Guia bones pràctiques supernodes híbrids: Diferència entre les revisions
De Guifi.net - Wiki Català
(Introducció) |
|||
Línia 5: | Línia 5: | ||
Per anar desenvolupant la guia amb un cas pràctic com a fil conductor, el supernode dóna cobertura i adreçament a diversos nodes clients repartits entre les dues antenes sectorials (per exemple, vint nodes cadascuna). | Per anar desenvolupant la guia amb un cas pràctic com a fil conductor, el supernode dóna cobertura i adreçament a diversos nodes clients repartits entre les dues antenes sectorials (per exemple, vint nodes cadascuna). | ||
+ | |||
+ | = Configuració simple (I): un sol prefix d'adreçament públic i sense VLANs = | ||
+ | Aquesta configuració és la més simple de totes, ja que només es fa servir un únic prefix d'adreçament públic i no es fan servir VLANs. | ||
+ | |||
+ | == Pros i contres == | ||
+ | * '''+''' Màxima facilitat de configuració | ||
+ | * '''-''' Tots els dispositius són a la mateixa LAN o ''collision domain'' |
Revisió de 20:45, 16 des 2016
Aquesta guia explica les diferents maneres de configurar un supernode híbrid que consta dels següents elements:
- Un router principal (sense wifi) que gestiona l'encaminament, l'adreçament, etc.
- Dos routers wifi amb antenes sectorials en mode bridge AP, que donen cobertura a nodes clients
- Altres dispositius, com un enllaç PTP (punt a punt)
Per anar desenvolupant la guia amb un cas pràctic com a fil conductor, el supernode dóna cobertura i adreçament a diversos nodes clients repartits entre les dues antenes sectorials (per exemple, vint nodes cadascuna).
Configuració simple (I): un sol prefix d'adreçament públic i sense VLANs
Aquesta configuració és la més simple de totes, ja que només es fa servir un únic prefix d'adreçament públic i no es fan servir VLANs.
Pros i contres
- + Màxima facilitat de configuració
- - Tots els dispositius són a la mateixa LAN o collision domain