Mostra la font per a Criteris d'assignació d'adreces IPv4

<p>Les assignacions d'adreces IPv4 es fan seguint els criteris que originalment es van establir a <a href="http://freenetworks.org">freenetworks.org</a> i <a href="http://redlibre.net">redlibre.net</a> per tal de permetre que usant les adreces RFC 1597 es pugui cr&egrave;ixer al m&agrave;xim en les zones &quot;sense fils&quot; sense trepitjar-nos ni amb internet, ni les diferents comunitats i col&middot;lectius que fan xarxa possibilitant que es puguin connectar entre elles, facilitant aix&iacute; al m&agrave;xim la capacitat d'interconnexi&oacute; i interoperabilitat de xarxes quan coincideixin en un mateix territori o hi hagi possibilitats de connectivitat.<br />
<br />
Aquests criteris s'han anat aplicant en les aplicacions de suport que hi ha a guifi.net, la gesti&oacute; d'aquest aspecte t&egrave;cnic &eacute;s molt feixuc no nom&eacute;s per als usuaris, tamb&eacute; per als t&egrave;cnics i administradors, de manera que conv&eacute; fer-ho de forma autom&agrave;tica, amb un autoservei desassistit (minimitzant la intervenci&oacute; d'administradors humans de xarxa alhora de fer les assignacions) i procurant que la gesti&oacute; sigui el m&agrave;xim d'efica&ccedil; possible.  Com que a guifi.net es va creixent i alhora es van adoptant noves tecnologies, conv&eacute; actualitzar aquests criteris per tal d'homogene&iuml;tzar-los al m&agrave;xim i extreure'n al m&agrave;xim de les seves possibilitats en el futur pr&ograve;xim, mentre que no s'adopti de forma generalitzada un nou format com ara el IPv6.<br />
<br />
Hi poden haver xarxes ja existents que no implementin aquests criteris, en aquests cassos es far&agrave; el possible per poder-les adre&ccedil;ar igualment, tanmateix, i sobretot de cara al futur conv&eacute; seguir aquests criteris per&ograve; poden causar que inevitablement impedeixi l'adre&ccedil;ament directe amb altres xarxes ve&iuml;nes.</p>
<h3>En primer lloc, els criteris d'assignaci&oacute; en funci&oacute; dels usos:</h3>
<ul>
    <li><strong>Capa p&uacute;blica</strong>. Son aquelles que eventualment t&eacute; sentit que es publiquin m&eacute;s enll&agrave; de la pr&ograve;pia zona o comunitat sense fer us de cap tipus de NAT, corresponen per tant a usuaris, servidors, aplicacions o el que sigui que tingui sentit de que disposin d'una adre&ccedil;a &uacute;nica a nivell 3 abastant el m&agrave;xim nombre de xarxes obertes.<br />
    Per a aquests usos es preveu l'&uacute;s del rang d'adreces <strong>10.0.0.0 - 10.255.255-255.255</strong>.</li>
    <li><strong>Capa de gesti&oacute;.</strong> Son aquelles adreces que una xarxa necessita per funcionar, per&ograve; no cal que trespassi diferents xarxes o comunitats. Per exemple, les que es fan servir per a dispositius interns, encaminadors (routers), enlla&ccedil;os, funcionament intern de protocols (BATMAN, OLSR...). Aquestes adreces es poden reutilitzar entre arees o zones diferents que es gestionin de forma separada i que en aquells punts on es connectin, s'hi facin els oportuns filtres que impedeixin que aquesta mena d'adreces trespassin en les taules de rutes que publica cada xarxa.<br />
    Per a aquests usos es preveu l'&uacute;s del rang d'adreces <strong>172.16.0.0 - 172.31.255.255</strong>.</li>
    <li><strong>Capa privada.</strong> Son les que corresponen a les xarxes locals privades que poden estar connectades, normalment al darrera d'un NAT, a les xarxes obertes. L'&uacute;s t&iacute;pic &eacute;s la xarxa privada que hi ha al darrera d'un tallafocs. <br />
    Per a aquest &uacute;s es preveu l'&uacute;s del rang d'adreces <strong>192.168.0.0 - 192.168.255.255</strong>.</li>
</ul>
<h3>Formes d'assignaci&oacute;:</h3>
<ul>
    <li>Reserves de rangs per a zones. El rang d'adreces que es fa servir a cada zona per a cadascun dels diferents usos, l'administrador el pot assignar directament en la p&agrave;gina de la zona corresponent. En cas de que ning&uacute; no ho faci, s'assignar&agrave; autom&agrave;ticament en el moment en que s'hagin d'assignar adreces, reservant els rangs d'entre els que estiguin lliures en la seva zona de rang superior, permetent aix&iacute; que espont&agrave;niament es puguin fer les corresponents reserves sense la intervenci&oacute; d'administradors.
