no té l'opció --delete per no provocar desgràcies involuntàriament (si executes FesMarxarFitxers sense primer haver executat FesVenirFitxers). Això té com a conseqüència que els fitxer eliminats a B no s'elimin a A, però no es greu si la feina grossa es fa a A (crear/modificar/eliminar fitxers) i a B només crear/modificar fitxers.<br />
<br />
=Copies incrementals amb rsync=<br />
<br />
Podem utilitzar rsync per fer copies incrementals sense malgastar espai en disk de la següent manera:<br />
<br />
rm -rf backup.3<br />
mv backup.2 backup.3<br />
mv backup.1 backup.2<br />
cp -al backup.0 backup.1<br />
rsync -a --delete source_directory/ backup.0/<br />
<br />
o<br />
<br />
rm -rf backup.3<br />
mv backup.2 backup.3<br />
mv backup.1 backup.2<br />
mv backup.3 backup.tmp<br />
mv backup.0 backup.1<br />
rsync -a --delete --link-dest=../backup.1 source_directory/ backup.0/<br />
<br />
Si aquest script s'executa diàriament, per exemple amb crontab, tindrem copies incrementals del últims 3 dies.<br />
<br />
Teniu en compte la opció ---link-dest. Per més informació sobre HardLinks es pot consultar l'apartat corresponent de l'entrada Shells<br />
<br />
*[Easy Automated Snapshot-Style Backups with Linux and Rsync]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/RsyncRsync2020-02-08T14:03:26Z<p>Al: Copyleft Sergi Tur Badenas a http://acacha.org/w/index.php?title=Rsync&action=edit</p>
<hr />
<div>{{PlantillaCurs<br />
| curs = [[DissenyXarxesLinux]], [[LinuxAdministracioAvancada]]<br />
| fitxers = [http://anonymous@svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/LinuxAdministracioAvan%c3%a7ada/moodle/sessio5/transparencies/GestioRemota.pdf GestioRemota.pdf]<br />
| repositori = http://anonymous@svn.projectes.lafarga.cat/svn/iceupc/LinuxAdministracioAvan%c3%a7ada<br />
| autors = [[Sergi Tur Badenas]]<br />
}}<br />
<br />
<br />
Rsync és una millora de la comanda scp, amb més opcions, més flexibilitat i més rapidesa. La principal millora respecte a scp és que rsync permet copiar fitxers de forma incremental, copiant només les diferències. Altres avantatges són la capacitat de comprimir la informació abans d'enviar-la per la xarxa. Veiem un exemple:<br />
<br />
rsync -e ssh -cavz fitxer_origen usuari_desti@maquina_desti:path_desti<br />
<br />
<br />
==Scripts per sincronitzar dos ordinadors==<br />
<br />
Rsync per fer còpies de seguretat unidireccionals cap problema. Però per sincronitzar fitxers en les dos direccions entre 2 ordinadors és una mica més complicat, perquè si en l'ordinador A hi ha el fitxer hola.txt i en l'ordinador B no hi és, pot ser que:<br />
<br />
* El fitxer no estava enlloc i s'ha creat en l'ordinador A: llavors caldria copiar-lo a B.<br />
* El fitxer estava als dos ordinadors i s'ha eliminat de l'ordinador B: llavors caldria eliminar-lo a A. <br />
<br />
Una possible solució és utilitzar 2 scripts separats a l'ordinador secundari B. Un per fer baixar els fitxers de A a B i un altre per pujar-los de B a A. És qüestió de ser ordenat:<br />
<br />
#baixar els fitxers de A a B (script FesVenirFitxers)<br />
#Treballar amb l'ordinador B<br />
#pujar-los de B a A (script FesMarxarFitxers) <br />
<br />
Els scripts per l'usuari usuari que només estan a l'ordinador B són els següents:<br />
<br />
$ more /home/usuari/Desktop/FesVenirFitxers<br />
#! /bin/sh<br />
rsync -e ssh -avuz --delete --exclude '.*' --exclude 'Fes*Fitxers' c@192.168.0.10:/home/usuari /home<br />
<br />
$ more /home/usuari/Desktop/FesMarxarFitxers<br />
#! /bin/sh<br />
rsync -e ssh -avuz --exclude '.*' --exclude 'Fes*Fitxers' /home/usuari usuari@192.168.0.10:/home<br />
<br />
Faig sincronització per dates perquè així els fitxers modificats ambdós costats es sincronitzen correctament (guanya el fitxer més actual). No em fa por perquè els 2 portàtils sincronitzen la data+hora per internet a l'arrancar.<br />
<br />
L'script FesVenirFitxers té l'opció --delete perquè ordinador secundari B sigui un còpia fidel a A.<br />
<br />
Però l'script FesMarxarFitxers no té l'opció --delete per no provocar desgràcies involuntàriament (si executes FesMarxarFitxers sense primer haver executat FesVenirFitxers). Això té com a conseqüència que els fitxers eliminats a B no s'eliminin a A, però no es greu si la feina grossa es fa a A (crear/modificar/eliminar fitxers) i a B només crear/modificar fitxers.<br />
<br />
<br />
<br />
==Còpies incrementals amb rsync==<br />
<br />
Podem utilitzar rsync per fer còpies incrementals sense malgastar espai en disc de la següent manera:<br />
<br />
rm -rf backup.3<br />
mv backup.2 backup.3<br />
mv backup.1 backup.2<br />
cp -al backup.0 backup.1<br />
rsync -a --delete source_directory/ backup.0/<br />
<br />
o<br />
<br />
rm -rf backup.3<br />
mv backup.2 backup.3<br />
mv backup.1 backup.2<br />
mv backup.3 backup.tmp<br />
mv backup.0 backup.1<br />
rsync -a --delete --link-dest=../backup.1 source_directory/ backup.0/<br />
<br />
Si aquest script s'executa diàriament (per exemple amb crontab) tindrem còpies incrementals del últims 3 dies.<br />
<br />
Teniu en compte l'opció ---link-dest. Per més informació sobre HardLinks es pot consultar l'apartat corresponent de l'entrada Shells<br />
<br />
*[http://www.mikerubel.org/computers/rsync_snapshots/ Easy Automated Snapshot-Style Backups with Linux and Rsync]<br />
<br />
==Còpies remotes amb Rsync==<br />
<br />
Vegeu l'article [[Còpies remotes amb Rsync]].<br />
<br />
==Exclude==<br />
<br />
Atenció amb els excludes i els patchs absoluts. El següent no funciona:<br />
<br />
rsync -a /var/lib/* --exclude="/var/lib/moodle" /tftpboot/node_root/var/lib/<br />
<br />
en canvi:<br />
<br />
rsync -a /var/lib/* --exclude="moodle/" /tftpboot/node_root/var/lib/<br />
<br />
Si que exclou correctament la carpeta moodle.<br />
<br />
===Filtres===<br />
<br />
El següent exemple exclou totes els moodle.mediawiki o mysql ja siguin fitxers o carpetes<br />
<br />
rsync -a /var/lib/* --exclude=moodle --exclude=mediawiki --exclude=mysql /tftpboot/node_root/var/lib/<br />
<br />
Per a indicar només carpetes cal fer:<br />
<br />
rsync -a /var/lib/* --exclude=moodle/ --exclude=mediawiki/ --exclude=mysql/ /tftpboot/node_root/var/lib/<br />
<br />
==Exemples==<br />
<br />
===Copiar només carpetes===<br />
<br />
Es pot fer combinant includes i excludes de la següent manera:<br />
<br />
$ sudo rsync -a -u --include=*/ --exclude=* /var /tftpboot/node_root<br />
<br />
===Limitar l'ample de banda===<br />
<br />
Podem utilitzar el paràmetre '''bwlimit'''<br />
<br />
$ rsync -e ssh -cavvvz --progress --bwlimit=10 FOTOS usuari@elmeudomini.org:/linux2<br />
<br />
L'exemple limita la velocitat a 10 KBPS.<br />
<br />
<br />
===rsync en un port SSH diferent===<br />
<br />
Si voleu utilitzar un port de [[SSH]] diferent al estàndard:<br />
<br />
$ rsync --progress -vrae 'ssh -p 8022' fitxer_origen fitxer_destinacio<br />
<br />
==Clonar disc==<br />
<br />
*http://gentoo-wiki.com/HOWTO_Clone_a_Gentoo_system<br />
<br />
==Instal·lar un servidor rsync==<br />
<br />
Teniu un exemple a la documentació:<br />
<br />
/usr/share/doc/rsync/examples/rsyncd.conf <br />
<br />
{{nota| A Debian el fitxer és /usr/share/doc/rsync/sample-rsyncd.conf.gz}}<br />
<br />
Primer cal però canviar el fitxer:<br />
<br />
/etc/default/rsync<br />
<br />
Només cal activar el servidor posant:<br />
<br />
RSYNC_ENABLE=true<br />
<br />
Però encara falta configurar-lo abans de poder-lo executar:<br />
<br />
$ sudo /etc/init.d/rsync restart<br />
* Restarting rsync daemon rsync <br />
* rsync daemon not running, attempting to start.<br />
* missing or empty config file /etc/rsyncd.conf<br />
<br />
Podeu copiar l'exemple:<br />
<br />
$ sudo cp /usr/share/doc/rsync/examples/rsyncd.conf /etc<br />
<br />
Ara cal dir que és el que compartim:<br />
<br />
# sample rsyncd.conf configuration file<br />
<br />
# GLOBAL OPTIONS<br />
<br />
#motd file=/etc/motd<br />
#log file=/var/log/rsyncd<br />
# for pid file, do not use /var/run/rsync.pid if<br />
# you are going to run rsync out of the init.d script.<br />
pid file=/var/run/rsyncd.pid<br />
#syslog facility=daemon<br />
#socket options= <br />
<br />
# MODULE OPTIONS<br />
<br />
[ubuntu] <br />
<br />
comment = Ubuntu Mirror<br />
path = /media/disk2/UbuntuMirror<br />
use chroot = yes<br />
# max connections=10<br />
lock file = /var/lock/rsyncd<br />
# the default for read only is yes...<br />
read only = yes<br />
list = yes<br />
uid = sergi<br />
gid = sergi<br />
# exclude =<br />
# exclude from =<br />
# include =<br />
# include from =<br />
# auth users =<br />
# secrets file = /etc/rsyncd.secrets<br />
strict modes = yes<br />
# hosts allow =<br />
# hosts deny =<br />
ignore errors = no<br />
ignore nonreadable = yes<br />
transfer logging = no<br />
# log format = %t: host %h (%a) %o %f (%l bytes). Total %b bytes.<br />
timeout = 600<br />
refuse options = checksum dry-run<br />
dont compress = *.gz *.tgz *.zip *.z *.rpm *.deb *.iso *.bz2 *.tbz <br />
<br />
El que està entre claudàtors és anomenat a anomenat mòdul (module) en la terminologia rsync i és el que s'indicar a la URL d'accés. Si no configurem el mòdul tindrem el següent error:<br />
<br />
> rsync -a --progress --stats rsync://192.168.7.182/ubuntu .<br />
@ERROR: Unknown module 'ubuntu'<br />
<br />
Podeu comprovar que el port està obert amb:<br />
<br />
$ sudo nmap -p 873 localhost<br />
<br />
Starting Nmap 5.00 ( http://nmap.org ) at 2010-02-01 13:12 CET<br />
Warning: Hostname localhost resolves to 2 IPs. Using 127.0.0.1.<br />
Interesting ports on localhost (127.0.0.1):<br />
PORT STATE SERVICE<br />
873/tcp open rsync<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
*http://www.togaware.com/linux/survivor/Rsync_Server.html<br />
*https://help.ubuntu.com/community/rsync<br />
<br />
=Troubleshooting. Resolució de problemes=<br />
<br />
==chgrp failed: Operation not permitted a FAT 32==<br />
<br />
Sies esteu fent una còpia de seguretat amb rsync sobre un dispositiu FAT32 i obteniu errors similars a:<br />
<br />
rsync: chgrp "/media/disk/Torrents/tor0/cache/Ep 6 - 11am - 12pm.avi" failed: Operation not permitted (1)<br />
<br />
És per què rsync no suporta operacions de grup. Podeu utilitzar el paràmetre '''--no-group'''.<br />
<br />
# rsync -avv --no-group --modify-window=1 --progress /linux2/linux2/FOTOS /media/disk<br />
<br />
=Vegeu també=<br />
<br />
*[[rsyncMirror]]<br />
<br />
=Recursos=<br />
<br />
*[http://rsync.samba.org Pàgina principal de rsync]<br />
*[http://forge.novell.com/modules/xfmod/project/?rsync Rsync al forge de Novell]<br />
*[http://everythinglinux.org/rsync/ Tutorial: Using Rsync]<br />
*[http://www.howtoforge.com/mirroring_with_rsync Tutorial: Mirroring amb rsync]<br />
*[http://www.linux.com/article.pl?sid=04/09/15/1931240 Tutorial: Backing up files with rsync]<br />
*[http://rsync.samba.org/tech_report/node2.html Algorisme de RSync]<br />
*[http://www.cis.upenn.edu/~bcpierce/unison/ Unison, una eina per sincronitzar bidireccionalment]<br />
*[http://www.gaztronics.net/rsync.php Rsync a Windows amb Cygwin]<br />
*[http://www.exavault.com/rsync_setup_windows.shtml Tutorial 1 amb captures de pantalla per configurar Rsync a Windows]<br />
*[http://www.exavault.com/rsync_setup_unix_linux_bsd.shtml Tutorial amb captures de pantalla per configurar Rsync a Linux/Unix/BSD]<br />
*[http://www.exavault.com/rsync_setup_mac_osx.shtml Tutorial amb captures de pantalla per configurar Rsync a Mac OS X]<br />
*[http://www.nasbackup.com/index.php/Main_Page NasBackup. Rsync Windows GUI]<br />
*[http://www.rsync.net/ rsync.net]<br />
<br />
[[Category:DissenyXarxesLinux]] [[Category:LinuxAdministracioAvancada]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Manteniment_de_discs_dursManteniment de discs durs2020-02-08T13:31:44Z<p>Al: /* Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició */ corregint error d'apreciació "badblocks -f" vol dir forçar comprovció en una partició potser muntada</p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:<br />
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]<br />
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]<br />
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]<br />
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]<br />
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final<br />
<br />
Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:<br />
<br />
[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]<br />
<br />
== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==<br />
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===<br />
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).<br />
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.<br />
<br />
Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.<br />
<br />
=== Discs SATA ===<br />
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).<br />
<br />
=== Discs IDE ===<br />
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.<br />
<br />
*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
=== Discs SCSI ===<br />
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.<br />
<br />
Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).<br />
<br />
== Connexió de corrent ==<br />
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.<br />
<br />
Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.<br />
<br />
== Comprovació de funcionament de discs durs ==<br />
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:<br />
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius<br />
*'''smartmontools''': conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu<br />
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir<br />
<br />
I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.<br />
<br />
=== fsck ===<br />
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)<br />
fsck /dev/''partició_del_disc''<br />
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.<br />
<br />
Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:<br />
fsck -c /dev/''partició_del_disc''<br />
<br />
Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.<br />
<br />
=== smartmontools ===<br />
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.<br />
<br />
Instal·lació:<br />
apt-get install smartmontools smart-notifier<br />
<br />
Visualitzar dades d'un disc dur:<br />
smartctl -a /dev/''discdur''<br />
<br />
La sortida s'interpreta de la següent manera:<br />
SMART overall-health self-assessment test result<br />
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.<br />
Power_Cycle_Count<br />
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur<br />
Power_On_Half_Minutes<br />
o<br />
Power_On_Hours<br />
indica el temps total que ha treballat el disc dur<br />
Reallocated_Sector_Ct<br />
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.<br />
<br />
A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.<br />
<br />
La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.<br />
<br />
Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].<br />
<br />
També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.<br />
<br />
* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)<br />
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)<br />
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)<br />
<br />
=== badblocks ===<br />
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====<br />
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:<br />
badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt<br />
<br />
Els paràmetres:<br />
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.<br />
-v mode verbose<br />
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.<br />
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar<br />
<br />
'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.<br />
<br />
==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====<br />
badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt<br />
Això pot trigar hores.<br />
<br />
Després fer la partició, per exemple ext3:<br />
mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''<br />
<br />
==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====<br />
dumpe2fs -b filesystemname<br />
<br />
==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====<br />
Podria fer perdre dades:<br />
debugfs -w /dev/sdc1<br />
clri <1><br />
quit<br />
<br />
Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.<br />
<br />
Després has de fer córrer <code>fsck</code><br />
<br />
* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)<br />
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)<br />
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)<br />
<br />
=== Identificació de tipus d'error ===<br />
==== Error de partició ====<br />
==== Error físic de blocs de disc ====<br />
Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX<br />
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.<br />
<br />
==== Error físic de motor de disc ====<br />
