Mostra la font per a Manteniment de discs durs

{{en desenvolupament}}







Els disc durs són components estadísticament susceptibles de fallar al cap d'un temps sobretot d'ús ininterromput. Altres components que fallen més són les [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] i, en segon lloc les [[placa base|plaques bases]] de portàtils i d'ordinadors de sobretaula, però una fallada de disc dur pot ser molt més problemàtica, per això és important:
* [[#Comparativa de disc durs segons la utilitat|Escollir els discs durs més adients al servei que durem a terme]]
* [[#Connexió de corrent|Connectar la corrent que necessiten]]
* [[#Comprovació de funcionament de discs durs|Comprovar periòdicament el seu funcionament (i apagar-los quan no es facin servir)]]
* [[#Còpies de seguretat|Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades]]
* Estar molt tranquil·la quan canviïs el disc dur per un de nou quan succeeixi el fatídic final

Addicionalment, per a servidors o per ordinadors que treballin amb dades sensibles, a mode de previsió s'ha de valorar també:

[[#Afegir un RAID|Afegir un RAID]] i/o [[#Afegir LVM|afegir LVM]] i/o [[#Sistemes d'arxius|decidir el sistema d'arxius més adient per les tasques que realitzaran]]

== Comparativa de disc durs segons la utilitat ==
=== Els discs SSD (Unitat d'eStat Sòlid) ===
*'''Avantatges''': Són els millors discs en termes de consum i vida útil (al no tenir components mecànics, l'erosió i desgast es produeix molt més a poc a poc i no té motor que pugui fallar).
*'''Inconvenients''': Són cars i tenen poca capacitat amb relació als SATA.

Recomanables si no es necessita massa capacitat, per exemple per a [[enrutador]]s, portàtils o [[servidor]]s que només facin servir sistema operatiu.

=== Discs SATA ===
Són els discs durs per a servidors que requereixen gran capacitat. De discos SATA existeixen dues versions actualment: SATA2 i SATA3. La velocitat de transferència de dades és fins a 300 MB/s i 600MB/s respectivament. Es poden connectar a l'ordinador de diverses maneres: directament amb el connector SATA o externament, bé sigui amb el connector eSATA o amb un adaptador USB2 o USB3, respectivament. Els discos SATA3 són compatibles amb els connectors SATA2 i viceversa, tot i que si es fa servir algun component SATA2, la velocitat que s'usa és la d'aquest (màxim de 300MB/s).

=== Discs IDE ===
Antic connector de discs durs que encara es poden trobar a plaques de routers. Actualment en desús per l'ús massiu del connector SATA, com a curiositat val a dir que la connexió que fa servir [[Compact Flash]] és una adaptació d'IDE, per tant les targetes Compact Flash porten una controladora IDE integrada.

*'''Inconvenients''': Velocitat de transmissió de dades molt lenta. Baixa capacitat. Tecnologia antiga: moltes de les noves plaques base ja no tenen connectors IDE o només en tenen un.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

=== Discs SCSI ===
Discs durs dissenyats principalment per a servidors. Els avantatges d'aquests discos són la seva llarga durabilitat, la ràpida velocitat de resposta i l'enorme velocitat de transferència de dades. Els seus inconvenients són l'alt preu dels discs i de les seves controladores, així com una capacitat reduïda en comparació amb els discs SATA.

Només recomanables en cas de cost zero (reciclatge).

== Connexió de corrent ==
No per obvi menys important: la connexió dels discs durs ha de ser la del seu [[voltatge]] i [[amperatge]] procurant garantint-la de forma constant amb [[font d'alimentació|fonts d'alimentació]] adients. En discs durs amb parts mecàniques les seves necessitats de corrent són als de 3,5" (habituals) als 5 i als 12 Volts amb un amperatge que sol anar dels 0,65 als 0,72 Ampers als 5 volts i dels 0,35 al 0,6 Ampers als 12 Volts; i als de 2,5" (els de portàtils) als 5 Volts amb un amperatge al voltant dels 0,55 Ampers. Està inscrit sempre a la part superior dels discs durs. La dada de l'Amperatge defineix la quantitat d'energia que consumirà el disc dur (però en principi no és més que orientativa i no definirà si el disc dur gastarà més o menys electricitat, ja que hi ha altres factors com la quantitat d'accessos a disc o la tecnologia d'aquest, per exemple fer servir la tecnologia [[NCQ]] evita fer voltes de més als discs durs i poden reduir temps i energia.

