Qualitat de l'enllaç

De Guifi.net - Wiki Català

Enllaços de llarga distància

Per fer 40Qms et cal que el enllaç estigui a uns 200m per sobre de obstacles. Es el que cal per no tenir influència a la primera zona de fresnel degut a la corbatura de la Terra

Si la boira no es marina, salada, amb afegir 12dB de marge en tindries prou.

Amb dues dish de 30dBi, els -140dB de pèrdua, i els -12dB de marge, et queda que tens que repartir els -92dB entre la sortida, 22dB i la sensibilitat de recepció, millor que -70dBm.

Les Rocket M5 compleixen amb MIMO 2x2 i nivell de modulació MCS15, senyal millor que -75dBm, però si vols aprofitar el tope de modulació MCS9 en mode AC, la sensibilitat del receptor baixa a -65dBm amb el que tindràs que escollir dish de 34dBi.

Els trastos AC de Mikrotik tenen una mica mes de sensibilitat de recepció a MCS9, uns -72dBm però no sé com es comporten amb enllaços tan llargs que obliga a des-habilitar el ack ( com que no hi he provat mai no et puc dir si es pot fer) i que el AirMax de Ubiquiti si que permet fer.




La boira de terra endins son minúscules gotetes d'aigua sense quasi sal: quasi no té efecte a 5Ghz o menys ja que la longitud d'ona és molt mes gran que les partícules que son poc conductores. El efecte es nota a 24GHz.

La pluja molt intensa i la calamarsa si que tenen efecte: he vist 6 a 8 dB de pèrdues. Per això crec que 12 dB de marge és adient: significa que en condicions ideals la distancia podria ésser 160Qm ( si dupliquem la distancia hi ha que afegir 6dB, per tant 12dB és com cutriplicar la distancia ).

Pitjor és el vent si les dish es mouen per una torreta en males condicions.

Amb tot, les interferències son les que em donen més mal de cap.

Es també molt important una bona alineació tan en la vertical i horitzontal per garantir que les dues polaritzacions estan correctes, com el azimud i la elevació. Recorda que per 40Qm hi ha que apuntar uns 0.35 graus cap a terra per compensar la corbatura. ( és molt poc)



les pèrdues esperades per absorció de gasos atmosfèrics i boira espesa, segons el model de la ITU per 5GHz a 40Km, sumats no arriben a 1dB. La pluja si que té un efecte més rellevant sobretot a partir dels 10GHz. Per una pluja forta (però no massa) tindríem uns 0.2dB/Km o sigui, 8dB. Imagino que les pèrdues que vas observar Ramon, serien per un enllaç més curt amb pluja més forta. Per pluges més fortes un marge de 12dBi sembla suficient.


Enllaços client més senzills

Les SXT Lite 5 estan prou bé de preu (45€ sense IVA aprox.) i tenen un guany de 16dBi. Porten un RouterOS, propietari, però que fa molt bé de router-firewall i no cal usar les extensions de protocol wifi que porta, per enllaços d'usuaris, amb el que el fa compatible amb altres fabricants sempre que el AP del supernode ho acepti, com seria d'esperar.

Els de Ubiquiti tenen, des de fa poc, les NanoBeam M5-16 per un preu similar (45€ sense IVA) que també tenen un guany d'antena de 16dBi amb un AirOs també propietari i que tampoc cal utilitzar les extensions de protocol wifi propietàries per enllaços d'usuari com deia. Els seu preu és millor que la NanoStation Loco M5 ( 50€ sense IVA aprox.) que a més té pitjor antena, de 13dBi de guany, i pitjor electrònica.

El AirOs és menys funcional que el RouterOS, com a router i firewall, però per usuari serveix, sobre tot si tens un router AP intern com un TP-LINK WDR per l'interior de casa.

Per questions de funcionalitat de router i firewall, el OpenWRT pot treballar amb el TP-LINK WDR (3600 i 4300), probablement, amb les NanoBeam també, i sembla que ara també, el OpenWRT, es pot instal·lar en alguns model de Mikrotik...i aixi, al menys el software, és open-source...

També hi ha la NanoBeam M5-19 (60€ més IVA aprox.) que té un guany d'antena de 19dBi millor que la NanoStation M5 (65€ més IVA) que només té 16dBi de guany d'antena i electrònica de generació anterior...

El guany de l'antena, per mi, és molt important: com més guany, més lluny pots anar amb la mateixa sortida i, a més, com que el feix és més estret "empastifes" menys el veïnat i si et sobra senyal, pots abaixar la sortida. Si no hi ha un problema de tamany i, tampoc de pressupost, millor amb més guany que probablement després podràs re-aprofitar amb un altre lloc...(Les antenes de 16dBi són de uns 14/15cm de diàmetre i les de 19dBi uns 19/20cm de Ø)

No vull fer pas propaganda de cap marca, segur que en hi han més, i com que per enllaços client no cal usar protocols propietaris, al contrari, millor no utilitzar-los, es poden anar barrejant models a mesura que es vagin coneixent.