==== Error de la controladora de la placa base ====<br />
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:<br />
<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010475] res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.010488] ata1.00: error: { UNC }<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133<br />
Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [ 325.025271] ata1: EH complete<br />
<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100 o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"<br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)<br />
<br />
==== Errors de controladors del sistema operatiu ====<br />
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).<br />
<br />
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:<br />
GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" <br />
<br />
i, després, update-grub<br />
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)<br />
<br />
==== Errors pendents d'identificar ====<br />
Sembla error del motor del disc dur:<br />
<pre><br />
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]<br />
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information<br />
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608<br />
</pre><br />
<br />
<pre><br />
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)<br />
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)<br />
</pre><br />
<br />
També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:<br />
apt-get install memtest86+<br />
<br />
Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).<br />
<br />
== Còpies de seguretat ==<br />
<br />
== Formateig de disc i particions ==<br />
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.<br />
mkfs.ext2 /dev/''partició''<br />
<br />
=== Afegir RAID ===<br />
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]<br />
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)<br />
<br />
=== Afegir LVM ===<br />
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)<br />
<br />
=== Sistemes d'arxius ===<br />
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''<br />
<br />
=== LVM en clúster ===<br />
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]<br />
<br />
* Veure també [[proxmox]]<br />
<br />
== Actualitzar firmware ==<br />
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.<br />
<br />
Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.<br />
<br />
*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)<br />
<br />
== Enllaços externs generals ==<br />
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)<br />
<br />
[[categoria:maquinari]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2018-05-24T10:32:02Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[binari concret]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''BCNgsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - gs - '''BCNsants''' <ref name="Sants">Es suggereix fer servir <code>BCNsants</code> en comptes de <code>gs</code> perquè <code>gs</code> és també el començament de l'abreviació de Gràcia SenseFils, així, quan un nom de carrer d'un node de Gràcia SenseFils comença per "f" resulta confús al mirar-los al mateix llistat de survey o similar.</ref> <br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 48+, 52+, 60+, 100+, 108+, i 140<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21 i 10.2.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''BCNrav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''BCNupc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''BCNsjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40 (revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd old nodes)<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - BCNvkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''BCNsand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''BCNp9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| BCNhctm<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SCLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Climent de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Climent de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.144.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| BCNmtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
| not in use in the garden<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| <br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa Veïnal dels barris valencians]]<br />
| Barri del Cabanyal i altres a la ciutat de Valencia<br />
|<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| -<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| 10.5.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| BCNeixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| VLDC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Viladecans]<br />
| Municipi de Viladecans de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.168.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8b0585e84ca8a0110bd4587e19192beda1ba3238<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SBLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Boi de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Boi de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.176.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| MSOL-VDX<br />
| [[Mira-sol i Valldoreix]]<br />
| Barri de Mira-sol i entitat municipal descentralitzada de Valldoreix al municipi de Sant Cugat del Vallès<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| [https://chef.altermundi.net/ls/msol-vdxguifinet/r44952/1509/ar71xx/ 15.09]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.200.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-05-12T17:27:55Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[binari concret]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''BCNgsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - gs - '''BCNsants''' <ref name="Sants">Es suggereix fer servir <code>BCNsants</code> en comptes de <code>gs</code> perquè <code>gs</code> és també el començament de l'abreviació de Gràcia SenseFils, així, quan un nom de carrer d'un node de Gràcia SenseFils comença per "f" resulta confús al mirar-los al mateix llistat de survey o similar.</ref> <br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''BCNrav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''BCNupc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''BCNsjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40 (revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd old nodes)<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - BCNvkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''BCNsand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''BCNp9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| BCNhctm<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SCLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Climent de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Climent de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.144.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| BCNmtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| <br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa Veïnal dels barris valencians]]<br />
| Barri del Cabanyal i altres a la ciutat de Valencia<br />
|<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| -<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| 10.5.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| BCNeixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| VLDC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Viladecans]<br />
| Municipi de Viladecans de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.168.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8b0585e84ca8a0110bd4587e19192beda1ba3238<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SBLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Boi de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Boi de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.176.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| MSOL-VDX<br />
| [[Mira-sol i Valldoreix]]<br />
| Barri de Mira-sol i entitat municipal descentralitzada de Valldoreix al municipi de Sant Cugat del Vallès<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| [https://chef.altermundi.net/ls/msol-vdxguifinet/r44952/1509/ar71xx/ 15.09]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.200.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-17T12:58:21Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[binari concret]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40 (revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd old nodes)<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - vkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SCLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Climent de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Climent de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.144.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| <br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa Veïnal dels barris valencians]]<br />
| Barri del Cabanyal i altres a la ciutat de Valencia<br />
|<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| -<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| 10.5.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| VLDC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Viladecans]<br />
| Municipi de Viladecans de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.168.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8b0585e84ca8a0110bd4587e19192beda1ba3238<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SBLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Boi de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Boi de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.176.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| MSOL-VDX<br />
| [[Mira-sol i Valldoreix]]<br />
| Barri de Mira-sol i entitat municipal descentralitzada de Valldoreix al municipi de Sant Cugat del Vallès<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| [https://chef.altermundi.net/ls/msol-vdxguifinet/r44952/1509/ar71xx/ 15.09]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.200.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-17T12:35:41Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40 (revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd old nodes)<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - vkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SCLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Climent de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Climent de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.144.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa Veïnal dels barris valencians]]<br />
| Barri del Cabanyal i altres a la ciutat de Valencia<br />
|<br />
| | [[libre-mesh]]<br />
| -<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| 10.5.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| VLDC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Viladecans]<br />
| Municipi de Viladecans de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.168.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8b0585e84ca8a0110bd4587e19192beda1ba3238<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| SBLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Boi de Llobregat]<br />
| Municipi de Sant Boi de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.176.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| MSOL-VDX<br />
| [[Mira-sol i Valldoreix]]<br />
| Barri de Mira-sol i entitat municipal descentralitzada de Valldoreix al municipi de Sant Cugat del Vallès<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.200.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-16T18:04:17Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - vkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
| BMX6-0.1-alpha comPatibility=16 revision=8f26909e8808ed7fab0359afc15a3e44563fbd40 (revision=4d3819b255540915408b827ae03fd92cbd7b4bdd old nodes)<br />
| http://map.guifibaix.coop<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Viladecans<br />
| [[Viladecans]]<br />
| Municipi de Viladecans al Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.168.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| MSOL-VDX<br />
| [[Mira-sol i Valldoreix]]<br />
| Barri de Mira-sol i entitat municipal descentralitzada de Valldoreix al municipi de Sant Cugat del Vallès<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.200.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-16T17:02:54Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - vkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Viladecans<br />
| [[Viladecans]]<br />
| Municipi de Viladecans al Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.168.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| MSOL-VDX<br />
| [[Mira-sol i Valldoreix]]<br />
| Barri de Mira-sol i entitat municipal descentralitzada de Valldoreix al municipi de Sant Cugat del Vallès<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| 10.1.200.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-16T11:18:20Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! URL del Mapa o llistat dels nodes<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - vkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-16T10:27:16Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! [[BMX6]] versió<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc - vkk<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-04-13T06:46:21Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 108+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2016-03-10T01:46:12Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140- old 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 48<br />
| CA:FE:00:C0:FF:EE<br />
|<br />
| 245<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Cooperativa Integral Catalana]]<br />
| Zona mesh guifi.net de la Cooperativa Integral Catalana<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64 2a00:1508:1:f018::/64 2a00:1508:1:f019::/64<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2015-11-20T09:34:27Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]] <ref name="canals">'''IMPORTANT++: els canals WiFi de 40 MHz han de seguir l'estàndar, pel que el 140- no és vàlid i S'HA DE CANVIAR a totes les zones'''</ref> <ref>Missatge a les llistes sobre els canals incorrectes: https://llistes.guifi.net/sympa/arc/guifi-mesh/2015-01/msg00000.html</ref><br />
! [[BSSID (adhoc)]]<br />
! [[Mesh id (802.11s)]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Sant Joan Despí]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 132+ i 120-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- old 132+ base 124+ alt<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 149+<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Santa Coloma de Cervelló]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| PRLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh al Prat]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| CRNLL<br />
| [http://www.guifibaix.coop Mesh a Cornellà]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
| qMp<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20, 10.1.224.0/21, 10.92.2.0/24<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi ha nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| 02:CA:FF:EE:BA:BE<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
|<br />
|<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64<br />
|<br />
|-<br />
| Rio<br />
| [[Rio de Janeiro]]<br />
| Estat de Rio de Janeiro al Brasil (es fa servir de manera estable a la subzona [https://guifi.net/Fuma%C3%A7a Fumaça - Porto Real])<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
|<br />
| <br />
| [https://guifi.net/es/node/80001/view/ipv4 10.7.0.0/16]<br />
| <br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Plantilla_d%27ajuda_t%C3%A8cnica_per_a_la_connexi%C3%B3_a_un_nodePlantilla d'ajuda tècnica per a la connexió a un node2015-10-27T21:32:10Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>== Prefaci ==<br />
Quan coneixem de l'existència de les xarxes lliures i Guifi.net ens arriba la fascinació de la possibilitat de fer una gran xarxa on les persones es connecten unes amb les altres i a on pots portar les teves dades en comunicació pels seus 55mil kilòmetres d'enllaços fets per persones com tu. <br />
<br />
Fer enllaços és addictiu, un cop has fet el primer ja estàs pensant en fer el segon, un cop el teu barri està cobert, ja estàs pensant en cobrir la ciutat i també en ajudar als altres a que també ho facin. <br />
<br />
Per a que les ampliacions de les xarxes funcionin ha fet falta que moltes persones abans que tu contribuïssin a crear la xarxa. Aquest text és un agraïment a totes elles:<br />
* A les que han muntat nodes i els han ajuntat amb nodes d'altres<br />
* A les que han escrit i publicat documentació<br />