Un context on connectar la corrent adient és important és en el cas de discs externs de 2,5" on, alguns d'ells poden funcionar habitualment amb la única connexió de 5 Volts del mateix [[USB]] per on porten les dades. No està en absolut de més connectar el connector d'energia auxiliar (abans de connectar el connector de dades) en el cas dels discs durs que tinguin dos connexions USB, ja que encara que el connector de l'USB pot donar tota la energia en connectar-se, en algun cas li podria faltar energia al estar fent molts accessos a disc, amb el conseqüent risc de corrupció del sistema d'arxius o disc.

== Comprovació de funcionament de discs durs ==
Hi ha tres eines fonamentals per a la comprovació dels discs durs:
*'''fsck''': comprova la integritat del sistema d'arxius
*'''smartmontools''':  conjunt d'eines per visualitzar i rebre avisos sobre discs durs que pugin ser susceptibles de fallar en breu
*'''badblocks''': detecta blocs amb errors i els pot marcar per a no fer-los servir

I una eina addicional que és la proveïda pel seu fabricant.

=== fsck ===
Fa una comprovació de l'estat del sistema d'arxius (útil per a relocalitzar dades després d'una apagada sobtada del disc dur)
 fsck /dev/''partició_del_disc''
On ''partició_del_disc'' pot ser ''sda1'', per exemple.

Per, a més, comprovar si el disc dur té blocs amb errors es fa servir el:
 fsck -c /dev/''partició_del_disc''

Nota: fsck és una eina comú per a tots els tipus de sistemes de fitxers. En realitat, fsck fa una crida al programa propi del sistema de fitxers. Així, per exemple, quan es comprova un sistema de fitxers ext2 o reiserfs, fsck fa una crida a e2fsck o reiserfsck respectivament. Aquestes funcions específiques de cada sistema de fitxers tenen opcions extres per al seu seguiment i gestió.

=== smartmontools ===
''Smartmontools'' és un conjunt d'eines de monitorització de discs durs. Es compon de dos programes principals: ''smartctl'' per visualitzar dades a temps real per pantalla i ''smartd'', per a rebre avisos. ''smartctl'' seria el primer programa que hauries de fer córrer en cas de que estiguessis reciclant un disc dur.

Instal·lació:
 apt-get install smartmontools smart-notifier

Visualitzar dades d'un disc dur:
 smartctl -a /dev/''discdur''

La sortida s'interpreta de la següent manera:
 SMART overall-health self-assessment test result
indica l'estat del disc dur. PASSED significa que el disc dur està en bon estat.
 Power_Cycle_Count
indica el número de vegades que ha arrancat el disc dur
 Power_On_Half_Minutes
o
 Power_On_Hours
indica el temps total que ha treballat el disc dur
 Reallocated_Sector_Ct
indica els sectors danyats que s'han pogut corregir internament. Els disc durs tenen uns quants sectors extra per a poder-los utilitzar les primeres vegades que es detecta un sector danyat. Aquestes correccions es fan sense que el sistema operatiu hagi de fer res. Un cop no té més sectors per a relocalitzar, és quan comencen a aparèixer sectors danyats visibles al sistema de fitxers.

A la part final llista els errors enregistrats al disc dur.

La presència d'errors a la visualització ''smartmontools'' no et parla sobre errors presents reals d'un disc dur. Encara que ''smartmontools'' et digui que no ha passat el test, el disc dur pot continuar funcionant, però es tracta d'un avís òptim sobre un disc dur que has de jubilar en no massa temps. Per a errors reals del disc es fa servir l'eina ''badblocks''.

Una eina gràfica que corre ''smartmontools'' per sota és ''smart-gui'', poc recomanable per servidors, ja que necessita un [[entorn de X]].

També es pot fer seguiment de l'estat SMART dels discos fent ús de l'eina d'estadístiques del sistema Munin.

