Español  

Criteris d'assignació d'adreces IPv4: Diferència entre les revisions

De Guifi.net - Wiki Català

 
(Hi ha 2 revisions intermèdies sense mostrar fetes per un usuari)
Línia 1: Línia 1:
<p>Les assignacions d'adreces IPv4 es fan seguint els criteris que originalment es van establir a http://freenetworks.org i http://redlibre.net per tal de permetre que usant les adreces RFC 1597 es pugui cr&egrave;ixer al m&agrave;xim en les zones &quot;sense fils&quot; sense trepitjar-nos ni amb internet, ni les diferents comunitats i col&middot;lectius que fan xarxa possibilitant que es puguin connectar entre elles, facilitant aix&iacute; al m&agrave;xim la capacitat d'interconnexi&oacute; i interoperabilitat de xarxes quan coincideixin en un mateix territori o hi hagi possibilitats de connectivitat.<br />
+
Les assignacions d'adreces IPv4 es fan seguint els criteris que originalment es van establir a http://freenetworks.org i http://redlibre.net per tal de permetre que usant les adreces RFC 1597 es pugui crèixer al màxim en les zones "sense fils" sense trepitjar-nos ni amb internet, ni les diferents comunitats i col·lectius que fan xarxa possibilitant que es puguin connectar entre elles, facilitant així al màxim la capacitat d'interconnexió i interoperabilitat de xarxes quan coincideixin en un mateix territori o hi hagi possibilitats de connectivitat.
<br />
+
 
Aquests criteris s'han anat aplicant en les aplicacions de suport que hi ha a guifi.net, la gesti&oacute; d'aquest aspecte t&egrave;cnic &eacute;s molt feixuc no nom&eacute;s per als usuaris, tamb&eacute; per als t&egrave;cnics i administradors, de manera que conv&eacute; fer-ho de forma autom&agrave;tica, amb un autoservei desassistit (minimitzant la intervenci&oacute; d'administradors humans de xarxa alhora de fer les assignacions) i procurant que la gesti&oacute; sigui el m&agrave;xim d'efica&ccedil; possible. Com que a guifi.net es va creixent i alhora es van adoptant noves tecnologies, conv&eacute; actualitzar aquests criteris per tal d'homogene&iuml;tzar-los al m&agrave;xim i extreure'n al m&agrave;xim de les seves possibilitats en el futur pr&ograve;xim, mentre que no s'adopti de forma generalitzada un nou format com ara el IPv6.<br />
+
Aquests criteris s'han anat aplicant en les aplicacions de suport que hi ha a guifi.net, la gestió d'aquest aspecte tècnic és molt feixuc no només per als usuaris, també per als tècnics i administradors, de manera que convé fer-ho de forma automàtica, amb un autoservei desassistit (minimitzant la intervenció d'administradors humans de xarxa alhora de fer les assignacions) i procurant que la gestió sigui el màxim d'eficaç possible. Com que a guifi.net es va creixent i alhora es van adoptant noves tecnologies, convé actualitzar aquests criteris per tal d'homogeneïtzar-los al màxim i extreure'n al màxim de les seves possibilitats en el futur pròxim, mentre que no s'adopti de forma generalitzada un nou format com ara [[IPv6]].
<br />
+
 
Hi poden haver xarxes ja existents que no implementin aquests criteris, en aquests cassos es far&agrave; el possible per poder-les adre&ccedil;ar igualment, tanmateix, i sobretot de cara al futur conv&eacute; seguir aquests criteris per&ograve; poden causar que inevitablement impedeixi l'adre&ccedil;ament directe amb altres xarxes ve&iuml;nes.</p>
+
Hi poden haver xarxes ja existents que no implementin aquests criteris, en aquests cassos es farà el possible per poder-les adreçar igualment, tanmateix, i sobretot de cara al futur convé seguir aquests criteris però poden causar que inevitablement impedeixi l'adreçament directe amb altres xarxes veïnes.
<h3>En primer lloc, els criteris d'assignaci&oacute; en funci&oacute; dels usos:</h3>
+
 
<ul>
+
== Formes d'assignació ==
    <li><strong>Capa p&uacute;blica</strong>. Son aquelles que eventualment t&eacute; sentit que es publiquin m&eacute;s enll&agrave; de la pr&ograve;pia zona o comunitat sense fer us de cap tipus de NAT, corresponen per tant a usuaris, servidors, aplicacions o el que sigui que tingui sentit de que disposin d'una adre&ccedil;a &uacute;nica a nivell 3 abastant el m&agrave;xim nombre de xarxes obertes.<br />
+
 