* A les que han muntat servidors per al gaudi de la comunitat<br />
* A les que han fet xerrades explicant què és Guifi.net<br />
* A les que han desenvolupat i publicat programari per al desenvolupament de xarxes lliures<br />
* A les que han escrit les bases que garanteixen el creixement de la xarxa de forma responsable i no excloent (com la XOLN)<br />
* A les que han contagiat el seu entusiasme en tallers i guifilabs <br />
<br />
Gràcies a totes les persones que creuen en el compartir a l'hora de dur a terme projectes que beneficien als comuns. <br />
<br />
Són ja gairebé 30mil nodes operatius a la nostra xarxa (o segurament bastant menys si esborrem els que han quedat operatius però ja no ho estan per estar desatesos) en qualsevol cas és la responsabilitat de les persones que tenim nodes operatius al càrrec de facilitar que noves persones puguin ajuntar-se amb nosaltres de forma que puguin entrar en el procés addictiu de muntar nodes. <br />
<br />
Una d'aquestes facilitacions a ajuntar-se és la facilitació d'ajuntar-se físicament als nostres nodes operatius o projectats. <br />
<br />
La nostra llicència XOLN ja és la que garanteix que no es puguin posar restriccions artificials a ajuntar-se a la xarxa. El concepte que està darrera de la XOLN diu que ets lliure d'utilitzar tota la xarxa i lo únic que se't demana a canvi és que ajudis a estendre aquesta llibertat. <br />
Donada la quantitat de diferents tecnologies per a la interconnexió i, a més a més, canviants ràpidament, la XOLN no pot entrar i no entra en com es duu a terme l'ajuda a altres persones a que gaudeixin de la llibertat que tu has gaudit quan has entrat a connectar-te a la xarxa. Per concretar aquest procediment està aquest text, el qual ha estat redactat inicialment com a anunciament de disponibilitat i facilitació a la connexió al node Jardí Botànic de Barcelona, a Montjuïc. Aquest document és, doncs, una plantilla base per a publicar-ho a la pàgina del/s teu/s node/s de cara a facilitar aquesta ajuda a les persones interessades en connectar-se a la teva ubicació. Si et resulta útil, copia'l o adapta'l de cara a anunciar els procediments per ajudar a ajuntar-se físicament al/s teu/s node/s. <br />
<br />
== Com ajuntar-se a aquest node ==<br />
El node de <code>''Nom de la teva ubicació''</code> està situat a <code>''alçada de la teva ubicació''</code> metres d'alçada sobre el nivell del mar, és un lloc d'interès de connexió per a <code>''llocs orientatius de visibilitat d'aquest node''</code>, <code>''amb o sense sense edificis més alt que ell als voltants''</code>.<br />
<br />
Pots ajuntar-te a aquest node d'una d'aquestes quatre maneres, segons la teva ubicació i visibilitat.<br />
0.- Connectant-te en mode client al/s AP/s identificats com a <code>''AP que anuncies''</code><br />
1.- Connectant-te en mode ad-hoc a la xarxa identificada amb els APs anteriors fent servir el protocol d'enrutament dinàmic <code>''Nom del protocol d'enrutament dinàmic''</code>. Pots fer servir qualsevol software.<br />
2.- Muntant dues antenes directives enfrontades una a la teva ubicació i una altra a la meva ubicació.<br />
3.- Muntant fibra òptica fins a la meva ubicació.<br />
Per dur a terme el punt 3 ó 4 has de preparar el teu node, escriure'm un mail amb la teva disponibilitat per quedar i jo em comprometo a acompanyar-te a la instaŀlació en el període d'una setmana. <br />
Per a preparar el teu node el procediment habitual és el següent:<br />
0.- Si encara no el tens escriu un document informant tècnicament de com ajuntar-se al teu node, pots copiar directament aquest canviant les variables que creguis necessàries, pots trobar la plantilla a: http://ca.wiki.guifi.net/wiki/Plantilla_d'ajuda_tècnica_per_a_la_connexió_a_un_node<br />
<br />
<br />
=== Si és amb WiFi ===<br />
1.- Comprovar que hi ha línia de visió directa entre la teva ubicació i la meva.<br />
Per fer això projecta el teu node en el mapa i crea una línia virtual entre el teu node i el meu. L'aplicació et donarà el perfil del terreny sense comptar edificis i una imatge zenital amb els edificis, si la primera gràfica diu visibilitat segueix la segona per veure si xocaria amb edificis més alts que els teus. Si no hi ha línia de visió directa repeteix l'operació amb altres nodes més favorables.<br />
2.- Puja a la teva teulada i comprova que veus la meva ubicació. Pots fer servir l'aplicació de realitat augmentada proveïda per Isidro Manzano. O si disposes d'uns binoculars, l'edifici fa aquest aspecte: <br />
<br />
''Aquí posa una imatge de la teva ubicació tal com es veu de lluny''<br />
<br />
Orientativament pots fer un scanneig per veure si trobes un AP amb l'ESSID <code>''Nom''</code>, es tracta una antena sectorial. Si la veus amb bona senyal pots connectar-te fins que la retirem, estem en procés de canviar els seus enllaços per només directives.<br />
3.- Afegeix virtualment el teu trasto a la pàgina del teu node i l'altre trasto a la pàgina del node del Jardí Botànic i configura amb la IP proveïda des de la web de guifi.net, munta i encén la teva antena directiva cap al Jardí Botànic<br />
4.- Envia'm un mail presentant-te, dient-me la teva ubicació i dient-me la disponibilitat que tens durant el període d'una setmana. Jo revisaré que hagis fet els passos anteriors i et respondré per quedar.<br />
5.- Vine en el dia i la hora acordada amb l'antena, un pal i ferratges o un braç, cable de xarxa per exteriors, connectors i les eines que et seran necessàries per fer la instaŀlació. Porta tot el que pensis que faci falta per a fer la instałlació d'un sol cop. El muntatge de l'antena es farà a teulada i no a façana per qüestions d'estètica exigida per la gestió de l'edifici.<br />
<br />
==== Apreciacions sobre la configuració ====<br />
La teva antena anirà connectada a un port del meu maquinari. M'ofereixo a fer-te el ruteig o a que te'l facis tu si així ho desitges.<br />
<br />
=== Si és amb fibra óptica ===<br />
<br />
''En desenvolupament''<br />
<br />
== Apreciacions generals ==<br />
* Les teves antenes poden ser de qualsevol fabricant.<br />
* El mode de treball de les ràdios poden ser qualsevol dels standards oberts, com ara ad-hoc, client, AP o AP WDS.<br />
* El protocol d'enrutament pot ser qualsevol dels standards oberts com ara BGP, BATMAN-adv, BMX6.<br />
* Si una altra persona veu una de les teves antenes amb bona senyal hauràs de permetre que es connecti amb les mateixes condicions. El motiu d'aquest és evitar fer interferències als escassos canals que tenim al WiFi.<br />
<br />
[[Categoria:Documents]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Plantilla_d%27ajuda_t%C3%A8cnica_per_a_la_connexi%C3%B3_a_un_nodePlantilla d'ajuda tècnica per a la connexió a un node2015-10-27T18:51:04Z<p>Al: Es crea la pàgina amb «== Prefaci == Quan coneixem de l'existència de les xarxes lliures i Guifi.net ens arriba la fascinació de la possibilitat de fer una gran xarxa on les persones es co...».</p>
<hr />
<div>== Prefaci ==<br />
Quan coneixem de l'existència de les xarxes lliures i Guifi.net ens arriba la fascinació de la possibilitat de fer una gran xarxa on les persones es connecten unes amb les altres i a on pots portar les teves dades en comunicació pels seus 55mil kilòmetres d'enllaços fets per persones com tu. <br />
<br />
Fer enllaços és addictiu, un cop has fet el primer ja estàs pensant en fer el segon, un cop el teu barri està cobert, ja estàs pensant en cobrir la ciutat i també en ajudar als altres a que també ho facin. <br />
<br />
Per a que les ampliacions de les xarxes funcionin ha fet falta que moltes persones abans que tu contribuïssin a crear la xarxa. Aquest text és un agraïment a totes elles:<br />
* A les que han muntat nodes i els han ajuntat amb nodes d'altres<br />
* A les que han escrit i publicat documentació<br />
* A les que han muntat servidors per al gaudi de la comunitat<br />
* A les que han fet xerrades explicant què és Guifi.net<br />
* A les que han desenvolupat i publicat programari per al desenvolupament de xarxes lliures<br />
* A les que han escrit les bases que garanteixen el creixement de la xarxa de forma responsable i no excloent (com la XOLN)<br />
* A les que han contagiat el seu entusiasme en tallers i guifilabs <br />
<br />
Gràcies a totes les persones que creuen en el compartir a l'hora de dur a terme projectes que beneficien als comuns. <br />
<br />
Són ja gairebé 30mil nodes operatius a la nostra xarxa (o segurament bastant menys si esborrem els que han quedat operatius però ja no ho estan per estar desatesos) en qualsevol cas és la responsabilitat de les persones que tenim nodes operatius al càrrec de facilitar que noves persones puguin ajuntar-se amb nosaltres de forma que puguin entrar en el procés addictiu de muntar nodes. <br />
<br />
Una d'aquestes facilitacions a ajuntar-se és la facilitació d'ajuntar-se físicament als nostres nodes operatius o projectats. <br />
<br />
La nostra llicència XOLN ja és la que garanteix que no es puguin posar restriccions artificials a ajuntar-se a la xarxa. El concepte que està darrera de la XOLN diu que ets lliure d'utilitzar tota la xarxa i lo únic que se't demana a canvi és que ajudis a estendre aquesta llibertat. <br />
Donada la quantitat de diferents tecnologies per a la interconnexió i, a més a més, canviants ràpidament, la XOLN no pot entrar i no entra en com es duu a terme l'ajuda a altres persones a que gaudeixin de la llibertat que tu has gaudit quan has entrat a connectar-te a la xarxa. Per concretar aquest procediment està aquest text, el qual ha estat redactat inicialment com a anunciament de disponibilitat i facilitació a la connexió al node Jardí Botànic de Barcelona, a Montjuïc. Aquest document és, doncs, una plantilla base per a publicar-ho a la pàgina del/s teu/s node/s de cara a facilitar aquesta ajuda a les persones interessades en connectar-se a la teva ubicació. Si et resulta útil, copia'l o adapta'l de cara a anunciar els procediments per ajudar a ajuntar-se físicament al/s teu/s node/s. <br />
<br />
== Com ajuntar-se a aquest node ==<br />
El node de <code>''Nom de la teva ubicació''</code> està situat a <code>''alçada de la teva ubicació''</code> metres d'alçada sobre el nivell del mar, és un lloc d'interès de connexió per a <code>''llocs orientatius de visibilitat d'aquest node''</code>, <code>''amb o sense sense edificis més alt que ell als voltants''</code>.<br />
<br />
Pots ajuntar-te a aquest node d'una d'aquestes quatre maneres, segons la teva ubicació i visibilitat.<br />
0.- Connectant-te en mode client al/s AP/s identificats com a <code>''AP que anuncies''</code><br />
1.- Connectant-te en mode ad-hoc a la xarxa identificada amb els APs anteriors fent servir el protocol d'enrutament dinàmic <code>''Nom del protocol d'enrutament dinàmic''</code>. Pots fer servir qualsevol software.<br />
2.- Muntant dues antenes directives enfrontades una a la teva ubicació i una altra a la meva ubicació.<br />
3.- Muntant fibra òptica fins a la meva ubicació.<br />
Per dur a terme el punt 3 ó 4 has de preparar el teu node, escriure'm un mail amb la teva disponibilitat per quedar i jo em comprometo a acompanyar-te a la instaŀlació en el període d'una setmana. <br />
Per a preparar el teu node el procediment habitual és el següent:<br />
0.- Si encara no el tens escriu un document informant tècnicament de com ajuntar-se al teu node, pots copiar directament aquest canviant les variables que creguis necessàries, pots trobar la plantilla a: http://ca.wiki.guifi.net/wiki/Plantilla_d'ajuda_tècnica_per_a_la_connexió_a_un_node<br />
<br />
<br />
=== Si és amb WiFi ===<br />
1.- Comprovar que hi ha línia de visió directa entre la teva ubicació i la meva.<br />
Per fer això projecta el teu node en el mapa i crea una línia virtual entre el teu node i el meu. L'aplicació et donarà el perfil del terreny sense comptar edificis i una imatge zenital amb els edificis, si la primera gràfica diu visibilitat segueix la segona per veure si xocaria amb edificis més alts que els teus. Si no hi ha línia de visió directa repeteix l'operació amb altres nodes més favorables.<br />
2.- Puja a la teva teulada i comprova que veus la meva ubicació. Pots fer servir l'aplicació de realitat augmentada proveïda per Isidro Manzano. O si disposes d'uns binoculars, l'edifici fa aquest aspecte: <br />
<br />
''Aquí posa una imatge de la teva ubicació tal com es veu de lluny''<br />
<br />
Orientativament pots fer un scanneig per veure si trobes un AP amb l'ESSID <code>''Nombre''</code>, es tracta una antena sectorial. Si la veus amb bona senyal pots connectar-te fins que la retirem, estem en procés de canviar els seus enllaços per només directives.<br />
3.- Afegeix virtualment el teu trasto a la pàgina del teu node i l'altre trasto a la pàgina del node del Jardí Botànic i configura amb la IP proveïda des de la web de guifi.net, munta i encén la teva antena directiva cap al Jardí Botànic<br />
4.- Envia'm un mail presentant-te, dient-me la teva ubicació i dient-me la disponiblitat que tens durant el període d'una setmana. Jo revisaré que hagis fet els passos anteriors i et respondré per quedar.<br />
5.- Vine en el dia i la hora acordada amb l'antena, un pal i ferratges o un braç, cable de xarxa per exteriors, connectors i les eïnes que et seran necessàries per fer la instaŀlació. Porta tot el que pensis que faci falta donat que el Jardí Botànic està en un lloc allunyat i serà preferible no haver de tornar a buscar coses. El muntatge de l'antena es farà a teulada i no a façana per qüestions d'estètica exigida per la gestió de l'edifici.<br />
Apreciacions sobre la configuració:<br />
La teva antena anirà connectada a un port del meu maquinari. M'ofereixo a fer-te el ruteig o a que te'l facis tu si així ho desitges.<br />
<br />
<br />
=== Si és amb fibra óptica ===<br />
<br />
''En desenvolupament''<br />
<br />
== Apreciacions generals ==<br />
* Les teves antenes poden ser de qualsevol fabricant.<br />
* El mode de treball de les ràdios poden ser qualsevol dels standards oberts, com ara ad-hoc, client, AP o AP WDS.<br />
* El protocol d'enrutament pot ser qualsevol dels standards oberts com ara BGP, BATMAN-adv, BMX6.<br />
* Si una altra persona veu una de les teves antenes amb bona senyal hauràs de permetre que es connecti amb les mateixes condicions. El motiu d'aquest és evitar fer interferències als escassos canals que tenim al WiFi.</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-10T13:23:13Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels [[wikipedia:ca:Encaminador#Connectivitat_Small_Office.2C_home_Office_.28SOHO.29|routers SOHO]], és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines,... són routers normalment dissenyats per a interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* '''Roaming''': amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells la connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* '''Integració amb Guifi.net'''<br />
* '''IPv6''': tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* '''Autenticació''' a tota la xarxa '''per MAC''' del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* '''Pantalla de presentació''' del projecte Guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* '''Gestió d'accés''': permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a '''mapa amb la qualitat dels enllaços''' a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta per un sol router, amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors", a més a més aporta soŀlucions addicionals com IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació en mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan, aproximadament, a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda). Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no ho feien i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins d'una caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' [https://github.com/libre-mesh/lime-build Crea una imatge de Libre-mesh per al teu dispositiu]. Si necessites ajuda per fer-ho pots [https://lists.libre-mesh.org/mailman/listinfo/users contactar amb la llista de correu de Libre-mesh].<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu supernode ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
En aquest cas simplement has de configurar al teu supernode, al mateix port on estigui connectat el teu router SOHO, l'anunci per BGP de la xarxa <code>10.x.x.x/21</code> i li poses la IP <code>10.x.x.2</code>.<br />
<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
Si la teva ubicació és la d'un node i no supernode la configuració és diferent (per definició un "node" o un "node client" és una ubicació que només té una ràdio, mentre que un "supernode" és un node amb més d'una ràdio), en tal cas lo que passarà al afegir un nou trasto amb ràdio el node esdevindrà supernode. Per a fer-ho s'ha d'instaŀlar el dimoni Bird, que permet integrar el protocol [[BGP]] sobre OpenWrt de forma lleugera. Al Google Summer of Code del 2014 a més a més es va a dur a terme per part de Guifi.net una integració amb UCI i LUCI, gestió per línia de comandes i per interfície gràfica.<br />