* [http://smartmontools.sourceforge.net/badblockhowto.html Manual sobre la reparació de particions i discos amb smartmoontols] (en)
* [http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=S.M.A.R.T. Manual complet d'S.M.A.R.T. a Guia-Ubuntu] (es)
* [http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.#ATA_S.M.A.R.T._attributes Interpretació de la sortida d'S.M.A.R.T.] (en)

=== badblocks ===
==== Identificar i recuperar blocs fets malbé dins d'una partició ====
Si el que volem és salvar el que quedi del disc, i també les dades:
 badblocks -svn /dev/sdb1 -o llista-badblocks.txt

Els paràmetres:
-s ens mostra el procés d'escaneig del disc, amb el percentatge de blocs comprovats.
-v mode verbose
-n mode no destructiu, és a dir, que si es recuperaren els blocs fets malbé la informació al disc dur no serà feta malbé o eliminada.
-o addicionalment ens guarda un llistat dels blocs fets malbé, per si l'hem de tornar a necessitar

'''Nota:''' l'argument <code>-w</code> du a terme una escriptura destructiva, és a dir, esborra les dades al discs dur. Només fer-ho servir en cas que volguem provar d'arreglar el disc dur per a dur a terme un nou formateig. Això és poc recomanable, ja que un cop apareixen blocs fets malbé, en continuaran apareixent, doncs el motiu pel qual han aparegut continua existint i es faran malbé més blocs. El millor és no tornar-ho a fer servir, tot i que si hem identificat que la causa de l'error està fóra del disc, podria no ser mala idea del tot.

==== Identificar blocs fets malbé a un disc dur i fer una partició nova on no els faci servir ====
 badblocks /dev/''disc_dur'' > llista-badblocks.txt
Això pot trigar hores.

Després fer la partició, per exemple ext3:
 mkfs.ext3 -l llista-badblocks.txt /dev/''partició_del_disc_dur''

==== Veure els blocs fets malbé a un sistema d'arxius ====
 dumpe2fs -b  filesystemname

==== Esborrar les dades dels inodes que marquen els blocs fets malbé ====
Podria fer perdre dades:
 debugfs -w /dev/sdc1
 clri <1>
 quit

Això en realitat lo que fa és netejar l'inode número 1 (el primer que conté el llistat de blocs fets malbé marcats) del teu sistema d'arxius.

Després has de fer córrer <code>fsck</code>

* [http://askubuntu.com/questions/18826/is-it-possible-to-reset-the-badblocks Resetejar els blocs fets malbé] (en)
* [http://www.snow.nl/dist/xhtmlc/ch03s02.html Manual de manteniment d'un sistema d'arxius fent servir eines com tune2fs o debug2fs] (en)
* [http://systemadmin.es/2010/01/recuperar-datos-de-un-disco-con-errores-con-dd Recuperar dades d'un disc amb I/O errors amb dd] (es)

=== Identificació de tipus d'error ===
==== Error de partició ====
==== Error físic de blocs de disc ====
 Buffer I/O error on device sdc5, logical block XXXXXXXX
Fes-li un <code>e2fsck -c</code> o un <code>badblocks</code>.

==== Error físic de motor de disc ====
==== Error de la controladora de la placa base ====
A vegades la controladora de la placa base pot fallar, un error d'aquest tipus pot significar un error per part de la placa base:

 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010436] ata1.00: exception Emask 0x0 SAct 0x0 SErr 0x0 action 0x0
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010447] ata1.00: BMDMA stat 0x25
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010455] ata1.00: failed command: READ DMA
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010471] ata1.00: cmd c8/00:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea tag 0 dma 4096 in
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010475]          res 51/40:08:58:1e:a6/00:00:00:00:00/ea Emask 0x9 (media error)
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010483] ata1.00: status: { DRDY ERR }
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.010488] ata1.00: error: { UNC }
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.025242] ata1.00: configured for UDMA/133
 Dec 11 18:41:25 npx-desktop kernel: [  325.025271] ata1: EH complete

Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de baixar la velocitat de DMA a 100  o desactivant [[DMA]] i [[ACPI]] (i per tant, forçant a fer servir el processador).
A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:

 GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.dma=0 libata.noacpi=1"

i, després, update-grub
* [http://lists.debian.org/debian-user-spanish/2011/12/msg00388.html Problemàtica i sol·lució a la llista de Debian] (ES)

==== Errors de controladors del sistema operatiu ====
Es pot provar de sol·lucionar, fent proves de desactivació de [[NCQ]] (és possible que es perdi velocitat o que mai la hagués pogut tenir, perquè el disc no hagués funcionat mai amb NCQ).