    <ul>
        <li>Assignaci&oacute; autom&agrave;tica de rangs d'adreces p&uacute;bliques <strong>a les zones</strong>.</li>
    </ul>
    <ul>
        <ul>
            <li>Una zona rebr&agrave; autom&agrave;ticament un rang /24 de 255 adreces. En cas de que la zona requereixi m&eacute;s adreces, per tal de procurar la m&agrave;xima contig&uuml;itat sense perdre adreces, s'assignar&agrave; suucessivament una /23 i despr&eacute;s una /22 fins&nbsp; a la /21, el que totalitza 3.832 adreces &uacute;tils, i ampliacions successives en grups de 2.046 adreces.</li>
        </ul>
        <li>Assignaci&oacute; autom&agrave;tica d'adreces p&uacute;bliques <strong>a les aplicacions, nodes o servidors</strong> dins de les zones.
        <ul>
            <li><u>Zones en mode d'infraestructura</u>. Cada node que disposi de punt d'acc&eacute;s i estigui en mode infraestructura rebr&agrave; un rang /27 de la seva zona (30 adreces). Eventualment en pot rebre m&eacute;s si se li assignen, o es poden asignar nombres d'adreces diferents si ho fa un administrador. En un principi se'n reserven 30 at&egrave;s que encara que potencialment poden gestionar un nombre superior de connexions, el que es vol &eacute;s que en condicions normals, i en casos on les connexions son estables i fent &uacute;s del mateix canal, no hagin de compartir freq&uuml;&egrave;ncia i punt d'acc&eacute;s amb un nombre elevat de nodes, maximitzant aix&iacute; el seu rendiment.</li>
            <li><u>Zones en mode ad-hoc</u>. Donat que els protocols ho suporten (BATMAN, OLSR...), aquells nodes que ho requereixin, rebran una adre&ccedil;a p&uacute;blica &uacute;nica dins del rang global assignat a la zona.<br />
            Quan des d'un node es vulgui disposar d'un rang d'adreces per a connectar-hi diversos dispositius o servidors, al node s'hi podr&agrave; assignar un rang, que per defecte ser&agrave; un /28 (14 adreces), podent-se assignar manualment altres rangs.</li>
        </ul>
        </li>
        <li><strong>Assignaci&oacute; d'adreces a la capa de gesti&oacute;</strong>. Simplement s'assignaran adreces &uacute;niques, amb la m&agrave;scara corresponent segons el cas del tipus de zona. Aquestes adreces poden ser duplicades quan la zona &eacute;s diferent. Per exemple, en zones en mode infraestructura, les adreces d'enlla&ccedil; s'assignen en subxarxes de tipus /30, en zones en mode ad-hoc, s'hi assigna t&iacute;picament una /16, i llavors s'assignen dins d'aquesta /16 les adreces una a una en el moment de donar d'alta cada dispositiu de xarxa, en funci&oacute; de les seves caracter&iacute;stiques i dels protocols que hi hagin.</li>
        <li><strong>Les adreces privades no es gestionen ni es reserven per cap aplicaci&oacute;</strong> de suport, &eacute;s responsabilitat de l'usuari el gestionar-les.</li>
    </ul>
    </li>
</ul>
<p>M&eacute;s enll&agrave; de les zones en mode infraestructura o en mode ad-hoc, es preveu tamb&eacute; implementar zones darrera NATs, per aquells casos on es vulgui prescindir de la capacitat de connexi&oacute; entre zones i coordinar les adreces p&uacute;bliques. De tota manera es recomana per a aquestes zones que es gestionin tamb&eacute; fent servir adreces fora del rangs d'adreces p&uacute;bliques, perqu&egrave; aix&ograve; eventualment crearia &quot;ombres&quot; i dificultaria la connectivitat, fins i tot quan es fa NAT.</p>