<br />
''Els passos concrets formaran part d'aquest manual.''<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
Per a obtenir una IPv6 global fem servir el projecte lliure per a xarxes comunitàries Librenet6 que es un túnel broker que utilitza [[tinc]].<br />
<br />
El manual oficial explica com fer-ho per a aquests routers SOHO (i també per a PCs i màquins virtuals):<br />
* http://docs.altermundi.net/LibreNet6/Setup<br />
La implementació està basada en la teoria avançada en l'article de Ramon Roca:<br />
* [http://www.codigosur.org/article/las-redes-libres-y-la-ipv6-como-medio-para-llegar-/ Las redes libres y la IPv6 como medio para llegar a una Internet para todos]<br />
<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T21:22:31Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels [[wp:[[Encaminador#Connectivitat_Small_Office.2C_home_Office_.28SOHO.29]] routers SOHO], és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines,... són routers normalment dissenyats per a interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* '''Roaming''': amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells la connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* '''Integració amb Guifi.net'''<br />
* '''IPv6''': tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* '''Autenticació''' a tota la xarxa '''per MAC''' del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* '''Pantalla de presentació''' del projecte Guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* '''Gestió d'accés''': permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a '''mapa amb la qualitat dels enllaços''' a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta per un sol router, amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors", a més a més aporta soŀlucions addicionals com IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació en mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan, aproximadament, a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda). Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no ho feien i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins d'una caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' [https://github.com/libre-mesh/lime-build Crea una imatge de Libre-mesh per al teu dispositiu]. Si necessites ajuda per fer-ho pots [https://lists.libre-mesh.org/mailman/listinfo/users contactar amb la llista de correu de Libre-mesh].<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu supernode ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
En aquest cas simplement has de configurar al teu supernode, al mateix port on estigui connectat el teu router SOHO, l'anunci per BGP de la xarxa <code>10.x.x.x/21</code> i li poses la IP <code>10.x.x.2</code>.<br />
<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
Si la teva ubicació és la d'un node i no supernode la configuració és diferent (per definició un "node" o un "node client" és una ubicació que només té una ràdio, mentre que un "supernode" és un node amb més d'una ràdio), en tal cas lo que passarà al afegir un nou trasto amb ràdio el node esdevindrà supernode. Per a fer-ho s'ha d'instaŀlar el dimoni Bird, que permet integrar el protocol [[BGP]] sobre OpenWrt de forma lleugera. Al Google Summer of Code del 2014 a més a més es va a dur a terme per part de Guifi.net una integració amb UCI i LUCI, gestió per línia de comandes i per interfície gràfica.<br />
<br />
''Els passos concrets formaran part d'aquest manual.''<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
Per a obtenir una IPv6 global fem servir el projecte lliure per a xarxes comunitàries Librenet6 que es un túnel broker que utilitza [[tinc]].<br />
<br />
El manual oficial explica com fer-ho per a aquests routers SOHO (i també per a PCs i màquins virtuals):<br />
* http://docs.altermundi.net/LibreNet6/Setup<br />
La implementació està basada en la teoria avançada en l'article de Ramon Roca:<br />
* [http://www.codigosur.org/article/las-redes-libres-y-la-ipv6-como-medio-para-llegar-/ Las redes libres y la IPv6 como medio para llegar a una Internet para todos]<br />
<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T19:12:30Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' [https://github.com/libre-mesh/lime-build Crea una imatge de Libre-mesh per al teu dispositiu]. Si necessites ajuda per fer-ho pots [https://lists.libre-mesh.org/mailman/listinfo/users contactar amb la llista de correu de Libre-mesh].<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu supernode ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
En aquest cas simplement has de configurar al teu supernode, al mateix port on estigui connectat el teu router SOHO, l'anunci per BGP de la xarxa <code>10.x.x.x/21</code> i li poses la IP <code>10.x.x.2</code>.<br />
<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
Si la teva ubicació és la d'un node i no supernode la configuració és diferent (per definició un "node" o un "node client" és una ubicació que només té una ràdio, mentre que un "supernode" és un node amb més d'una ràdio), en tal cas lo que passarà al afegir un nou trasto amb ràdio el node esdevindrà supernode. Veiem com fer-ho:<br />
<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
Per a obtenir una IPv6 global fem servir el projecte lliure per a xarxes comunitàries Librenet6 que es un túnel broker que utilitza [[tinc]].<br />
<br />
El manual oficial explica com fer-ho per a aquests routers SOHO (i també per a PCs i màquins virtuals):<br />
* http://docs.altermundi.net/LibreNet6/Setup<br />
La implementació està basada en la teoria avançada en l'article de Ramon Roca:<br />
* [http://www.codigosur.org/article/las-redes-libres-y-la-ipv6-como-medio-para-llegar-/ Las redes libres y la IPv6 como medio para llegar a una Internet para todos]<br />
<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T19:02:23Z<p>Al: /* IPv6 global */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu supernode ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
En aquest cas simplement has de configurar al teu supernode, al mateix port on estigui connectat el teu router SOHO, l'anunci per BGP de la xarxa <code>10.x.x.x/21</code> i li poses la IP <code>10.x.x.2</code>.<br />
<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
Si la teva ubicació és la d'un node i no supernode la configuració és diferent (per definició un "node" o un "node client" és una ubicació que només té una ràdio, mentre que un "supernode" és un node amb més d'una ràdio), en tal cas lo que passarà al afegir un nou trasto amb ràdio el node esdevindrà supernode. Veiem com fer-ho:<br />
<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
Per a obtenir una IPv6 global fem servir el projecte lliure per a xarxes comunitàries Librenet6 que es un túnel broker que utilitza [[tinc]].<br />
<br />
El manual oficial explica com fer-ho per a aquests routers SOHO (i també per a PCs i màquins virtuals):<br />
* http://docs.altermundi.net/LibreNet6/Setup<br />
La implementació està basada en la teoria avançada en l'article de Ramon Roca:<br />
* [http://www.codigosur.org/article/las-redes-libres-y-la-ipv6-como-medio-para-llegar-/ Las redes libres y la IPv6 como medio para llegar a una Internet para todos]<br />
<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T13:26:02Z<p>Al: /* En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu supernode ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
En aquest cas simplement has de configurar al teu supernode, al mateix port on estigui connectat el teu router SOHO, l'anunci per BGP de la xarxa <code>10.x.x.x/21</code> i li poses la IP <code>10.x.x.2</code>.<br />
<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
Si la teva ubicació és la d'un node i no supernode la configuració és diferent (per definició un "node" o un "node client" és una ubicació que només té una ràdio, mentre que un "supernode" és un node amb més d'una ràdio), en tal cas lo que passarà al afegir un nou trasto amb ràdio el node esdevindrà supernode. Veiem com fer-ho:<br />
<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T13:02:52Z<p>Al: /* En el cas de que el teu node ja anuncii alguna ruta BGP */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu supernode ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
En aquest cas simplement has de configurar al teu supernode, al mateix port on estigui connectat el teu router SOHO, l'anunci per BGP de la xarxa <code>10.x.x.x/21</code> i li poses la IP <code>10.x.x.2</code>.<br />
<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T12:51:39Z<p>Al: /* Configuració */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.x.x.x/21<br />
uci set network.lan.ipaddr=10.x.x.x<br />
uci set network.lan.gateway=10.x.x.2<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
On <code>10.x.x.x</code> és la IP otorgada a la web i <code>10.x.x.2</code> és la IP del gateway (quan només hi ha un acaba amb .2).<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu node ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T12:35:37Z<p>Al: /* Extensió de features */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
<br />
<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu node ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Consideracions de seguretat ==<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-09T11:53:11Z<p>Al: /* Configuració */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers sigui accessible d'anada i tornada per tot Guifi.net ha de tenir una IP 10.x.x.x de guifi.net. Quina? Per a aconseguir-la has de declarar el trasto a la web de guifi i afegir-li una ràdio de tipus "mesh". Al fer això automàticament aquesta interfície de xarxa tindrà una IP 10.x.x.x de guifi.net.<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
==== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net a dins dels trastos ====<br />
Primer definirem cada una d'aquestes IPs a cada un dels router SOHO i, després, si és pertinent, l'anunciarem per [[BGP]].<br />
===== Configurant la IP 10.x.x.x de guifi.net als routers SOHO =====<br />
Entra per telnet [[Configura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços#Instaŀlació|tal com hem dit a l'apartat "Instaŀlació"]] i executa les següents comandes:<br />
<br />
<br />
===== Anunciant la IP 10.x.x.x de guifi.net per BGP =====<br />
====== En el cas de que el teu node ja anuncii alguna ruta BGP ======<br />
====== En el cas de que el teu node encara no sigui supernode i, per tant, encara no tingui BGP ======<br />
<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-07T18:32:35Z<p>Al: /* Instaŀlació */</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
* '''1''' Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
* '''2''' Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
* '''3''' Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
* '''4''' Repeteix els passos de flasheig (1 i 2) per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming. Un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]]. Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers siguin accessibles d'anada i tornada per a Guifi.net han de tenir un IP que serà assignada després de declarar el trasto a la web de guifi i posar-li una ràdio de tipus "mesh".<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-07T18:23:14Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
# Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
<br />
# Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
<br />
Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
<br />
Repeteix els passos de flasheig per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming, un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]] . Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers siguin accessibles d'anada i tornada per a Guifi.net han de tenir un IP que serà assignada després de declarar el trasto a la web de guifi i posar-li una ràdio de tipus "mesh".<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
== Extensió de features ==<br />
Si el teu router disposa d'un port USB aquest es pot fer servir per connectar un disc dur i configurar el router com a servidor d'arxius [[FTP]], properament ampliarem el manual per a incloure aquesta característica.<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Configura_el_teu_router_o_routers_interns_per_a_fer_roaming_%2B_IPv6_global_%2B_hotspot_%2B_mapa_de_qualitat_d%27enlla%C3%A7osConfigura el teu router o routers interns per a fer roaming + IPv6 global + hotspot + mapa de qualitat d'enllaços2015-02-07T18:07:22Z<p>Al: Es crea la pàgina amb «Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines...».</p>
<hr />
<div>Aquest manual està destinat a ajudar a la configuració dels routers SOHO, és a dir, que formen part habitualment de la xarxa local de dins de pisos, cases, oficines, és a dir routers normalment d'interiors (encara que també serveix per donar cobertura a jardins, horts, patis o terrasses) que normalment formen part d'una subxarxa privada de l'estil 192.168.x.x<br />
<br />
És un manual per treure'n un profit adicional d'aquests routers que els fan fer tasques de:<br />
* Roaming: amb més d'un d'aquests routers configurats de la mateixa manera en un espai on hi hagin interseccions entre ells una connectivitat en mobilitat funcionarà sense que l'usuari hagi de canviar activament entre ells<br />
* Integració amb Guifi.net<br />
* IPv6: tant el router SOHO como els clients connectats a ells tindran IPv6 globals<br />
* Autenticació a tota la xarxa per MAC del client: els clients connectats habitualment no necessitaran loguejar-se ni rebran pantalla de presentació<br />
* Pantalla de presentació del projecte guifi.net, a més, si vols, del teu negoci o de serveis que tinguis a la teva xarxa local<br />
* Gestió d'accés: permetre o no als teus clients accedir a la sortida a internet amb contrasenya a la pantalla de presentació, sent els accessos a tota la xarxa de comuns oberta, lliure i neutral sense contrasenya<br />
* Representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
Aquest projecte neix d'intentar cobrir una necessitat i/o intentar soŀlucionar una problemàtica.<br />
<br />
=== Necessitat a cobrir ===<br />
La necessitat de mantenir la connexió entre vàries estàncies d'un mateix habitatge multi-estància no pot ser actualment coberta en varis estàncies per un sol router amb lo qual s'ha d'optar per tenir més d'un, provocant o bé que els clients s'hagin de configurar per a cada un d'ells de forma específica i es talli la connexió entre canvis o optar per comprar addicionalment soŀlucions fetes a mida com els anomenats "repetidors". La soŀlució que proposa aquest manual és similar a la dels anomenats "repetidors" més a les soŀlucions addicionals d'IPv6, autenticació, pantalla de presentació, gestió d'accés i representació a mapa amb la qualitat dels enllaços a temps real.<br />
<br />
=== Problemàtica a soŀlucionar ===<br />
A ciutats mitjanes o grans tenim saturació de l'espectre en la banda de l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses (2,4GHz) degut a la proliferació d'APs i clients que estan permanentment radiant en aquestes bandes. Aquesta problemàtica es fa manifesta quan fent un scan de xarxes WiFi a 2,4GHz en un habitatge apareixen sovint més de 20 xarxes (recordem que la banda dels 2,4GHz només té 3 canals no solapables, inclús el primer canal i l'últim es solapen si estan a menys d'1 metre un de l'altre. És a dir que aquestes 20 xarxes estan fent servir els mateixos canals i s'estan provocant interferències i, per tant, baixada de la senyal i de l'ample de banda) . Aquest manual és un pas en la direcció de soŀlucionar aquesta problemàtica.<br />
<br />
==== Proliferació de routers ADSL amb WiFi ====<br />
Aquesta problemàtica es va iniciar al nostre país aproximadament al 2003 quan els routers ADSL destinats a l'ús domèstic o de petites i mitjanes empreses incorporaven per defecte WiFi emetent permanentment. En aquell moment encara una mateixa ADSL amb WiFi podia donar connectivitat a un habitatge més a habitatges dels costats per defecte, però l'ús massiu d'encriptació primer WEP i, després WPA i WPA2 va provocar "l'efecte crida": persones ja acostumades a tenir WiFi a la pròpia casa d'una connexió oberta que el veí compartia, al trobar-se-la un dia xifrada, va optar per comprar-se la seva pròpia i, a més, xifrar-la per no ser els únics que no la xifraven i trobar-se que el seu ample de banda baixava irremeiablement (recordem que els amples de banda de la majoria de la població del nostre país que fa servir connexions a internet privatives és molt ajustat, per no dir escàs).<br />
<br />
==== Competició de les companyies per a comercialitzar connexions domèstiques que han d'emetre per sobre dels seus competidors ====<br />