    Per a aquests usos es preveu l'&uacute;s del rang d'adreces <strong>10.0.0.0 - 10.255.255-255.255</strong>.</li>
+
=== Reserves de rangs per a zones ===
    <li><strong>Capa de gesti&oacute;.</strong> Son aquelles adreces que una xarxa necessita per funcionar, per&ograve; no cal que trespassi diferents xarxes o comunitats. Per exemple, les que es fan servir per a dispositius interns, encaminadors (routers), enlla&ccedil;os, funcionament intern de protocols (BATMAN, OLSR...). Aquestes adreces es poden reutilitzar entre arees o zones diferents que es gestionin de forma separada i que en aquells punts on es connectin, s'hi facin els oportuns filtres que impedeixin que aquesta mena d'adreces trespassin en les taules de rutes que publica cada xarxa.<br />
+
El rang d'adreces que es fa servir a cada zona per a cadascun dels diferents usos, l'administrador el pot assignar directament en la pàgina de la zona corresponent. En cas de que ningú no ho faci, s'assignarà automàticament en el moment en que s'hagin d'assignar adreces, reservant els rangs d'entre els que estiguin lliures en la seva zona de rang superior, permetent així que espontàniament es puguin fer les corresponents reserves sense la intervenció d'administradors.
    Per a aquests usos es preveu l'&uacute;s del rang d'adreces <strong>172.16.0.0 - 172.31.255.255</strong>.</li>
+
 
    <li><strong>Capa privada.</strong> Son les que corresponen a les xarxes locals privades que poden estar connectades, normalment al darrera d'un NAT, a les xarxes obertes. L'&uacute;s t&iacute;pic &eacute;s la xarxa privada que hi ha al darrera d'un tallafocs. <br />
+
=== Assignació automàtica de rangs d'adreces públiques a les zones ===
    Per a aquest &uacute;s es preveu l'&uacute;s del rang d'adreces <strong>192.168.0.0 - 192.168.255.255</strong>.</li>
+
Una zona rebrà automàticament un rang /24 de 255 adreces. En cas de que la zona requereixi més adreces, per tal de procurar la màxima contigüitat sense perdre adreces, s'assignarà successivament una /23 i després una /22 fins a la /21, el que totalitza 3.832 adreces útils, i ampliacions successives en grups de 2.046 adreces.
</ul>
+
 
<h3>Formes d'assignaci&oacute;:</h3>
+
==== Assignació automàtica d'adreces públiques a les aplicacions, nodes o servidors dins de les zones ====
<ul>
+
===== Zones en [[mode d'infraestructura]] =====
    <li>Reserves de rangs per a zones. El rang d'adreces que es fa servir a cada zona per a cadascun dels diferents usos, l'administrador el pot assignar directament en la p&agrave;gina de la zona corresponent. En cas de que ning&uacute; no ho faci, s'assignar&agrave; autom&agrave;ticament en el moment en que s'hagin d'assignar adreces, reservant els rangs d'entre els que estiguin lliures en la seva zona de rang superior, permetent aix&iacute; que espont&agrave;niament es puguin fer les corresponents reserves sense la intervenci&oacute; d'administradors.
+
Cada node que disposi de punt d'accés i estigui en mode infraestructura rebrà un rang /27 de la seva zona (30 adreces). Eventualment en pot rebre més si se li assignen, o es poden asignar nombres d'adreces diferents si ho fa un administrador. En un principi se'n reserven 30 atès que encara que potencialment poden gestionar un nombre superior de connexions, el que es vol és que en condicions normals, i en casos on les connexions son estables i fent ús del mateix canal, no hagin de compartir freqüència i punt d'accés amb un nombre elevat de nodes, maximitzant així el seu rendiment.
    <ul>
+
 
        <li>Assignaci&oacute; autom&agrave;tica de rangs d'adreces p&uacute;bliques <strong>a les zones</strong>.</li>
+
===== Zones en [[mode ad-hoc]] =====
    </ul>
+
Donat que els protocols ho suporten ([[BMX]], [[BATMAN-adv]], [[OLSR]]...), aquells nodes que ho requereixin, rebran una adreça pública única dins del rang global assignat a la zona.
    <ul>
+
 