El que si que recomano és que els enllaços client tinguin un mínim de marge de treball: que la senyal en el pitjor cantó de recepció sigui millor, al menys en 6dB del límit de sensibilitat del receptor, el que vol dir un mínim de -68/70dBm per MIMO 2x2 a 5GHz o -60/62dBm per AC 2x2 a 5GHz per tal de que els esforços de sincronització d'un usuari que no tingui prou senyal no enfoncin els altre enllaços.


Si es vol fer servir MIMO (802.11n) amb un ampla de canal de 40MHz i la millor modulació per les dues polaritzacions (2x2 MCS15), els dos fabricants que he esmentat, tenen -77dBm, Mikrotik, i -75dBm, Ubiquiti, com a millor sensibilitat.

Per tant, usar, en aquest cas, -80dBm és assegurar que per cada endengada de paquets tindrà que negociar la modulació a un nivell inferior: MCS9, o MCS10 amb sort, amb el que els usuaris que estiguin amb millor senyal de -70dBm, per exemple que podrien anar a 240/300Mbps half-duplex, aniran a 81/108Mbps half duplex, i si la negociació de modulació esta activada (per defecte ho està) cada endengada de paquets (uns 32 màxim per enllaç) perdrà el temps negociant MCS15>MCS14>MCS13...

No vull dir pas que estigui mal fet ni que no funcioni, però si que no s'aprofiten les prestacions dels trastos 802.11n MIMO 2x2 a 5GHz. En el cas de tenir que barrejar enllaços amb nivells de senyal molt diferents es millor ajustar la modulació a un màxim que no tingui que estar negociant-la. Serà millor per a tothom, encara que els que puguin corre més quedaran limitats, tots aniran balancejats.

Tot això si no hi han interferències ni inclemències meteorològiques (per això deia de deixar un mínim de 6dB de marge, la recomanació dels fabricants sol ésser de mínim 12dB).

Amb MCS9 TCP full duplex es pot arribar a tenir 15/20Mbps i amb MCS15 ens ha arribat a 90/100Mbps que fa de mes bon repartir quan hi han un plegat d'usuaris.

Si el cas és que no s'utilitza 802.11n, només 802.11a amb un sol canal de 20MHz, un nivell de senyal de fins -80dBm és tolerable per la majoria dels receptors del mercat.

Encara és una mica més complexe el cas de 802.11ac.

Calculadora bàsica de pèrdues de senyal

http://mataro.guifi.net/calculadora

He dedicat una estona més al calculador. Ara hi un parell de selectors a on es poden trobar uns quants trastos amb els seus paràmetres ja entrats, encara que es poden modificar i refer el càlcul si us sembla.

D'acord amb el comentari del Albert hi he afegit el càlcul del EIRP (PIRE en castellà) per cada cantó. Segons he pogut trobar en la norma UN-128 del CNAF, que crec que és la que s'aplica en la banda dels 5Ghz, els transmissors que tenen un mecanisme per ajustar la potència de sortida segons la densitat espectral, cosa que fan tots els trastos dels selectors, poden arribar a 23dBm (200mW) en la banda baixa, que normalment es dedica al accés dels usuaris, i a 30dBm (1000mW) en la banda alta per el enllaços. En color verd quan està dins la normativa i en vermell quan supera la normativa.

Els paràmetres que escollit per els selectors són els que donen els diferents trastos per assolir la màxima velocitat amb un canal MIMO 2x2 de 20MHz de amplada (MCS15). Si volem veure altres situacions hi ha que rectificar a mà sobre els camps adients la corresponent potència de sortida y la sensibilitat de recepció dels dos cantons.

Per donar una idea de la bondat del enllaç, sense tenir en compte la qualitat de la descodificació per les possibles interferències de canals adjacents o sobreposats i el nivell de soroll de fons, quan el nivell de senyal resultant és de color verd es pot assolir la màxima velocitat, quan és taronja probablement hi haurà que treballar a menys velocitat amb un MCS més baix de 15, i quan és vermell difícilment funcionarà establement...

També, per tal de ajudar a preveure les possibles influencies externes com soroll, interferències, meteorologia, etc., quan el marge de esvaïment és verd és prou ampla per suportar-ho, quan és taronja vol dir que tindrem canvis de velocitat, en el cas del color marron hi hauran inestabilitats i probablement caldrà baixar la velocitat i, per fi, en vermell poc futur o velocitat mínima.

No ho he assenyalat però si el nivell de senyal és de més de -30dBm, com quan es posen dos trastos molt aprop per fer proves, el amplificador de recepció es satura i dona moltes distorsions a la senyal lo que fa que la qualitat sigui baixa o nul·la, i probablement no funcionarà l'enllaç.

Recordar-vos que encara que en un cantó hi tinguem una mica de senyal potser que l'altre no en tingui prou tan perquè la seva sensibilitat sigui més baixa com que la potència de sortida de la primera sigui més petita, per això en trio el pitjor sentit per donar els resultats quan els trastos no son idèntics...


Més calculadores (temporalment no funcionen les de sge.dyndns.info, m'he posat en contacte amb la persona que ho arregli --Emagrada (discussió) 14:48, 27 gen 2015 (CET)):


Referències

Obtingut de «http://ca.wiki.guifi.net/w/index.php?title=Qualitat_de_l%27enllaç&oldid=4006»
Eines de l'usuari