Moltes són les companyies que al nostre país comercialitzen el servei d'ADSL o fibra òptica amb WiFi des de fa molts anys. Les companyies, inicialment no feien dissenys amb WiFis tant potents com ara perquè baixaven els costos a lo mínim per a cobrir un habitatge mitjà, però donat a la gran competició a la banda dels 2,4GHz progressivament van anar comercialitzant routers amb WiFis més potents (emetent a més watts) i, per tant, creant encara més soroll a les altres que, al mateix temps optaven per comercialitzar WiFis encara més potents i així successivament.<br />
<br />
==== Proliferació massiva de clients amb WiFi intentant permanentment connectar-se ====<br />
Per si els routers ADSL o de fibra que incorporen WiFi per defecte no fos prou per a una banda tan escassa a això les hi hem de sumar les impressores que també incorporen WiFi i, sobretot els dispositius dels clients, en un primer moment portàtils i després mòbils i tablets que, encara que fent un scan en la seva banda no es veuen també ens els trobem emetent i creant soroll i interferències a les altres xarxes, tinguin o no tinguin connectivitat (ja que si no la tenen normalment la tenen activada per a rastrejar permanentment connexions). Els fabricants d'aquests dispositius també han pujat la potència d'emissió amb el temps per als mateixos motius que els enumerats en els de les companyies de serveis.<br />
<br />
== Material necessari == <br />
Aquest manual suggereix la reutilització del material d'interior que un usuari de guifi.net ja acostuma a disposar, és a dir, un router WiFi dels anomenats SOHO (és a dir, el router d'interior que la gent sol tenir a casa) connectat al node o supernode que habitualment té a la seva pròpia taulada per una de les seves interfícies ethernet. Qualsevol que estigui a la [http://wiki.openwrt.org/toh/start llista àmplia de routers soportats per OpenWrt] és vàlid.<br />
<br />
Si estàs llegint el manual i encara no tens cap d'aquests routers i es tracta d'aconseguir un expressament recomanem el TP-Link WDR3500 (a partir de 35€) si la teva connexió és de 100Mbps o el router TP-Link WDR3600 (a partir de 50€) si la teva connexió és Gigabit.<br />
<br />
Si el teu escenari és diferent i no et baixa cap cable des de la teulada pots fer servir aquests routers en exteriors ficats a dins d'una caixa estanca (o directament un d'exterior) i un altre a dins de casa, estalviant-te el cable. Per al router d'exterior recomanem els Ubiquiti Nanostation M2 o similar, això sí, sempre connectat per cable ethernet a un altre router.<br />
<br />
Si el teu escenari és un gran hort, pati, jardí o parc i lo que vols és donar connectivitat en exteriors pots optar per posar el TP-Link WDR3500 dins de caixa estanca o una parella Ubiquiti Nanostation M5 - Ubiquiti Nanostation M2 per cada amplitud central que vulguis donar cobertura.<br />
<br />
Si el teu escenari és un altre, [mailto:al_arroba_blogmail.cc envia'm un mail] per a que et pugui assessorar.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
# Descarrega't una imatge genèrica de Libre-mesh per al teu dispositiu (si no existeix baixa't el codi font i compila-la. Si necessites ajuda per fer-ho pots contactar amb la llista de correu de Libre-mesh.<br />
<br />
# Flasheja el teu dispositiu amb la imatge que t'has baixat. Molts routers SOHO tenen una interfície web per fer-ho. Aquest pas pot trigar més de dos minuts depenent del router fins que es reinicia vàries vegades.<br />
<br />
El procés haurà acabat quan puguis entrar per telnet al router. Per a fer-ho connectat al switch ethernet del router si en té i fes un ping per a descobrir la IPv6 amb la comanda:<br />
ping6 -c3 ff02::1%eth0<br />
On <code>eth0</code> és la interfície per a on estàs connectat al router. Probablement et respondran dues IPs, la teva (amb temps de resposta 0,0 milisegons) i una altra que és la del router que serà la que hauràs de copiar i fer-la servir de la següent manera:<br />
telnet fe80::290:a9ff:fe0c:1aab%eth0<br />
(on <code>fe80::290:a9ff:fe0c:1aab</code> és la IP que t'ha respost).<br />
<br />
Conecta la interfície WAN (la que està separada de la resta, la que es blava en els routers TP-Link) al cable que enllaça amb la teva xarxa cablejada (ja sigui de guifi.net o d'internet).<br />
<br />
Repeteix els passos de flasheig per a cada un dels routers amb els que després faràs roaming, un cop acabat el flasheig els routers automàticament anunciaran els mateixos SSID i es comunicaran entre ells les rutes per tal de que els seus clients es mantinguin enllaçats i enrutats en tot moment. Pots connectar més d'un a guifi.net/internet, però amb un en seria prou, és a dir la resta poden no tenir cap cable connectat, encara que seria recomanable que en tal cas tinguessin dues interfícies WiFi (o connectar un altre router WiFi al cable).<br />
<br />
Amb això només ja tindries la part del roaming soŀlucionada com a resultat que integra per defecte [[Libre-mesh]] . Anem a la resta.<br />
<br />
== Configuració ==<br />
Aquestes configuracions activen features independents unes d'altres, pots fer-es amb un altre ordre, fer-les en un altre moment o, simplement no fer-les i no disposar de les features.<br />
=== Enrutat d'anada i tornada amb IPs públiques de guifi.net ===<br />
Per a que la subxarxa creada pels teus routers siguin accessibles d'anada i tornada per a Guifi.net han de tenir un IP que serà assignada després de declarar el trasto a la web de guifi i posar-li una ràdio de tipus "mesh".<br />
==== Consideració prèvia ====<br />
Abans de que puguis posar una ràdio de tipus "mesh" la teva zona ha de tenir una subxarxa mesh asignada, comproba que això és així a [[Annex:subxarxes_mesh|la taula de subxarxes mesh]], si la teva zona no està a la llista, llavors has de [[Obrir_xarxes_tipus_mesh_a_través_de_Guifi.net|crear una]].<br />
=== IPv6 global ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Autenticació a tota la xarxa per MAC del client ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Pantalla de presentació o splash ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Gestió d'accés ===<br />
''en desenvolupament''<br />
=== Representació dels enllaços i les seves qualitats en un mapa ===<br />
''en desenvolupament''<br />
<br />
[[Categoria:MANET]]<br />
[[Categoria:IPv6]]<br />
[[Categoria:Mapes]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-12-11T16:04:25Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh a Cornellà]]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi han nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 9 i 140<br />
| 11<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-12-11T15:49:24Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh a Cornellà]]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi han nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.1.152.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f017::/64<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-12-11T15:39:04Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh a Cornellà]]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi han nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| eixD<br />
| [[Eixample Dret]]<br />
| Barri de l'Eixample Dret a Barcelona<br />
| <br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.1.152.0/21<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-11-11T17:22:25Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IPv4<br />
! IPv6<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.integral.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
| 11<br />
| 10.1.104.0/21<br />
| 2a00:1508:1:f000 o 2a00:1508:1:fe4c::/64<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh a Cornellà]]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/20<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi han nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
|<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|SFCM<br />
| Mesh a Sant Feliu de Codines<br />
| Sant Feliu de Codines, Valles Oriental, BCN<br />
| <br />
|[[qMp]]<br />
|<br />
| <br />
| 10.91.176.0/22<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-08-14T20:43:07Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IP<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
| Cada node te el seu, la URL al node de guifi.net, exemple guifi.net/bcnsalvadors24<br />
| [[qMp]]<br />
| 136-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HCMT<br />
| [[Horta-Carmel-Montbau-Teixonera]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
| 10.1.104.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh a Cornellà]]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| afrd<br />
| Aiguafreda<br />
| <br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.120.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| [http://www.digitalmerthyr.org.uk Digital Merthyr]<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/17<br />
|<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
|style="background-color: orange;"| 10.3.0.0/21 <ref name="conflict"> '''IMPORTANT: encara hi han nodes amb IPs del rang antic que entra en conflicte amb el rang de Wales.'''</ref><br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Castelló]]<br />
| Ciutat de Castelló al País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh de Benicàssim]]<br />
| Ciutat de Benicàssim a la província de Castelló, País Valencià<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| -<br />
|<br />
| 10.4.8.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| sn<br />
| [[Sierra Libre]]<br />
| Región de la Sierra Norte, en el Estado de Oaxaca, México<br />
| sierralibre.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| <br />
|<br />
| 10.72.8.0/21<br />
|<br />
|}<br />
<br />
<references /><br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/UnsolclicUnsolclic2014-05-22T06:13:44Z<p>Al: /* Fortaleses i Febleses */</p>
<hr />
<div>{{wikificar}}<br />
= Introducció i Definició =<br />
<br />
L'UnsolClic és una eina per configurar els aparells que formen part de la xarxa [http://guifi.net Guifi.net] i un dels factors clau per al seu creixement i expansió. Pren la forma d'un fitxer de text que correspòn a una sequència d'ordres escrita en el llenguatge acceptat per el aparell que utilitzem per connectar a la xarxa lliure guifi.net. <br />
<br />
Aquest document vol descriure, des de la vessant del desenvolupament del mòdul [https://gitorious.org/guifi/drupal-guifi Drupal-Guifi], tots els processos involucrats en la confecció del UnsolClic<br />
<br />
== Fortaleses i Febleses ==<br />
* Fortaleses <br />
** Aïlla a l'usuari de la configuració del trasto<br />
** Actua com a backup de la configuració <br />
** Fa visibles les configuracións dels trastos per a tots els usuaris<br />
** Dóna consistència a la xarxa <br />
* Febleses<br />
** Ha de generar codi en diferents llenguatges per a diferents [[dispositiu]]s, per tant s'han de conèixer mínimament aquests llenguatges<br />
** La incorporació de dispositius nous requereix aquesta codificació i porta temps. <br />
** En la seva implementació actual es genera a l'instant i no fa [[cache]] ni manté [[control de versions<br />
]]<br />
<br />
== Exemples == <br />
* Nodes Client <br />
** Linksys WRT54GL :[http://guifi.net/ca/guifi/device/315/view/unsolclic UnSolclic DD-Guifi] del node [http://guifi.net/ca/node/1589 Gurb Castell]<br />
** Nanostation 2 : [http://guifilocal/ca/guifi/device/26702/view/unsolclic AirOS 2.0] del node [http://guifilocal/ca/guifi/device/26702 TRSANord80Rd1]<br />
* Supernodes <br />
** Linksys WRT54GL<br />
** RouterBoard RB433 : [http://guifilocal/ca/guifi/device/30084/view/unsolclic RouterOS 4.0+] del node [http://guifilocal/ca/guifi/device/30084 TRSASocietatNord]<br />
<br />
= Procés de Generació = <br />
<br />
<br />
== La recepta dels tres passos per connectar == <br />
<br />
Abans de generar el UnSolClic cal que completem a la web de guifi.net la recepta dels [https://guifi.net/ca/connectar_a_guifi tres passos per connectar], que ens proporcionarà tota la informació imprescindible, bàsicament<br />
* 1. Crear un node, defineix el nom del node, la zona de la que hereta configuracions, etc...<br />
<br />
[[File:Addnode1.png]]<br />
<br />
* 2. Crear un trasto, defineix totes les propietats del nostre aparelli el firmware que executa, així com dades identificatives del nostre trasto.<br />
<br />
[[File:Addradio1b.png]]<br />
<br />
* 3. Crear un enllaç, defineix quines seran les connexions del nostre node, l'adreça IP assignada i quins protocols d'enrutament s'utilitzaran<br />
<br />
[[File:Addradio3b.png]]<br />
<br />
== Fitxers involucrats (per ordre d'execució) == <br />
<pre><br />
├── guifi.module : Definició de rutes<br />
├── guifi_unsolclic.inc.php : Execució Ruta UnSolclic, preparació de dependencies, generació Unsolclic<br />
├── guifi_includes.inc.php : Funcions diverses de guifi.<br />
├── guifi_node.inc.php : Càrrega de la informació del node<br />
├── guifi_devices.inc.php : Càrrega de la informació del trasto<br />
├── guifi_radios.inc.php : Càrrega de la informació de la radio<br />
├── guifi_interfaces.inc.php : Càrrega de la informació de les interfaces<br />
├── guifi_ipv4.inc.php : Càrrega de la informació de les adreces ip<br />
├── guifi_links.inc.php : Càrrega de la informació dels enllaços<br />
</pre><br />
<br />
== Entitats involucrades ==<br />
* Zona, la més específica de les diferents zones de la xarxa guifi.net on volem connectar, és a dir, que no tingui altres subzones<br />
* Node, la ubicació concreta des d'on volem connectar. <br />
** Trasto (device), l'aparell que utilitzarem per realitzar la connexió ( un node pot tenir més de un trasto i de diferents tipus) <br />
** Radio , el dispositiu inalàmbric que utilitza el nostre trasto per establir una connexió física ( per enllaçar es requereix almenys una radio) <br />
** Interface , el nom mitjançant el qual interactuem amb la radio (n'hi pot haver vàries per cada radio) <br />
** IPV4 , cadascuna de les adreces IP que reben les interfaces.<br />
** Enllaços (links) , cadascuna de les connexions del nostre trasto amb altres trastos propers (poden ser wireless o per cable).<br />
* Fabricant, la casa comercial que ven el trasto<br />
* Model, la denominació pròpia del fabricant per a determinar el trasto<br />
* Firmware, el programari intern que executa el trasto per realitzar totes les seves funcions (pot ser propietat del Fabricant, de tercers o de Programari Lliure) <br />
<br />
== Esquema de la Base de Dades ==<br />
<br />
En la següent imatge es pot veure l'esquema de les taules de les entitats involucreades en la generació del fitxer UnSolClic:<br />
<br />
[[File:TaulesUnSolclic2.png]]<br />
<br />
== Families de Casos actuals ==<br />
Les configuracions UnSolclic existents es basen en les següents famílies de [[firmware]]s : <br />
* [[Kamikaze]]<br />
* [[AirOs]]<br />
* [[GuifiStation]]<br />
* [[RouterOS]]<br />
* [[WRT-SveaSoft]]<br />
<br />
TODO : Faltaria afegir altres firmwares com el de [[qMp]], etc... <br />
<br />
Actualment, tot el codi implicat dels unsolclics es troba dins de la carpeta [https://gitorious.org/guifi/drupal-guifi/trees/master/firmware firmware], on tenim un fitxer per cadascuna de les families esmentades. <br />
<pre><br />
├── firmware<br />
│ ├── [https://gitorious.org/guifi/drupal-guifi/blobs/master/firmware/airos.inc.php airos.inc.php<br />
│ ├── firmware-todo.inc.php<br />
│ ├── guifistationos.inc.php<br />
│ ├── kamikaze<br />
│ │ ├── ar71xx<br />
│ │ │ └── kamikaze_ap.inc.php<br />
│ │ ├── atheros<br />
│ │ │ ├── kamikaze_ad-hoc.inc.php<br />
│ │ │ ├── kamikaze_ap.inc.php<br />
│ │ │ └── kamikaze_client.inc.php<br />
│ │ ├── broadcom<br />
│ │ │ ├── kamikaze_ad-hoc.inc.php<br />
│ │ │ ├── kamikaze_ap.inc.php<br />
│ │ │ └── kamikaze_client.inc.php<br />
│ │ └── ixp4xx<br />
│ │ └── kamikaze_ap.inc.php<br />
│ ├── kamikaze.inc.php<br />
│ ├── mikrotik-routeros.inc.php<br />
│ └── wrt-sveasoft-dd.inc.php<br />
</pre><br />
<br />
== Procés Original Detallat ==<br />
* Es crida la URL de generació del UnSolclic. <br />
* Es carrega la ruta definida a guifi.module<br />
<pre><br />
$items['guifi/device/%guifi_device/view/unsolclic'] = array(<br />
'title' => 'unsolclic',<br />
'page callback' => 'guifi_unsolclic',<br />
'page arguments' => array(2),<br />
'access callback' => 'user_access',<br />
'access arguments' => array('access content'),<br />
'type' => MENU_LOCAL_TASK<br />
);<br />
</pre><br />
* S'executa la funció guifi_unsolclic() del fitxer guifi_unsolclic.inc.php que rep tota la informació del device del que volem l'unsolclic<br />
<pre><br />
function guifi_unsolclic($dev, $format = 'html') {<br />
</pre><br />
* Es comprova que el Device tingui assignat un firmware <br />
* Es carreguen els fitxers de la familia de firmwares corresponent<br />
* Es comprova el firmware del trasto per cridar la funció del fitxer per aquella família.<br />
* Es mostra per pantalla el resultat de tot el procés. <br />
<br />
<br />
== Procés Nou Detallat ==<br />
<br />
Continua a partir del pas tres del Procés Original <br />