        <li>Una zona rebr&agrave; autom&agrave;ticament un rang /24 de 255 adreces. En cas de que la zona requereixi m&eacute;s adreces, per tal de procurar la m&agrave;xima contig&uuml;itat sense perdre adreces, s'assignar&agrave; suucessivament una /23 i despr&eacute;s una /22 fins&nbsp; a la /21, el que totalitza 3.832 adreces &uacute;tils, i ampliacions successives en grups de 2.046 adreces.</li>
+
Quan des d'un node es vulgui disposar d'un rang d'adreces per a connectar-hi diversos dispositius o servidors, al node s'hi podrà assignar un rang, que per defecte serà un /28 (14 adreces), podent-se assignar manualment altres rangs.
        <li>Assignaci&oacute; autom&agrave;tica d'adreces p&uacute;bliques <strong>a les aplicacions, nodes o servidors</strong> dins de les zones.
+
 
        <ul>
+
Assignació d'adreces a la capa de gestió. Simplement s'assignaran adreces úniques, amb la màscara corresponent segons el cas del tipus de zona. Aquestes adreces poden ser duplicades quan la zona és diferent. Per exemple, en zones en mode infraestructura, les adreces d'enllaç s'assignen en subxarxes de tipus /30, en zones en mode ad-hoc, s'hi assigna típicament una /16, i llavors s'assignen dins d'aquesta /16 les adreces una a una en el moment de donar d'alta cada dispositiu de xarxa, en funció de les seves característiques i dels protocols que hi hagin.
            <li><u>Zones en mode d'infraestructura</u>. Cada node que disposi de punt d'acc&eacute;s i estigui en mode infraestructura rebr&agrave; un rang /27 de la seva zona (30 adreces). Eventualment en pot rebre m&eacute;s si se li assignen, o es poden asignar nombres d'adreces diferents si ho fa un administrador. En un principi se'n reserven 30 at&egrave;s que encara que potencialment poden gestionar un nombre superior de connexions, el que es vol &eacute;s que en condicions normals, i en casos on les connexions son estables i fent &uacute;s del mateix canal, no hagin de compartir freq&uuml;&egrave;ncia i punt d'acc&eacute;s amb un nombre elevat de nodes, maximitzant aix&iacute; el seu rendiment.</li>
+
 
            <li><u>Zones en mode ad-hoc</u>. Donat que els protocols ho suporten (BATMAN, OLSR...), aquells nodes que ho requereixin, rebran una adre&ccedil;a p&uacute;blica &uacute;nica dins del rang global assignat a la zona.<br />
+
Les adreces privades no es gestionen ni es reserven per cap aplicació de suport, és responsabilitat de l'usuari el gestionar-les.
            Quan des d'un node es vulgui disposar d'un rang d'adreces per a connectar-hi diversos dispositius o servidors, al node s'hi podr&agrave; assignar un rang, que per defecte ser&agrave; un /28 (14 adreces), podent-se assignar manualment altres rangs.</li>
+
 
        </ul>
+
=== Veure també ===
        </li>
+
* [http://es.wiki.guifi.net/wiki/Criterios_de_asignaci%C3%B3n_de_direcciones_IPv6 Criteris d'asignació d'adreces IPv6] ''(en español)''
        <li><strong>Assignaci&oacute; d'adreces a la capa de gesti&oacute;</strong>. Simplement s'assignaran adreces &uacute;niques, amb la m&agrave;scara corresponent segons el cas del tipus de zona. Aquestes adreces poden ser duplicades quan la zona &eacute;s diferent. Per exemple, en zones en mode infraestructura, les adreces d'enlla&ccedil; s'assignen en subxarxes de tipus /30, en zones en mode ad-hoc, s'hi assigna t&iacute;picament una /16, i llavors s'assignen dins d'aquesta /16 les adreces una a una en el moment de donar d'alta cada dispositiu de xarxa, en funci&oacute; de les seves caracter&iacute;stiques i dels protocols que hi hagin.</li>
+
        <li><strong>Les adreces privades no es gestionen ni es reserven per cap aplicaci&oacute;</strong> de suport, &eacute;s responsabilitat de l'usuari el gestionar-les.</li>
+
    </ul>
+
    </li>
+
</ul>
+
<p>M&eacute;s enll&agrave; de les zones en mode infraestructura o en mode ad-hoc, es preveu tamb&eacute; implementar zones darrera NATs, per aquells casos on es vulgui prescindir de la capacitat de connexi&oacute; entre zones i coordinar les adreces p&uacute;bliques. De tota manera es recomana per a aquestes zones que es gestionin tamb&eacute; fent servir adreces fora del rangs d'adreces p&uacute;bliques, perqu&egrave; aix&ograve; eventualment crearia &quot;ombres&quot; i dificultaria la connectivitat, fins i tot quan es fa NAT.</p>
+
  
 
[[es:Criterios_de_asignación_de_direcciones_IPv4]]
 