A <code>/etc/default/grub</code> afegim la següent linia:
 GRUB_CMDLINE_LINUX="libata.force=1.00:noncq" 

i, després, update-grub
* [https://answers.launchpad.net/ubuntu/+question/122588 Problemàtica i sol·lució a la llista d'Ubuntu] (EN)

==== Errors pendents d'identificar ====
Sembla error del motor del disc dur:
<pre>
[2513158.907095] Buffer I/O error on device sdc5, logical block 14737350
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE,SUGGEST_OK
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Sense Key : Aborted Command [current]
[2513197.456102] sd 23:0:0:0: [sdc] Add. Sense: No additional sense information
[2513197.456102] end_request: I/O error, dev sdc, sector 149932608
</pre>

<pre>
[ 9.672007] ata3: link is slow to respond, please be patient (ready=0)
[ 14.320007] ata3: COMRESET failed (errno=-16)
</pre>

També errors a la [[RAM]] podrien provocar errors als discs durs, a l'hora d'escriure en ells, però no està comprovat. Per a comprovar la RAM, cal fer servir l'eina memtest, que s'executa a l'arrencada (sense el sistema operatiu engegat). Si no el tens instal·lat, ho pots fer amb:
  apt-get install memtest86+

Això afegirà una opció a l'arrencada. Si abans només en tenies una, probablement no us presentaria la pantalla d'engegada (GRUB). Ara la presentarà i permetrà engegar el memtest en comptes del sistema operatiu (Debian, Ubuntu, ...).

== Còpies de seguretat ==

== Formateig de disc i particions ==
Per a donar-li format a una partició, primer cal decidir de quin tipus de fitxers la volem. Un cop escollit, fem servir l'eina mkfs (MaKe FileSystem) o les seves germanes, pròpies de cada sistema de fitxers: mkfs.ext2, mkfs.reiserfs, etc.
  mkfs.ext2 /dev/''partició''

=== Afegir RAID ===
* [http://ubuntugeeks.espacioblug.com/post/2009/03/06/crear-raid-con-linux Crear RAID a Linux]
* [http://lopezivan.blogspot.com.es/2008/03/raid-1-en-un-sistema-ya-instalado.html Muntar un RAID 1 en un sistema instal·lat] (es)

=== Afegir LVM ===
* [http://es.wikipedia.org/wiki/LVM LVM a la Wikipèdia amb exemple de com muntar-ne un] (es)

=== Sistemes d'arxius ===
''afegeix aquí les virtuts de cada sistema d'arxius''

=== LVM en clúster ===
* [http://docs.redhat.com/docs/es-ES/Red_Hat_Enterprise_Linux/5/html/Cluster_Logical_Volume_Manager/LVM_Cluster_Overview.html CLVM]

* Veure també [[proxmox]]

== Actualitzar firmware ==
L'actualització de [[firmware]] dels discs durs és una tasca molt poc habitual i que necessita de recursos especials que només s'hauria de fer en cas de que la controladora del disc dur hagués quedat inutilitzada. Normalment implica engegar un sistema MSDOS degut a que l'instal·lador sol ser de propietari i només funciona en aquest sistema operatiu.

Encara que hi ha altres maneres de fer-ho la millor és fent servir el maquinari-programari [[PC3000]] o algun dels seus clònics, de preu alt tots ells.

*[http://forum.hddguru.com/newbie-info-from-and-for-newbies-about-firmware-etc-t6562.html Informació bàsica per entendre què és i com funciona el firmware i l'Area del Sistema (SA) dels discs durs]] (ENG)

== Enllaços externs generals ==
*[http://blog.wikifotos.org/2008/03/14/herramientas-de-diagnostico-de-disco-duro-en-linux/ Eines de diagnòstic de disc dur en linux] (ES)

[[categoria:maquinari]]