<br />
<br />
= Afegir suport per a nous aparells = <br />
<br />
== Idea general ==<br />
<br />
L'objectiu és millorar el procés d'incorporació de nous dispositius a l'aplicació actual. Mitjançant una nova gestió web i un sistema de plantilles estándard, els usuaris avançats podràn crear els configuradors 'UnSolClic' per als nous dispositius del mercat i mantenir els existents amb més facilitat i eficiència.<br />
<br />
== Diagrama de fluxe del procés ==<br />
<br />
En el següent diagrama, partint de la situació inicial que veiem a la part superior esquerra, es mostra el procés a seguir per poder generar l'UnSolclic per a un aparell nou <br />
<br />
[[File:Diagrama fluxe2.png]]<br />
<br />
== Creació de Fabricants ==<br />
<br />
<br />
* Llistat<br />
[[File:Manufacturer1.png]]<br />
<br />
* Formulari<br />
[[File:Manufacturer2.png]]<br />
<br />
== Creació de Models ==<br />
<br />
Llistat<br />
* [[File:models1b.png]]<br />
<br />
Formulari<br />
* [[File:models2c.png]]<br />
<br />
== Creació de Paràmetres ==<br />
<br />
Llistat<br />
* [[File:Params1b.png]]<br />
<br />
Formulari<br />
* [[File:Params2c.png]]<br />
<br />
<br />
== Creació de Firmwares ==<br />
<br />
Llistat<br />
* [[File:firmware1b.png]]<br />
<br />
Formulari<br />
* [[File:firmware2b.png]]<br />
<br />
== Creació de Plantilles UnsolClic ==<br />
<br />
Llistat<br />
* [[File:unsolclic1b.png]]<br />
<br />
Formulari<br />
* [[File:unsolclic2b.png]]<br />
<br />
<br />
=== Motor de plantilles Twig ===<br />
<br />
En la majoria de les webs actuals trobem que, per facilitar el manteniment i l'optimització de codi, es busca la manera de separar la presentació del contingut, el patró de disseny del [http://es.wikipedia.org/wiki/ModeloVistaControlador Model-Vista-Controlador] és el més utilitzat en la majoria de frameworks actuals. Així per una banda tenim les nostres dades i per l'altre un fitxer plantilla de com volem mostrar-les. <br />
<br />
Per implementar la capa de presentació és molt útil recórrer a un motor de plantilles estàndard que ens faciliti la feina. En el nostre sistema utilitzarem [http://twig.sensiolabs.org/ Twig] per la seva potència i simplicitat.Les seves característiques principals són les següents:<br />
* Orígen : Symfony 2 Framework - Llicència : BSD<br />
* Substitució de variables, filtres de text i crida de funcions natives.<br />
* Estructures de control de flux<br />
* Inclusió de fitxers i catxé per augment de rendiment<br />
* Herència de plantilles<br />
* Extensions, plugins i sandbox<br />
<br />
=== Sintaxi de Twig ===<br />
<br />
La sintaxi de Twig s'ha pensat per ser fàcil de fer servir i ràpida. Bàsicament, una plantilla és un fitxer de text en el que hi trobem variables o expressions i etiquetes que en controlen la lògica. <br />
<br />
Per mostrar el contingut d'una variable o expressió utilitzem la següent sintaxi : <br />
{{ variable }} <br />
<br />
Per utilitzar etiquetes de control, utilitzarem <br />
{% set buffer = 'un string amb quelcom' %} <br />
<br />
<br />
En el següent exemple de plantilla podem veure diferents exemples de la sintaxi de Twig<br />
<pre><br />
{# hello comment! #}<br />
{{ foo.bar }} {% set foo = 'foo' %}<br />
{{ name|striptags|title }}<br />
{% if users|length > 0 %}<br />
<ul><br />
{% for user in users %}<br />
<li>{{ user.username|e }}</li><br />
{% endfor %}<br />
</ul><br />
{% endif %}<br />
</pre><br />
A la documentació oficial de Twig podem veure [http://twig.sensiolabs.org/doc/templates.html més casos]<br />
<br />
=== Utilització de Twig ===<br />
<br />
Des de la banda del codi, per utilitzar Twig cal incloure la llibreria, carregar l'objecte i definir mínimament el seu comportament. A la [http://twig.sensiolabs.org/doc/api.html documentació oficial] hi podem trobar el següent fragment de codi :<br />
<br />
<pre><br />
require_once '/path/to/lib/Twig/Autoloader.php';<br />
Twig_Autoloader::register();<br />
<br />
$loader = new Twig_Loader_Filesystem('/path/to/templates');<br />
$twig = new Twig_Environment($loader, array(<br />
'cache' => '/path/to/compilation_cache',<br />
));<br />
<pre><br />
<br />
Per carregar una plantilla utilitzem el següent fragment: <br />
<pre><br />
$template = $twig->loadTemplate('index.html');<br />
</pre><br />
<br />
i finalment per establir els valors que prendran les variables a la nostra plantilla i visualitzar-la, el següent codi : <br />
<pre><br />
echo $template->render(array('the' => 'variables', 'go' => 'here'));<br />
</pre><br />
<br />
=== Convencions de Guifi.net disponibles a les plantilles ===<br />
<br />
Com podem extreure de les entitats de guifi.net la informació necessària per fer una plantilla UnSolClic? <br />
<br />
Abans de la confecció de l'UnSolclic s'inicialitzen unes variables que contenen tota la informació de les entitats necessàries per tal que la poguem referenciar a les nostres plantilles. Aquesta informació arriba estructurada de diferents formes i hi podem accedir de dos formes: <br />
<br />
* Amb una convenció de noms<br />
<br />
<br />
<br />
* Jeràrquicament <br />
<br />
<br />
<br />
=== Edició de plantilles UnSolclic ===<br />
=== Validació de plantilles UnSolclic ===<br />
<br />
= Plantilles UnSolclic =<br />
== Validades ==<br />
* Mikrotik - OmniTIK Uxx-5HnD- RouterOSv5.x<br />
== Pendents de Validar ==<br />
* Ubiquiti - NanoStation2 - AirOsv30<br />
* Mikrotik -Routerboard 433 - RouterOSv4.7+<br />
* Linksys - WRT54GL - DD-guifi (MODE AP)<br />
<br />
== Combinacions de Model - Firmware == <br />
<br />
A la pràctica, com que passem a tenir una plantilla UnSolClic per cada combinació de Model / Firmware, necessitem conèixer el total de combinacions que trobem a dins de la xarxa guifi.net, per saber quantes plantilles hauriem de confeccionar. <br />
<br />
A continuació mostrem el llistat amb totes les combinacions existents a la BD real de guifi.net a data de 15/9/2012 <br />
<br />
{|<br />
|-<br />
! total<br />
! name<br />
! model<br />
! nom<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3818<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2237<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2144<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Rocket/Nano/Loco<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1785<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1428<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1319<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1247<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1225<br />
| Buffalo<br />
| WHR-HP-G54, WHR-G54S<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 969<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard SXT 5HnD<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 892<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco2<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 664<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 441<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM2 Rocket/Nano/Loco<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 410<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 362<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 361<br />
| Other<br />
| Other<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 297<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard SXT 5HnD<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 292<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 433<br />
| RouterOSv4.0+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 291<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133C<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 266<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 243<br />
| Buffalo<br />
| WHR-HP-G54, WHR-G54S<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 242<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 433<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 230<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 600<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 186<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| Alchemy<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 181<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 750/G<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 177<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 175<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 433<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 172<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 600<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 169<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 162<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM2 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 160<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 433<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 124<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco2<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 119<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 600<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 117<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 411<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 114<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 411<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 112<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 411<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 112<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 532<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 89<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 79<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 750/G<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 66<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 66<br />
| Mikrotik<br />
| Supertrasto guifiBUS guifi.net<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 59<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet2<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 53<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 532<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 46<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 800<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 43<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 42<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 532<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 39<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 39<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco2<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 36<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 493/G<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 32<br />
| Ubiquiti<br />
| RouterStation<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 32<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 532<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 31<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 800<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 30<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 30<br />
| Pcengines<br />
| Alix2<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 29<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 29<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| whiterussian<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 27<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv4<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 22<br />
| Mikrotik<br />
| Supertrasto guifiBUS guifi.net<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 21<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv4<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 21<br />
| Ubiquiti<br />
| LiteStation2<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 21<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 20<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133C<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 20<br />
| Pcengines<br />
| Alix2<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 20<br />
| Ubiquiti<br />
| LiteStation5<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 19<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 19<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 17<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet2<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 17<br />
| Mikrotik<br />
| OmniTIK Uxx-5HnD<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 17<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 16<br />
| Ubiquiti<br />
| RouterStation<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 15<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv1-2<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 15<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco2<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 15<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 333<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 15<br />
| Asus<br />
| Asus WL-500xx<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 14<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 13<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet5<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 13<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 11<br />
| Meraki<br />
| Meraki/Fonera<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 11<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 153<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 11<br />
| Ubiquiti<br />
| LiteStation2<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 10<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 10<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 9<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 8<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133C<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 8<br />
| Pcengines<br />
| Alix3<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Other<br />
| Other<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| D-Link<br />
| DIR-600 B1/B2<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet5<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Rocket/Nano/Loco<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 112<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 1100<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 6<br />
| Setup Informatica<br />
| GuifiStation2<br />
| GuifiStationOS1.0<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 6<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| Talisman<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 6<br />
| Meraki<br />
| Meraki/Fonera<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 6<br />
| Setup Informatica<br />
| GuifiStation5<br />
| GuifiStationOS1.0<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 5<br />
| Ubiquiti<br />
| RouterStationPro<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 5<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 5<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 800<br />
| RouterOSv4.0+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 5<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 5<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 5<br />
| Mikrotik<br />
| Supertrasto guifiBUS guifi.net<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 2011<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Ubiquiti<br />
| RouterStation<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Ubiquiti<br />
| RouterStationPro<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Mikrotik<br />
| Supertrasto guifiBUS guifi.net<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133C<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Other<br />
| Other<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 532<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 4<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 493/G<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco2<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 333<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 600<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Rocket/Nano/Loco<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 333<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Other<br />
| Other<br />
| Alchemy<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv4<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 3<br />
| Asus<br />
| Asus WL-500xx<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Gateworks<br />
| Avila GW2348-4<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco5<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| Talisman<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Asus<br />
| Asus WL-500xx<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 750/G<br />
| DD-guifi<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 532<br />
| RouterOSv4.0+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Buffalo<br />
