Guia bones pràctiques supernodes híbrids: Diferència entre les revisions

De Guifi.net - Wiki Català

(Introducció)
 
 
Línia 5: Línia 5:
  
 
Per anar desenvolupant la guia amb un cas pràctic com a fil conductor, el supernode dóna cobertura i adreçament a diversos nodes clients repartits entre les dues antenes sectorials (per exemple, vint nodes cadascuna).
 
Per anar desenvolupant la guia amb un cas pràctic com a fil conductor, el supernode dóna cobertura i adreçament a diversos nodes clients repartits entre les dues antenes sectorials (per exemple, vint nodes cadascuna).
 +
 +
= Configuració simple (I): un sol prefix d'adreçament públic i sense VLANs =
 +
Aquesta configuració és la més simple de totes, ja que només es fa servir un únic prefix d'adreçament públic i no es fan servir VLANs.
 +
 +
== Pros i contres ==
 +
* '''+''' Màxima facilitat de configuració
 +
* '''-''' Tots els dispositius són a la mateixa LAN o ''collision domain''

Revisió de 21:45, 16 des 2016

Aquesta guia explica les diferents maneres de configurar un supernode híbrid que consta dels següents elements:

  • Un router principal (sense wifi) que gestiona l'encaminament, l'adreçament, etc.
  • Dos routers wifi amb antenes sectorials en mode bridge AP, que donen cobertura a nodes clients
  • Altres dispositius, com un enllaç PTP (punt a punt)

Per anar desenvolupant la guia amb un cas pràctic com a fil conductor, el supernode dóna cobertura i adreçament a diversos nodes clients repartits entre les dues antenes sectorials (per exemple, vint nodes cadascuna).

Configuració simple (I): un sol prefix d'adreçament públic i sense VLANs

Aquesta configuració és la més simple de totes, ja que només es fa servir un únic prefix d'adreçament públic i no es fan servir VLANs.

Pros i contres

  • + Màxima facilitat de configuració
  • - Tots els dispositius són a la mateixa LAN o collision domain
Eines de l'usuari