[[es:Criterios_de_asignación_de_direcciones_IPv4]]
 +
 +
[[categoria:xarxa]]
 +
[[categoria:IPv4]]

Revisió de 22:17, 20 feb 2014

Les assignacions d'adreces IPv4 es fan seguint els criteris que originalment es van establir a http://freenetworks.org i http://redlibre.net per tal de permetre que usant les adreces RFC 1597 es pugui crèixer al màxim en les zones "sense fils" sense trepitjar-nos ni amb internet, ni les diferents comunitats i col·lectius que fan xarxa possibilitant que es puguin connectar entre elles, facilitant així al màxim la capacitat d'interconnexió i interoperabilitat de xarxes quan coincideixin en un mateix territori o hi hagi possibilitats de connectivitat.

Aquests criteris s'han anat aplicant en les aplicacions de suport que hi ha a guifi.net, la gestió d'aquest aspecte tècnic és molt feixuc no només per als usuaris, també per als tècnics i administradors, de manera que convé fer-ho de forma automàtica, amb un autoservei desassistit (minimitzant la intervenció d'administradors humans de xarxa alhora de fer les assignacions) i procurant que la gestió sigui el màxim d'eficaç possible. Com que a guifi.net es va creixent i alhora es van adoptant noves tecnologies, convé actualitzar aquests criteris per tal d'homogeneïtzar-los al màxim i extreure'n al màxim de les seves possibilitats en el futur pròxim, mentre que no s'adopti de forma generalitzada un nou format com ara IPv6.

Hi poden haver xarxes ja existents que no implementin aquests criteris, en aquests cassos es farà el possible per poder-les adreçar igualment, tanmateix, i sobretot de cara al futur convé seguir aquests criteris però poden causar que inevitablement impedeixi l'adreçament directe amb altres xarxes veïnes.

Formes d'assignació

Reserves de rangs per a zones

El rang d'adreces que es fa servir a cada zona per a cadascun dels diferents usos, l'administrador el pot assignar directament en la pàgina de la zona corresponent. En cas de que ningú no ho faci, s'assignarà automàticament en el moment en que s'hagin d'assignar adreces, reservant els rangs d'entre els que estiguin lliures en la seva zona de rang superior, permetent així que espontàniament es puguin fer les corresponents reserves sense la intervenció d'administradors.

Assignació automàtica de rangs d'adreces públiques a les zones

Una zona rebrà automàticament un rang /24 de 255 adreces. En cas de que la zona requereixi més adreces, per tal de procurar la màxima contigüitat sense perdre adreces, s'assignarà successivament una /23 i després una /22 fins a la /21, el que totalitza 3.832 adreces útils, i ampliacions successives en grups de 2.046 adreces.

Assignació automàtica d'adreces públiques a les aplicacions, nodes o servidors dins de les zones

Zones en mode d'infraestructura

Cada node que disposi de punt d'accés i estigui en mode infraestructura rebrà un rang /27 de la seva zona (30 adreces). Eventualment en pot rebre més si se li assignen, o es poden asignar nombres d'adreces diferents si ho fa un administrador. En un principi se'n reserven 30 atès que encara que potencialment poden gestionar un nombre superior de connexions, el que es vol és que en condicions normals, i en casos on les connexions son estables i fent ús del mateix canal, no hagin de compartir freqüència i punt d'accés amb un nombre elevat de nodes, maximitzant així el seu rendiment.

Zones en mode ad-hoc

Donat que els protocols ho suporten (BMX, BATMAN-adv, OLSR...), aquells nodes que ho requereixin, rebran una adreça pública única dins del rang global assignat a la zona.

Quan des d'un node es vulgui disposar d'un rang d'adreces per a connectar-hi diversos dispositius o servidors, al node s'hi podrà assignar un rang, que per defecte serà un /28 (14 adreces), podent-se assignar manualment altres rangs.

Assignació d'adreces a la capa de gestió. Simplement s'assignaran adreces úniques, amb la màscara corresponent segons el cas del tipus de zona. Aquestes adreces poden ser duplicades quan la zona és diferent. Per exemple, en zones en mode infraestructura, les adreces d'enllaç s'assignen en subxarxes de tipus /30, en zones en mode ad-hoc, s'hi assigna típicament una /16, i llavors s'assignen dins d'aquesta /16 les adreces una a una en el moment de donar d'alta cada dispositiu de xarxa, en funció de les seves característiques i dels protocols que hi hagin.

Les adreces privades no es gestionen ni es reserven per cap aplicació de suport, és responsabilitat de l'usuari el gestionar-les.

Veure també

Eines de l'usuari