| WHR-HP-G54, WHR-G54S<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv1-2<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 1100<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Ubiquiti<br />
| RouterStationPro<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Asus<br />
| Asus WL-500xx<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv1-2<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Mikrotik<br />
| Supertrasto guifiBUS guifi.net<br />
| RouterOSv4.0+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 153<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Other<br />
| Other<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet2<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| whiterussian<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Mikrotik<br />
| Supertrasto guifiBUS guifi.net<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Other<br />
| Other<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM2 Rocket/Nano/Loco<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Asus<br />
| Asus WL-500xx<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Pcengines<br />
| Alix1<br />
| kamikaze<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM2 Rocket/Nano/Loco<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 153<br />
| RouterOSv3.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133C<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation5<br />
| RouterOSv4.0+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| LiteStation5<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 112<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| Freifunk-OLSR<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet2<br />
| AirOsv221<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| LiteStation5<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Tp-Link<br />
| TL-WA7510N<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 600<br />
| RouterOSv4.0+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Meraki<br />
| Meraki/Fonera<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv4<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 750/G<br />
| AirOsv30<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| Freifunk-BATMAN<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM2 Rocket/Nano/Loco<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet2<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv1-2<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 153<br />
| RouterOSv4.7+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv1-2<br />
| Alchemy<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Asus<br />
| Asus WL-500xx<br />
| AirOsv3.6+<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 112<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM2 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Rocket/Nano/Loco<br />
| RouterOSv2.9<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv1-2<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 153<br />
| n/a<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Pcengines<br />
| Alix3<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GL<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Buffalo<br />
| WHR-HP-G54, WHR-G54S<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Bullet/PwBrg/AirGrd/NanoBr<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet2<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Rocket/Nano/Loco<br />
| RouterOSv5.x<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| Bullet5<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| AirMaxM5 Rocket/Nano/Loco<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Pcengines<br />
| Alix2<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation Loco2<br />
| DD-WRTv23<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Mikrotik<br />
| Routerboard 133C<br />
| AirOsv52<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54GSv4<br />
| Talisman<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Linksys<br />
| WRT54Gv1-4<br />
| gsffirm<br />
<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Ubiquiti<br />
| NanoStation2<br />
| DD-WRTv24preSP2<br />
<br />
|}<br />
<br />
== Total d'aparells per fabricant == <br />
<br />
Finalment com a curiositat un llistat del total de aparells agrupats per fabricant a data de 15/9/2012: <br />
<br />
{|<br />
|-<br />
! total<br />
! name<br />
<br />
|-<br />
| 15788<br />
| Ubiquiti<br />
<br />
|-<br />
| 4223<br />
| Mikrotik<br />
<br />
|-<br />
| 2859<br />
| Linksys<br />
<br />
|-<br />
| 1471<br />
| Buffalo<br />
<br />
|-<br />
| 378<br />
| Other<br />
<br />
|-<br />
| 61<br />
| Pcengines<br />
<br />
|-<br />
| 24<br />
| Asus<br />
<br />
|-<br />
| 18<br />
| Meraki<br />
<br />
|-<br />
| 12<br />
| Setup Informatica<br />
<br />
|-<br />
| 7<br />
| D-Link<br />
<br />
|-<br />
| 2<br />
| Gateworks<br />
<br />
|-<br />
| 1<br />
| Tp-Link<br />
<br />
|}</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-04-16T01:36:54Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IP<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| Mesh a Gal·les<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/17<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HRT<br />
| [[Horta-Carmel]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Núvol Mesh a Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.248.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
| 10.1.104.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22].<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh a Cornellà]]<br />
| Municipi de Cornellà a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.112.0/21<br />
|<br />
|}<br />
<br />
<references /><br />
<br />
'''IMPORTANT: Actualment hi ha un conflicte amb els adreçaments IP de les zones d'''Anglaterra'' i ''Iruña''. S'hauria de corregir abans de que aquestes illes connectin amb la resta de Guifi, per tal d'evitar problemes.'''<br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Garraf_LliureGarraf Lliure2014-04-16T01:27:43Z<p>Al: /* Part variable */</p>
<hr />
<div>Garraf Lliure es la [[subxarxa mesh]] de guifi que es fa servir a la comarca del Garraf. Fa servir el firmware [[Libre-mesh]] enrutant a [[capa 2]] amb [[BATMAN-adv]] i a [[capa 3]] amb [[BMX6]]. Fa servir routers-antena [[TP-Link WDR3500]], encara que pot funcionar amb d'altres dels suportats per [[OpenWrt]]<ref>[http://wiki.openwrt.org/toh/start Llista completa de routers suportats]</ref>.<br />
<br />
== Disseny de la xarxa al Garraf ==<br />
Donada la poca densitat de població de persones i routers a la comarca fem servir [[routers bibanda]] que treballen a les freqüències dels [[2,4GHz]] i dels [[5GHz]] els quals fan enllaços entre ells a ambdues freqüències, cosa que fa millorar molt l'ample de banda de la xarxa ja que no es degrada a cada salt. I també es presenten a la xarxa a ambdues freqüències, cosa interessant per a anunciar la xarxa als 2,4GHz, que és la freqüència habitual per a ser captada per telèfons mòbils, tablets o ordinadors que quedin a la zona de cobertura dels routers. Altres routers provats i també bibanda són els altres de la sèrie WDR de TP-Link, com el [[TP-Link WDR3600]], i [[TP-Link WDR4300]] que no presenten millores considerables però sí un augment del preu. El recomanat, doncs, és el [[TP-Link WDR3500]] que es pot trobar al voltant dels 40€. En cas de fer servir routers d'una sóla banda com per exemple [[Nanostation]] es recomana posar 2.<br />
<br />
== Instaŀlació ==<br />
=== Canviar firmware ===<br />
[[File:Flashing TP-Link WDR3500.jpg]]<br />
# [http://efesto.eigenlab.org/~gioacchino/openwrt/ar71xx_L2L3_usb/openwrt-ar71xx-generic-tl-wdr3500-v1-squashfs-factory.bin Descarregues el binari per al TP-Link WDR3500] <small>[http://efesto.eigenlab.org/~gioacchino/openwrt/ (o esculls el binari per a un dels altres routers)]</small><br />
# flasheges el router amb el binari, per a fer-ho:<br />
## has de connectar el router al teu ordinador per cable de xarxa (connectat al [[switch]], que és una de les 4 boques grogues)<br />
## obre la direcció [http://192.168.0.1]<br />
## Clickes a <code>System Tools</code> i des d'allà <code>Firmware Upgrade</code> a un posa <code>File | Browse...</code> has de seleccionar l'arxiu que t'acabes de descarregar i, finalment li dones a <code>Upgrade</code>. Esperes uns minuts fins que el router s'hagi reiniciat completament. La interfície web que acabes de fer servir deixarà de funcionar. No desconnectis el cable en cap moment.<br />
# Descobrir IPv6<br />
ping6 ff02::1%eth0<br />
# ja pots entrar amb<br />
telnet fe80::6670:2ff:fe67:2c85%eth0<br />
<br />
=== Executes l'[[unsolclic]] ===<br />
(fins que no el tinguem automatitzar l'has adaptar manualment una part).<br />
<br />
==== Part fixa ====<br />
<pre><br />
# Paràmetres wireless<br />
uci delete lime.radio1<br />
<br />
uci set lime.wifi=lime<br />
uci set lime.wifi.channel_2ghz=11<br />
uci set lime.wifi.channel_5ghz=48<br />
<br />
uci add_list lime.network.protocols=adhoc<br />
uci add_list lime.network.protocols=lan<br />
uci add_list lime.network.protocols=anygw<br />
uci add_list lime.network.protocols=batadv:75<br />
uci add_list lime.network.protocols=bmx6:12<br />
uci set lime.wifi.ap_ssid=garraflliure.guifi.net<br />
</pre><br />
<br />
==== Part variable ====<br />
IPv4 de la web de guifi.net<br />
uci set lime.network.main_ipv4_address=10.1.96.2/21<br />
IPv6 global calculada en funció de la IPv6<br />
uci set lime.network.main_ipv6_address=2a00:1508:a01:6000::2/64<br />
Nom del ssid, en relació al hostname i la ubicació, alguns exemples:<br />
uci set lime.wifi.adhoc_ssid=guifi.net/GarrafNou3/pal<br />
<br />
<small>Altres exemples:</small><br />
<small>uci set lime.wifi.adhoc_ssid=guifi.net/GarrafNou3/csoa</small><br />
<small>uci set lime.wifi.adhoc_ssid=guifi.net/GarrafNou3/atico</small><br />
<br />
=== Escriure els canvis ===<br />
<pre><br />
uci commit<br />
lime-config<br />
uci commit<br />
reboot && exit<br />
</pre><br />
I això és tot.<br />
<br />
== Llista de correu de la comunitat ==<br />
* https://llistes.guifi.net/sympa/info/guifi-garraf<br />
<br />
== GuifiLab ==<br />
* Cada dilluns de 19h a 21h al [http://guifi.net/nou3 Centre d'iniciatives La Responsable de Garraf poble]<br />
<br />
== Notes ==<br />
<references/><br />
<br />
[[categoria:comunitat]]<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Convencions_de_nomsConvencions de noms2014-04-10T19:14:00Z<p>Al: /* Veure també */</p>
<hr />
<div>A Guifi.net hi ha milers de nodes i tots han de tenir el seu nom únic dins la xarxa, per això es fan servir unes convencions a l'hora de posar els noms.<br />
<br />
'''''Aquesta pàgina es una proposta per a unificar sintaxis feta a partir del model històric de nombrar als nodes segons pràctica habitual dins de Guifi.net. Actualment no es tracta de una norma consensuada dins de Guifi, encara que ho pot arribar a ser.'''''<br />
<br />
Els noms tant de zones com de nodes dins de Guifi.net es fan servir per a qüestions administratives tals com [[servidor de noms|servidors de noms]], identificadors de xarxa, informes, etcétera.<br />
<br />
== Restriccions ==<br />
Hi ha certes restriccions que vénen dels [[wikipedia:ca:RFC|RFC]]s de sistemes informàtics i de xarxes que s'han de tenir en compte a l'hora algunes de les més importants:<br />
=== Hostname ===<br />
Els hostnames o noms de màquina UNIX imposa una llargada màxima de 255 caràcters, dintre dels quals poden haver-hi vàries etiquetes d'1 a 63 caràcters separades entre elles per un punt.<br />
<br />
Els caràcters només poden ser lletres ASCII des de la 'a' a la 'z' (no discrimina entre majúscules i minúscules), números i el guió sempre i quan aquest no estigui al principi ni al final (actualment ja s'accepten números al principi) RFC 1123.<br />
<br />
=== ESSID ===<br />
Els identificadors de xarxa ESSID imposa una llargada màxima de 32 caràcters. Habitualment es fan servir habitualment alfanumèrics, encara que l'estàndard no ho especifica, ja que fer servir caràcters no alfanumèrics pot complicar les configuracions.<br />
<br />
== Zona ==<br />
No existeix una estandardització global per a noms de zones com pobles o ciutats. A Guifi.net podem observar dos tipus històricament:<br />
<br />
=== Nom complet o gairebé complert amb la primera en majúscula i la resta en minúscula ===<br />
És l'exemple de <code>Gurb</code>, <code>Olot</code> o <code>Tortosa</code>. La majoria de zones i de nodes segueixen aquesta convenció, per lo que la proposta seria homogeneitzar en aquesta direcció. Podem mantenir les excepcions que corresponen a ciutats grans com Barcelona o Madrid que actualment es diuen <code>BCN</code> i <code>MAD</code> i que haurien d'anar seguides del nom del barri.<br />
<br />
=== Nom abreviat de tres o quatre caràcters en majúscules ===<br />
És una mena adaptació del codi d'aeroports IATA, que és un codi habitualment de tres xifres en majúscules que formen part del nom de la ciutat o un codi que es faci servir històrica o culturalment (tal com el codi històric d'estacions de ferrocarrils) o nom inventat a semblança.<br />
<br />
El nom curt de zona o, tal com figura a la web: "Abreviació" doncs serà de 3 lletres i es representarà en majúscules, excepte si la lletra central pertany a una preposició que serà representada en minúscules (per exemple PdM per a Pineda de Mar). En cas que l'abreviació de tres xifres estigui agafada o resulti ambigua es podrà fer servir excepcionalment una abreviació de 4 xifres.<br />
<br />
== Node ==<br />
A l'hora de ficar el "Nom curt" a un node tingues en compte les següents normes de cara a una bona estandardització.<br />
<br />
=== Restriccions ===<br />
Degudes a les restriccions imposades per <code>hostname</code> i <code>ESSID</code> aplicarem que el nom màxim total d'un node serà de 32 caràcters de la 'a' a la 'z' (no discrimina entre majúscules i minúscules) i números.<br />
<br />
=== Nom del node ===<br />
Es farà servir la següent nomenclatura:<br />
[Ciutat][Carrer][numero]<br />
o, en cas de no tenir nom de carrer o número o tenir més rellevància local un altre nom (com un mas, centre cultural, hospital,...) es farà servir<br />
[Ciutat][NomLocal]<br />
o, en cas de que la zona "Ciutat" sigui molt gran i tingui a dins subzones:<br />
[CTAT][barri][Carrer][numero]<br />
o<br />
[CTAT][barri][NomLocal]<br />
On:<br />
*<code>[Ciutat]</code> és el nom de la ciutat o poble en el que es troba el node i es representa tal com està indicat a l'apartat [[Convencions_de_noms#Nom complet o gairebé complert amb la primera en majúscula i la resta en minúscula|nom complet o gairebé complert amb la primera en majúscula i la resta en minúscula]]<br />
*<code>[CTAT]</code> és el nom de la ciutat gran en el que es troba el node i es representa amb una abreviació de 3 caràcters en majúscules tal com està indicat a l'apartat [[Convencions_de_noms#Nom abreviat de tres o quatre caràcters en majúscules|Nom abreviat de tres o quatre caràcters en majúscules]]<br />
*<code>[barri]</code> és opcional però molt recomanable en les ciutats grans i és el nom del barri en el que es troba el node (d'existir) i es representa tot en una abreviació de 2 a 4 caràcters en minúscula. [[Annex:subxarxes mesh|Consultar el llistat dels barris de Barcelona]].<br />
*<code>[Carrer]</code> i <code>[Nomlocal]</code>. Si l'identificador de zona acaba en majúscula, aquest començarà en minúscula per a separar-ho i si es tracta de un nom amb més d'una paraula les següents paraules comencen amb majúscula, tot sense accents, ni espais, ni guions.<br />
*<code>[numero]</code> és el número de la finca<br />
<br />
=== Nom de l'ESSID ===<br />
Partim del fet que hi ha nodes/supernodes que tenen més d'una ràdio (i a més no sempre en la mateixa ubicació i a vegades unes són mesh i d'altres són infraestructura), en tal cas és molt recomanable que l'identificador de l'essid afegeixi aquestes singularitats:<br />
guifi.net/[$NomDelNode]/[ubicacio]<br />
<br />
On comença per la constant <code>guifi.net/</code> ja que marca que és una URL; la part central està [[Convencions de noms#Nom del node|explicada a l'apartat anterior]], acaba opcionalment amb una barra seguida de <code>[ubicacio]</code>, correspon a la ubicació del node dins de l'edifici si aquesta informació és rellevant per a casos que són nodes mesh d'interiors per a marcar un pis o per a marcar que no es troben a la teulada si no una finestra d'una determinada façana.<br />
<br />
Tot sense espais ni guions baixos ni accents ni símbols. Tot ha de cabre en 32 caràcters.<br />
<br />
=== Nom del trasto ===<br />
''en desenvolupament''<br />
[$NomDelNode]/[ubicacio]<br />
<br />
== Llocs on fer servir les convencions de noms ==<br />
=== Manual ===<br />
* A la pàgina d'alta de node/zona:<br />
** Com a "Nom curt" = nom de node<br />
** Com a "Paràmetres del camí URL" = nom de node (no és sensible a capitalizació)<br />
* Als [[trasto]]s configurats manualment:<br />
** Als <code>hostname</code> = nom de node<br />
** Als <code>essid</code> = nom d'essid<br />
<br />
=== Automàtic ===<br />
* A la resolució de DNS interna = <code>[nomdeltrasto]--[numerodeltrasto].ip-guifi.net</code><br />
* A l'[[unsolclic]]<br />
** En varis apartats ''en desenvolupament''<br />
<br />
== Veure també ==<br />
* [[Obrir xarxes tipus mesh a través de Guifi.net]]<br />
* [[Annex:subxarxes mesh]]<br />
<br />
[[Categoria:estandardització]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-04-07T13:43:29Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! [[vlan]]<br />
! IP<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
|<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| Mesh a Gal·les<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.128.0/17<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
|<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HRT<br />
| [[Horta-Carmel]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
|<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Núvol Mesh a Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.248.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
|<br />
| 10.1.104.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
|<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
|<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
|<br />
| 10.10.8.0/22<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22]].<br />
|}<br />
<br />
<references /><br />
<br />
'''IMPORTANT: Actualment hi ha un conflicte amb els adreçaments IP de les zones d'''Anglaterra'' i ''Iruña''. S'hauria de corregir abans de que aquestes illes connectin amb la resta de Guifi, per tal d'evitar problemes.'''<br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/Annex:subxarxes_meshAnnex:subxarxes mesh2014-04-07T13:39:08Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
<br />
{| class="wikitable sortable"<br />
|- style="background:#ececec;"<br />
! Abreviació de la comunitat <ref>Segons les [[convencions de noms]] s'hauria de fer servir la minúscula, en aquesta taula surten reflexades dues en alguns casos per reflexar que per motius històrics es poden trobar nodes encara amb la convenció de noms en majúscula (NOTA: S'ha d'acordar bé encara això)</ref><br />
! Nom de la xarxa - comunitat<br />
! Ubicació<br />
! [[ESSID]] comunitari<br />
! [[firmware]]<br />
! [[canal]]<br />
! IP<br />
! Comentari<br />
|-<br />
| CIU<br />
| [[Mesh a Ciutadella]]<br />
| Ciutadella a l'illa de Menorca.<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140- i més ...?<br />
| 10.2.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| Wales<br />
| Mesh a Gal·les<br />
| Nodes desplegats a Merthyr Tydfil (més info: Routek.net)<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.128.0/17<br />
|<br />
|-<br />
| gll<br />
| [[Garraf Lliure]]<br />
| Comarca del Garraf a Barcelona<br />
| garraflliure.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 11 i 36<br />
| 10.1.96.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GS - '''gs'''<br />
| [[GuifiSants]]<br />
| Sants - Les Corts al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+, 124+ i 140-<br />
| 10.1.8.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| GSF - '''gsf'''<br />
| [[Gràcia Sense Fils]]<br />
| Vila de Gràcia al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[gsffirm]] i [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.0.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HRT<br />
| [[Horta-Carmel]]<br />
| Part nord del districte Horta-Guinardó al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.72.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| HW<br />
| [[Hospitalet Wireless]]<br />
| Núvol de Bellvitge a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 124-<br />
| 10.1.32.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| IRU<br />
| [[Mesh a Iruña]]<br />
| Núvol Mesh a Iruña a Navarra<br />
| <br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.248.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| mtj<br />
| [[Montjuïc - Jardí Botànic]]<br />
| Cara alta nord de Montjuïc al districte de Sants - Montjuïc a Barcelona<br />
| jardibotanic.guifi.net<br />
| [[libre-mesh]]<br />
| 48<br />
| 10.1.104.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| P9SF - '''p9sf'''<br />
| [[Poblenou Sense Fils]]<br />
| Poblenou al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.64.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| RAV - '''rav'''<br />
| [[Mesh al Raval]]<br />
| Barri del raval al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.16.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SCC<br />
| [[ Mesh a Santa Coloma de Cervelló]]<br />
| Municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.80.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SJD - '''sjd'''<br />
| [[Mesh a Sant Joan Despí]]<br />
| Municipi de Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.40.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| SAND - '''sand'''<br />
| [[Mesh a Sant Andreu]]<br />
| Barri de Sant Andreu al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.56.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| UPC - '''upc'''<br />
| [[Mesh a la UPC]]<br />
| Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 140-<br />
| 10.1.24.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| vllc<br />
| [[Mesh a Vallcarca]]<br />
| Barri de Vallcarca i els Penitents al municipi de Barcelona<br />
|<br />
| [[qMp]]<br />
| 108+ i 140-<br />
| 10.1.48.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Mesh al Prat]]<br />
| Municipi de El Prat de Llobregat a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]]<br />
| ?<br />
| 10.1.88.0/21<br />
|<br />
|-<br />
| ?<br />
| [[Xarxa híbrida de Castelldefels]]<br />
| Municipi de Castelldefels a la comarca de Baix Llobregat<br />
| ?<br />
| [[qMp]] i [[RouterOS]]<br />
| ?<br />
| 10.10.8.0/22<br />
| Al mateix rang s'estan fent servir modes en [[infraestructura]] amb RouterOS i nodes [[mesh]] amb qMp. La IP inicial que s'està fent servir és la [https://guifi.net/ca/node/61866 10.10.10.1/22]].<br />
|}<br />
<br />
<references /><br />
<br />
'''IMPORTANT: Actualment hi ha un conflicte amb els adreçaments IP de les zones d'''Anglaterra'' i ''Iruña''. S'hauria de corregir abans de que aquestes illes connectin amb la resta de Guifi, per tal d'evitar problemes.'''<br />
<br />
[[categoria:MANET]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/BGP_2_AS_en_1_ASBGP 2 AS en 1 AS2014-04-07T13:22:36Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>Tenim el cas del supernode de carmel http://guifi.net/carmel que són 2 RB2011, normalment el què fariem seria que cadascuna tingui el seu AS i es comuniquéssin entre elles amb un peer BGP. Amb aquest manual farem que aquest supernode aparegui realment com un sol AS i no com a 2 supernodes enllaçats entre ells per cable. Amb això el què estem creant és un iBGP entre 2 routers.<br />
<br />
<br />
<br />
#R1<br />
/routing filter<br />
add action=passthrough chain="ebgp-in CARMEL" comment="A. Set next hop" disabled=no invert-match=no set-bgp-prepend-path="" set-in-nexthop=\<br />
172.25.42.18 set-out-nexthop=172.25.42.18<br />
add action=passthrough chain="ebgp-in CARMEL" comment="B. Set pref source" disabled=no invert-match=no set-bgp-prepend-path="" set-pref-src=10.139.39.129<br />
add action=discard chain="ebgp-in CARMEL" comment="D. Discard send non 10.x routes to BGP peer" disabled=no invert-match=no prefix=!10.0.0.0/8 \<br />
prefix-length=8-32 set-bgp-prepend-path=""<br />
add action=accept chain="ebgp-in CARMEL" comment="C. Accept 10.x routes from BGP peer" disabled=no invert-match=no prefix=10.0.0.0/8 prefix-length=8-32 \<br />
set-bgp-prepend-path=""<br />
add action=discard chain="ebgp-out CARMEL" comment="E. Discard send non 10.x routes to BGP peer" disabled=no invert-match=no prefix=!10.0.0.0/8 \<br />
prefix-length=8-32 set-bgp-prepend-path=""<br />
<br />
#R2<br />
/routing filter<br />
add action=passthrough chain="ebgp-in CARMEL" comment="A. Set next hop" disabled=no invert-match=no set-bgp-prepend-path="" set-in-nexthop=\<br />
172.25.42.17 set-out-nexthop=172.25.42.17<br />
add action=passthrough chain="ebgp-in CARMEL" comment="B. Set pref source" disabled=no invert-match=no set-bgp-prepend-path="" set-pref-src=10.139.39.145<br />
add action=discard chain="ebgp-in CARMEL" comment="D. Discard send non 10.x routes to BGP peer" disabled=no invert-match=no prefix=!10.0.0.0/8 \<br />
prefix-length=8-32 set-bgp-prepend-path=""<br />
add action=accept chain="ebgp-in CARMEL" comment="C. Accept 10.x routes from BGP peer" disabled=no invert-match=no prefix=10.0.0.0/8 prefix-length=8-32 \<br />
set-bgp-prepend-path=""<br />
add action=discard chain="ebgp-out CARMEL" comment="E. Discard send non 10.x routes to BGP peer" disabled=no invert-match=no prefix=!10.0.0.0/8 \<br />
prefix-length=8-32 set-bgp-prepend-path=""<br />
<br />
<br />
Respecte a la instància i als peerings, els dos routers R1 i R2 tindran el mateix AS, això significa que quan assignem el remote AS, estarem tractant tota l'estona el mateix AS, en el cas de CARMEL 51471.<br />
<br />
* A Routing > BGP > Peers > In Filter -> ebgp-in CARMEL<br />
* A Routing > BGP > Peers > Out Filter -> ebgp-out CARMEL<br />
<br />
Compte que els filtres per a R1 i R2 són diferents!<br />
<br />
[[categoria:enrutament]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/FreeRADIUSFreeRADIUS2014-03-17T01:06:06Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{{en desenvolupament}}<br />
{|align=left<br />
|__TOC__<br />
|}<br />
== Autenticació amb FreeRADIUS (federat/ldap) ==<br />
=== Introducció ===<br />
Intenció: disposar d'un mecanisme d'autenticació federat compatible amb serveis ([[pptp]], [[openvpn]], [[squid]], [[hotspot]]s,..) per ampliar la capacitat dels [[servidor proxy|servidors proxy]] o hotspot, per validar usuaris de guifi.net.<br />
<br />
Es tria Radius perquè permet extendre la validació que ofereix [[LDAP|LDAP_SSL]], i així poder federar directament trastos amb [[RouterOS]], o serveis no compatibles amb LDAP com ara PPTP.<br />
<br />
=== Requisits ===<br />
Es parteix d'un servidor Debian/Ubuntu configurat amb [[Servidor Proxy guifi-proxy3]].<br />
<br />
== Instal·lació i configuració ==<br />
Entrem per ssh a la màquina:<br />
* Actualitzem els paquets<br />
apt-get update<br />
apt-get upgrade<br />
=== Instal·lació de freeradius ===<br />
* Instal·lem el paquet freeRADIUS i les dependencies<br />
apt-get install freeradius<br />
* Instal·lem el mòdul ldap<br />
apt-get install freeradius-ldap<br />
=== Configurar freeradius ===<br />
* Editem l'arxiu de configuració <code>/etc/freeradius/radiusd.conf</code><br />
No s'utilitza EAP, eliminem la linea <code>$INCLUDE eap.conf</code>. Excepte això, la resta de l'arxiu <code>radiusd.conf</code> queda per defecte.<br />
prefix = /usr<br />
exec_prefix = /usr<br />
sysconfdir = /etc<br />
localstatedir = /var<br />
sbindir = ${exec_prefix}/sbin<br />
logdir = /var/log/freeradius<br />
raddbdir = /etc/freeradius<br />
radacctdir = ${logdir}/radacct<br />
<br />
name = freeradius<br />
<br />
confdir = ${raddbdir}<br />
run_dir = ${localstatedir}/run/${name}<br />
<br />
db_dir = ${raddbdir}<br />
<br />
libdir = /usr/lib/freeradius<br />
pidfile = ${run_dir}/${name}.pid<br />
<br />
user = freerad<br />
group = freerad<br />
<br />
max_request_time = 30<br />
cleanup_delay = 5<br />
max_requests = 1024<br />
<br />
listen {<br />
type = auth<br />
ipaddr = *<br />
port = 0<br />
}<br />
<br />
listen {<br />
ipaddr = *<br />
port = 0<br />
type = acct<br />
}<br />
<br />
hostname_lookups = no<br />
allow_core_dumps = no<br />
<br />
regular_expressions = yes<br />
extended_expressions = yes<br />
<br />
log {<br />
destination = files<br />
file = ${logdir}/radius.log<br />
syslog_facility = daemon<br />
stripped_names = no<br />
auth = no<br />
auth_badpass = no<br />
auth_goodpass = no<br />
}<br />
<br />
checkrad = ${sbindir}/checkrad<br />
<br />
security {<br />
max_attributes = 200<br />
reject_delay = 1<br />
status_server = yes<br />
}<br />
<br />
proxy_requests = yes<br />
$INCLUDE proxy.conf<br />
$INCLUDE clients.conf<br />
<br />
thread pool {<br />
start_servers = 5<br />
max_servers = 32<br />
min_spare_servers = 3<br />
max_spare_servers = 10<br />
max_requests_per_server = 0<br />
}<br />
<br />
modules {<br />
$INCLUDE ${confdir}/modules/<br />
}<br />
<br />
instantiate {<br />
exec<br />
expr<br />
expiration<br />
logintime<br />
}<br />
<br />
$INCLUDE policy.conf<br />
$INCLUDE sites-enabled/<br />
* Editem l'arxiu de configuració <code>/etc/freeradius/clients.conf</code><br />
Definim la clau d'accés al servidor freeradius i les subxarxes que hi tindràn accés. Per defecte és "testing1234", és recomanable canviar-la.<br />
client localhost {<br />
ipaddr = 127.0.0.1<br />
secret = testing1234<br />
nastype = other<br />
}<br />
<br />
client 192.168.0.0/16 {<br />
secret = testing1234<br />
nastype = other<br />
}<br />
<br />
client 10.0.0.0/8 {<br />
secret = testing1234<br />
nastype = other<br />
}<br />
=== Configurar freeradius-ldap ===<br />
* Editem l'arxiu de configuració <code>/etc/freeradius/modules/ldap</code><br />
Adaptem els paràmetres perquè coincideixin amb el domini guifi.net. Afegim “set_auth_type = yes” dins la secció '''ldap'''<br />
ldap {<br />
server = "ldap.guifi.net"<br />
server = "ldap2.guifi.net"<br />
port = "636"<br />
identity = "uid=proxyldap2011,o=proxyusers,dc=guifi,dc=net"<br />
password = proxyaproxy2011<br />
basedn = "o=proxyusers,dc=guifi,dc=net"<br />
filter = "(uid=%{%{Stripped-User-Name}:-%{User-Name}})"<br />
ldap_connections_number = 5<br />
timeout = 4<br />
timelimit = 3<br />
net_timeout = 1<br />
dictionary_mapping = ${confdir}/ldap.attrmap<br />
edir_account_policy_check = no<br />
set_auth_type = yes<br />
}<br />
* Editem l'arxiu de configuració <code>/etc/freeradius/sites-available/default</code><br />
Editem l'arxiu <code>default</code>, assegurant-nos que <code>ldap</code> queda inclòs a les seccions "authorize" i "authenticate". Suprimim altres opcions com ara "unix" dins d'aquestes seccions.<br />
authorize {<br />
ldap<br />
}<br />
authenticate {<br />
Auth-Type LDAP {<br />
ldap<br />
}<br />
}<br />
preacct {<br />
}<br />
accounting {<br />
}<br />
session {<br />
radutmp<br />
}<br />
post-auth {<br />
exec<br />
Post-Auth-Type REJECT {<br />
attr_filter.access_reject<br />
}<br />
}<br />
pre-proxy {<br />
}<br />
post-proxy {<br />
}<br />
* Editem l'arxiu de configuració <code>/etc/freeradius/sites-available/inner-tunnel</code><br />
Fem el mateix amb l'arxiu <code>inner-tunnel</code><br />
server inner-tunnel {<br />
authorize {<br />
ldap<br />
}<br />
authenticate {<br />
Auth-Type LDAP {<br />
ldap<br />
}<br />
}<br />
session {<br />
radutmp<br />
}<br />
post-auth {<br />
Post-Auth-Type REJECT {<br />
attr_filter.access_reject<br />
}<br />
}<br />
pre-proxy {<br />
}<br />
post-proxy {<br />
}<br />
}<br />
== Verificació i prova d'autenticació ==<br />
=== Verificació del servidor ===<br />
/etc/init.d/freeradius stop<br />
freeradius -X<br />
<br />
Resposta:<br />
FreeRADIUS Version 2.1.8, for host x86_64-pc-linux-gnu, built on Jan 5 2010 at 02:56:18<br />
Copyright (C) 1999-2009 The FreeRADIUS server project and contributors.<br />
<br />
Starting - reading configuration files ...<br />
<br />
radiusd: #### Loading Realms and Home Servers ####<br />
radiusd: #### Loading Clients ####<br />
radiusd: #### Instantiating modules ####<br />
radiusd: #### Loading Virtual Servers ####<br />
radiusd: #### Opening IP addresses and Ports ####<br />
<br />
Listening on authentication address * port 1812<br />
Listening on accounting address * port 1813<br />
Listening on proxy address * port 1814<br />
Ready to process requests.<br />
:Servidor operatiu<br />
<br />
=== Prova d'autenticació d'usuaris ===<br />
Obrim una segona finestra '''ssh'''<br />
radtest ''usuari.guifi'' ''password'' 127.0.0.1 1812 testing1234<br />
<br />
Posar un usuari i password de proxy que estigui operatiu.<br />
Resposta:<br />
Sending Access-Request of id 37 to 127.0.0.1 port 1812<br />
User-Name = "usuari.guifi"<br />
User-Password = "password"<br />
NAS-IP-Address = 127.0.0.1<br />
NAS-Port = 1812<br />
rad_recv: '''Access-Accept''' packet from host 127.0.0.1 port 1812, id=37, length=20<br />
<br />
Resposta "'''Access-Accept'''"<br />
:L'usuari s'ha validat correctament!<br />
<br />
== Veure també ==<br />
* [[LDAP]]<br />
* [[Servidor Proxy]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [http://paulgporter.net/2013/07/14/freeradius-ldaps/ Configuring FreeRADIUS for LDAP over SSL Authentication] per Paul Gerard Porter [ENG]<br />
* [http://freeradius.org/ Web Oficial]<br />
<br />
[[Categoria:Servidor]]</div>Alhttp://ca.wiki.guifi.net/wiki/PfsensePfsense2014-03-17T00:55:03Z<p>Al: </p>
<hr />
<div>{{esboç}}<br />
<br />
Fòrum en castellà de pfSense, http://forum.pfsense.org/index.php/board,10.0.html<br />
<br />
Administrat per www.bellera.cat/josep/consultes</div>Al